Gymnobelideus leadbeateri
El falangero de Leadbeater o del riu Bass (Gymnobelideus leadbeateri) és una espècie de marsupial diprotodonto de la família Petauridae. És l'única espècie de la seua gènero, de la que no es reconeixen subespecies[1] i és endèmic d'Austràlia. És el animal estatal de Victoria.[2]
Taxonomia i etimologia
editarÉs considerat com el petáurido més primitiu, similar a la forma ancestral de la que varen evolucionar tant les espècies planeadoras (Petaurus) en Austràlia i com les no planeadoras en Nova Guinea (Dactylopsila),[3] i encara que compartix molts caràcters morfològics i genètics en les atres espècies de la seua família, la seua relació en ells no està del tot aclarida.[4] És semblant al petauro del sucre (Petaurus breviceps) en morfologia, comportament i fisiologia, per #lo que va ser classificat anteriorment junt a ell i els atres petauros en la subfamília Petaurinae, no obstant, estudis genètics recents sugerixen un parentesc més estret en els falangeros llistats (Dactylopsila).[4]
El nom genèric, Gymnobelideus, deriva del grec gymno (nuet, referint-se a la seua carència de patagio) i belideus (dart o flecha), i el nom de l'espècie, leadbeateri, ve del llinage del taxidermista del Museu de Victoria John Leadbeter (1831-1888), en l'honor del qual McCoy va descriure per primera volta l'espècie en 1867.[4]
L'espècie solament era coneguda per una mija dotzena d'eixemplars en museus, i es considerava extinta fins que va ser redescubierta en 1961, trobant-se una colónia d'ells en Austràlia, vivint entre densa i achaparrada maleza.[5] En 2025 ha segut descoberta una nova població en el Parc Nacional de Kosciuszko.[5]
Descripció
editarEl seu aspecte és similar al petauro del sucre, pero carix de patagio,[6] el qual és merament vestigial. Té el pelaje suau i de color gris o gris parduzco en l'esquena i groc crema en la pancha i pates, en una distintiva banda obscura que recorre l'esquena des de la front a la base de la coa.[7] Atres bandes recorren el cap des de la base de les orelles, a través dels ulls, fins al hocico, de forma similar pero menys definides a les del petauro del sucre.[8] Els dits són molt amples en la punta, en fortes garres, i a diferència dels petauros té la coa lateralment aplanada i no és prensil,[7] sent esta ademés llarga i peluda.[9] Les femelles presenten un marsupi ben desenrollat que conté en el seu interior quatre mames.[7]
Té una llongitut cap-coa que oscila entre 152 i 168 mm, més de 190 a 199 mm de la coa, i pesa entre 120 i 163 grams, pesant lo mateix abdós sexes.[7]
Distribució i hàbitat
editarEs troba únicament en Austràlia, a on està confinat a una remota zona de les montanyes de l'estat de Victoria, en una distribució molt llimitada (inferior a 3.500 km²).
El seu hàbitat òptim són els boscs d'eucaliptos en un dens sotobosque i en abundants arbreés buits. Habita en altituts que van dels 500 als 1500 m, a on el clima sol ser fret i en precipitacions freqüents, inclús en neu en hivern.[10] Per a anidar preferix els fresnos de montanya australians (Eucalyptus regnans).[10]
Comportament
editarSón arborícolas i d'hàbits estrictament nocturns,[8] abandonant el niu al crepúscul i retornant en amanecer, encara que a lo llarc de la nit realisa una mija de cinquanta visites al niu de breu duració.[3] En l'exterior es mostra molt actiu.[3]
Els falangeros de Leadbeater són monógamos,[10] i anidan en arbres morts o buits,[10] agrupant-se en colónies que oscilen entre 1 i 8 individus, consistents en una parella reproductora, les seues crío i 1 o 2 machos no relacionats.[7] La femella adulta és el membre dominant i defén el niu en l'ajuda del macho reproductor.[3] Construïxen un niu a una altura d'entre 10 i 30 metros en arbres buits de gran tamany, i controlen un territori d'1 o 2 hectàreas[7] Les femelles són poliéstricas, i la pèrdua de la ventrada estimula immediatament la producció d'una atra.[10] El periodo de gestació és inferior a 20 dies, i els #naiximent tenen lloc de març a decembre, en picos d'abril a juny i octubre a decembre.[11] La femella pare habitualment 1 o 2 crío per ventrada,[7] les quals permaneixen en el marsupi de la mare una mija de 87,4 dies i són totalment independents als 120.[11]
La seua dieta es compon de secrecions dels arbres i en menor mida d'artròpodes.
Referències
editar- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ «Leadbeater's Possum». Department of Premier and Cabinet - Victoria. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2012. Consultat el 23 de giner de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Tyndale-Biscoe, C. H. (2005). Life of Marsupials (en anglés), Collingwood, Austràlia: Csiro Publishing, p. 202-205. ISBN 0-643-06257-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Lindmayer, David (1996). Wildlife & Woodchips (en anglés), Sidney, Austràlia: University of New South Wales, pp. 19-28. ISBN 0 86840 221 1.
- ↑ 5,0 5,1 Matthews, L. Harrison (1977). La Vida dels Mamífers (en espanyol), Barcelona, Espanya: Edicions Destine, p. 43. ISBN 84-233-0699-2.
- ↑ Strahan, R. (1990). «Marsupials», Gould, I. i McKay, G. (ed.). Encyclopedia of Animals: Mammals, 2ª edició, Gallery Books, p. 56. ISBN 97808317227888.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Nowak, R. M. (2005). Walker's Marsupials or the World, Baltimore, EE. UU.: The Johns Hopkins University Press, p. 191-193. ISBN 0-8018-8222-2.
- ↑ 8,0 8,1 (2001) Endangered Wildlife and Plants of the World, Nova York, EE. UU.: Marshall Cavendish Corporation, p. 1109-1110. ISBN 9180761472025.
- ↑ Brazenor, C. W.(1962).Londres, Regne Unit:139
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Eckhart, R.. . Animal Diversity Web. Consultat el 29 de giner de 2011.
- ↑ 11,0 11,1 Haysen, Virginia, van Tienhoven, Ari i van Tienhoven, Ans (1993). Asdell's Patterns of Mammalian Reproduction, a Compendium of Species-Specific Data (en anglés), Nova York, EE. UU.: Cornell University Press. ISBN 0-8014-1753-8.
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gymnobelideus leadbeateri.
Wikispecies té un artícul sobre Gymnobelideus leadbeateri.