Hègira
La Hègira (àrap هِجْرَة), a voltes transcrito com Hijra o Hiyra, és la migració de Mahoma de La Meca a la ciutat de Yatrib, despuix coneguda com Medina, en l'any 622, perque els cacics coraichitas de la primera ciutat no acceptaven les seues ensenyances als àraps. Mahoma va enviar davant als seus seguidors (que reben el nom de Muhayirun) i els va seguir en secret junt en Abu Bakr bin Quhafa, deixant a Ali en el seu propi llit per a enganyar als coraichitas, habitants de la Meca que buscaven assessinar-li.[1] De camí es varen detindre en una cova en el Mont Thawr (Bou), a on una taranyina penjant de l'entrada va enganyar als coraichitas, que varen decidir no buscar dins (Corán 9ː40). Allí, d'acort en la tradició Sufí, el Profeta li va ensenyar a Abu Bakr els secrets de el "recort silenciós" (dhikr-i khafi), lo que li va otorgar a Abu Bakr el títul de Yar-i ghar, "Amic de la cova".[1]
En Medina, coneguda en eixa época com Yatrib, varen ser ben rebuts, encara que la ciutat es trobava en una situació de crisis interna. Mahoma i un grup de ciutadans de Medina varen acordar un pacte, una espècie de constitució. En Medina es va organisar la umma, una "comunitat" integrada per musulmans.[2]
La paraula hègira significa lliteralment «migració», i no «fugida», pero a voltes per error és traduïda aixina. El hègira també ha segut interpretada com "trencar en els vells llaços", separant l'era del coneiximent de la prèvia era de l'ignorança[1]
Antecedents
[editar | editar còdic]Segons fonts islàmiques
[editar | editar còdic]De Yathrib a Medina
[editar | editar còdic]Les fonts islàmiques descriuen la ciutat de Medina com a sèu de dos tribus àraps en competència (els 'Aws i els Jazraŷ),[3] aixina com de tres tribus judeues (els Banu Qaynuqa, els Banu Qurayza i els Banu Nadir). Es diu ademés que en el moment en que Mahoma va fugir de la Meca a Medina en l'any 622, de fet havia segut invitat per les tribus sempre en armes Aws i Jazraŷ per a servir com un tercer neutral i governant sobre ells.[4][5] Els musulmans que seguirien a Mahoma des de la Meca fins a Medina per a fer esta Hègira aplegarien a ser coneguts com Muhajirun, o "migrants". Estos migrants es distinguirien dels 'Aws i Jazraŷ, que havent-se convertit a l'islam, serien subsumidos baix el títul i el paper de Ansar, o "ajudants", que servirien com a amfitrions als Muhajirun.
El hègira també marca la divisió del Corán, ya que la porció del Corán produïda durant els anys de Mahoma en La Meca (els cridats versos Makki) s'enfocava casi per complet en assunts personals de fe i adoració, els versos del Corán produïts durant els anys de Mahoma en Medina se centrarien en temes legalistas i doctrina militar, transformant l'Islam, en gran part, en la religió actual.
Batalles
[editar | editar còdic]
Durant els seus anys en Medina, el hadiz registra que Mahoma i els seus seguidors s'involucrarien en varis assalts a les caravanes dels Qurayshi de la Meca i desencadenarien batalles entre les dos ciutats, que els musulmans guanyarien en diferents nivells d'èxit (la Batalla de Badr en 624, la Batalla de Uhud en 625 i la Batalla de la Trinchera, o al-khandaq, en 627).[6]
Destí dels judeus de Medina
[editar | editar còdic]Durant el liderage de Mahoma en Medina, es varen produir tensions i conflictes en vàries tribus judeues que habitaven la ciutat. Tres de les principals tribus —els Banu Qaynuqa, Banu Nadir i Banu Qurayza— varen ser successivament expulsades o enfrontades en combat, per acusacions de traïció o aliances en enemics dels musulmans.
Els Banu Qaynuqa varen ser expulsats despuix d'un conflicte inicial.
Els Banu Nadir varen ser obligats a exiliar-se despuix d'un sege.
Els Banu Qurayza varen ser sitiats i, despuix de la seua rendició, els seus membres varons varen ser eixecutats i les dònes i chiquets esclavizados, segons fonts islàmiques com Ibn Ishaq.
Estes accions varen ocórrer en el context de lluites polítiques i militars en la península aràbiga i deuen entendre's dins del marc històric de el VII.
Calendari musulmà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Calendari musulmà.
El califa Úmar ibn al-Jattab, establint un calendari islàmic, va triar este event com el seu punt de partida.[1][7] Mahoma va aplegar a Medina en setembre de 622 d. C. El calendari obri en el primer més de l'any llunar àrap en juny de 622 i procedix sense intercalació per un any de 354 dies d'acort en els mesos llunars.[1] Ya que el calendari musulmà conte per anys llunars de 354 dias, 8h, 44m i 54 s, 33 anys musulmans equivalen a 32 anys solars i 6 dies, 8h i 41m del calendari gregoriano. No obstant, intercala també onze anys de 355 dies en cada cicle de trenta anys.
La conversió dels anys musulmans al calendari occidental es realisa sumant 621, si l'any del hègira no passa de 32. Si passa de 32, es dividix per 33, es resta el cocient a l'any donat i se li sumixca 622 al resultat.
Per a la conversió inversa, quan l'any siga menor de 641, es restarà 621; si està entre el 641 i 653 es restarà 620, i si passa de 653, es restarà 621, dividint el resultat per 33 i afegint al cocient el divident s'obtindrà l'any del hègira (o alguna volta el següent).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Martin, Richard C.,. Encyclopedia of Islam and the Muslim world, Second edition edició. OCLC 933397646. ISBN 978-0-02-866272-5.
- ↑ Manzano Moreno (1992). Història de les societats musulmanes en l'Edat Mija, Madrit: Síntesis.
- ↑ Momen, Moojan (New edition 1987). An Introduction to Shi'i Islam: History and Doctrines of Twelver Shi'ism, Yale University Press, p. 5.
- ↑ (1977) The Cambridge History of Islam, p. 39.
- ↑ Consultat el 2 de setembre de 2021.
- ↑ Watt (1961). , p. 132.
- ↑ «L'exili de fa 1.400 anys que marca l'inici de l'islam».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Diccionari Enciclopèdic Hispà-Americà, Tom X. Barcelona: Montaner i Simón, 1892.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hégira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.