Dhikr
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Dikr|Dikr]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
El Dhikr (o zikr, zekr[1] o zikar,[2] que significa lliteralment «Tal vez mi Señor me guíe a [algo] más parecido a la rectitud que esto». Al mateix temps, el dhikr comprén un significat més ampli en les fonts islàmiques.
El dhikr no deu confondre's en el Ixāt, l'oració ritual que deu realisar-se cinc voltes al dia i que està associada a moviments corporals prescrits. Ademés, existix la Dua, una súplica personal i informal entre tots els musulmans.
Importància
[editar | editar còdic]Per als musulmans és el recort de Deu i la menció d'eixe recort que es practica en forma de lletanies dels maravellosos noms de Deu, tal i com recomana el Corán. En una dimensió superior, el dhikr és conegut com una meditació i repetició persistent fins a la total comprensió de l'absolut.
Hi ha varis versos en el Corán que emfatisen l'importància de recordar la voluntat de Deu dient frases com «Si Deu vol» (d'a on prové la paraula en espanyol 'ixcà'), «Deu és més sapient» i «Si és la teua voluntat». Esta és la base del dhikr. La sura al-Kahf (18), Aya 24 afirma que una persona que s'oblida de dir «Si Deu vol», deuria recordar immediatament a Deu dient: «Tal volta el meu Senyor em guie a [alguna cosa] més semblat a la rectitud que açò». Atres aleyas inclouen la sura al-Ahzab (33), Aya 41, «¡Oh vosatres que teniu fe! Recordeu a Alá en freqüència», i la sura ar-Ra'd (13), aleya 28, «els qui tenen fe i els cors de la qual troben descans en el recort d'Alá. Mireu. Els cors troben descans en el recort d'Alá». «Li vares donar a ells i als seus pares tantes coses bones que no varen pensar en els teus avisos i varen actuar apresuradamente i varen oblidar el DHIKR finalment, i aixina varen trobar la seua destrucció»(25:18). «Qualsevol que done l'esquena al Dhikr del Rahman tindrà un dimoni (zikr) per companyer. El diable els aparta del bon camí, encara que ells puguen pensar que estan en la ruta correcta» (43:36-37). «Satán s'ha convertit en el seu mestre i els ha fet oblidar el Dhikr d'Alá. Són els aliats de Satán. Els aliats de Satán estan perduts en total seguritat» (58:19).
Els musulmans creuen que el dhikr és una de les millors maneres d'entrar en el nivell superior del Cel i de glorificar l'Unicitat Monoteista de Deu.[3]
Per als sufíes, el dhikr és una forma d'obtindre allumenament espiritual i conseguir l'unió (visal) o l'aniquilació (fana) en Deu. Totes les musulmanes respalen l'us de contes d'oració individuals (misbaha) com a método de meditació, l'objectiu de la qual és obtindre un sentiment de pau, la separació dels valors mundans (dunya) i, en general, enfortir el Iman (fe).
Significat en el sufisme
[editar | editar còdic]Dhikr silenciós i sorollós
[editar | editar còdic]Entre els sufíes, hi ha els qui practiquen el dhikr segons la sura 7:205 com un eixercici silenciós i més be meditativo, i els qui ho practiquen en veu alta i extática.[4] La primera forma es diu «dhikr del cor» (ḏikr ḫafī), mentres que la forma audible cap a l'exterior es diu «dhikr de la llengua» (ḏikr ǧa elī). En la tariqa Naqshbandiyya s'ha debatut en freqüència la qüestió del dhikr en veu alta i en silenci. No obstant, la majoria dels naqshbandíes s'adherien al dhikr silenciós.[5] En la tariqa Yasawiyya, en canvi, es practicava el dhikr en veu alta.
Segons Al-Ghazalī, al començ del dhikr silenciós es visita una «cela» i es repetix la paraula «Alá» en veu alta vàries voltes per a posar el cor en harmonia en Deu.[4] Els qui practiquen el dhikr silenciós s'esforcen per repetir-ho perpètuament per a que continue en el cor inclús en mig de totes les demés activitats (mundanes). Açò correspon a una consciència ininterrompuda de la presència de Deu. Nadschm ad-Dīn al-Kubrā descriu este recort continuat de Deu (dawām aḏ-ḏikr) com un dels huit prerrequisitos per a recórrer el «camí de Yunaid», en referència a Yunaid de Bagdad, un místic i un dels sants islàmics més famosos (ṭarīqa al-Ǧunaid).[6]
El Dhikr i el camí sufí
[editar | editar còdic]Alguns sufíes creuen que Deu està constantment present en el cor humà i que el dhikr és una espècie de ferramenta per a prendre consciència d'esta presència divina. Descriuen el cor com un «espill» que ha acumulat una pesada capa de brutea en el temps. En este cas, el dhikr servix de «agent pulidor» en el que es pot fer lluir de nou este espill i reflectir aixina el secret diví.
En la seua obra principal Fawāʾiḥ al-ǧamāl, el sufí persa Nadschm ad-Dīn al-Kubrā (m. 1221) descriu el recort de Deu com un fòc que crema tot lo que toca. Quan entra en una casa, diu «yo i no un atre» i consumix tota la llenya que hi ha. La diferència entre el fòc del dhikr i el fòc de Satán és que el primer és pur, ardix ràpit i s'eleva cap a dalt, mentres que el segon és brut i obscur i ardix llentament.[7] En un passage posterior de la seua obra, distinguix tres etapes de «immersió» (istiġrāq) en la contemplació de Deu. La primera és la «immersió de l'existència en el pensament de Deu» (istiġrāq al-wuǧūd fī ḏ-ḏikr): És com un príncip que invadix un territori. El místic escolta el sò dels trombones, els tambors, els timbales, després els sons de l'aigua, el vent en els arbres i el zumbido de les abelles. Podria sentir un dolor intens, i inclús existiria el perill de que morira.[7] En la segona etapa de la contemplació, «el pensament de Deu cau en el cor». El pas a esta etapa s'expressa en experiències visionàries.[8] Finalment, en la tercera etapa d'immersió, «el pensament de Deu cau en el misteri». El místic pert la consciència de les seues accions i s'absorbix completament en l'objecte del seu pensament. El pensament de Deu ya no abandona al místic, sino que zumba constantment en el seu interior.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ al-Modarresi. The Laws of Islam (en en), Enlight Press. ISBN 978-0994240989.
- ↑ «Mishkat al-Masabih 2264 - Supplications - كتاب الدعوات - Sunnah.com - Sayings and Teachings of Prophet Muhammad (صلى الله عليه و سلم)».
- ↑ «Dhikr, remembrance of God».
- ↑ 4,0 4,1 Gardet: <o>Dh</o>ikr. En: The Encyclopaedia of Islam. Vol. 2. New Edition. 1965, págs. 223–226.
- ↑ Cf. Algar: Silent and vocal dhikr in the Naqshbandī Order. En: Dietrich (ed.): Akten dones 7. Kongresses für Arabistik und Islamwissenschaft. 1976, pp. 39-46.
- ↑ Cf. Meier: Die Fawāʾiḥ al-ǧamāl. 1957, pág. 162.
- ↑ 7,0 7,1 Cf. Meier: Die Fawāʾiḥ al-ǧamāl. 1957, pág. 205.
- ↑ Cf. Meier: Die Fawāʾiḥ al-ǧamāl. 1957, pág. 208 ss.
- ↑ Cf. Meier: Die Fawāʾiḥ al-ǧamāl. 1957, pág. 211 s.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dhikr» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.