Anar al contingut

Shaitán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Shaitan-png.png
Símbol Àrap

Shaitán (àrap شَيْطَان, šaiṭān, en plural شَيَاطِين, romanizado: šaiāṭīn) és el nom àrap donat a un o més genis malignes del Islam que tenten als hòmens a pecar, de la mateixa manera que el Satán judeocristià. Encara que normalment se'ls descriu en térmens abstractes com una influència o concepte, la seua representació en l'art islàmic és la de dimonis i sers grotescs. A voltes s'ampra com un nom intercanviable en la figura d'Iblís (en àrap: àrap إِبْلِيس, ʾIblīs).

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula Iblís deriva de la raïl àrap balasa (بَلَسَ), que significa "el desesperat"; d'eixe modo, el significat llingüístic de Iblis seria "el/lo que causa desesperació".

Shaitán o Satán (شيطان, de la raïl šṭn ش-ط-ن) és al mateix temps nom i adjectiu. Com a adjectiu significa "trabucant" i com a nom, "el que s'enfronta", "el que s'opon" o "diable". En la cultura popular islàmica, Shaitán es traduïx freqüentment com "el dimoni", pero pot referir-se a qualsevol dels sers que es varen rebelar contra Alá. El seu significat equival a la paraula espanyola Satán.

Teologia

[editar | editar còdic]

Segons les ensenyances islàmiques bàsiques, Alá va crear a lo manco tres races inteligents, els àngels, els ŷinn i els sers humans. Les dos últimes tenen la llibertat d'elegir entre Deu i el diable.

D'acort a l'islam, Iblís és un ŷinn, ya que Alá va crear al geni i en ser humà en lliure albir, mentres que els àngels són completament sumisos i no posseïxen la capacitat d'elegir per sí mateixos. Aixina que, el terme d'Ángel Caigut en l'islam és incompatible.

Sura 2, aleya 34:

34. I quan vàrem dir als àngels: «¡Prosternaos davant Adán!». Es prosternaron, llevat Iblis. Es va negar i va ser altivo: era dels infels.

Sura 7, aleya 11:

11. I vos vàrem crear. Després, vos formem. Després vàrem dir als àngels: «¡Prosternaos davant Adán!» Es prosternaron, llevat Iblis. No va ser dels que es prosternaron.

Sura 15, aleyas 28 a 31:

28. I quan el teu Senyor va dir als àngels: «Vaig a crear a un mortal de fanc arcilloso, maleable, 29. i, quan lo haja format armoniosamente i infundido en ell del meu Esperit, caigau rosternados davant ell». 30. Tots els àngels, junts, es prosternaron, 31. llevat Iblis, que va refusar unir-se als que es prosternaban.

Sura 17, aleya 61:

61. I quan vàrem dir als àngels: «¡Prosternaos davant Adán!». Es prosternaron, llevat Iblis, que va dir: «¿Vaig a prosternarme davant qui has creat d'argila?»

Sura 20, aleya 116:

116. I quan vàrem dir als àngels: «¡Prosternaos davant Adán!» Es prosternaron, llevat Iblis, que es va negar.

Sura 38, aleyas 71 a 76:

71. Quan el teu Senyor va dir als àngels: «Vaig a crear a un mortal d'argila 72. i, quan lo haja format armoniosamente i infundido en ell del meu Esperit, ¡caigau rosternados davant ell!» 73. Els àngels es prosternaron, tots junts, 74. llevat Iblis, que es va mostrar altivo i va anar dels infels. 75. Va dir: «¡Iblis! ¿Qué és lo que t'ha impedit prosternarte davant lo que en Les meues mans he creat? ¿Ha segut l'altivez, l'arrogància?» 76. Va dir: «Yo soc millor que ell. A mi em vares crear de fòc, mentres que a ell li vares crear d'argila».

No obstant, d'acort al propi Corán abans de rebelar-se hauria segut un fidel sirviente d'Alá:

Sura 18, aleya 50:

I quan vàrem dir als àngels: «¡Prosternaos davant Adán!» Es prosternaron, llevat Iblis, que era un dels genis i va desobedir l'orde del seu Senyor. ¿Cóm? ¿Els prendreu, a ell i als seus descendents, com a amics, en lloc de prendre'm a Mi, sent aixina que són els vostres enemics? ¡Qué mal trueque per als impíos!


Encara que puga resultar contradictori, d'acort als teòlecs islàmics el Corán no té cap contradicció, i de la menció en 38:76 on es menciona que va ser creat de fòc, i de la menció explícita en 18:50 on es diu que era un angel, pese a que en la mateixa aleya es referixca als àngels, es deduïx que va ser un yinn de tan alt estatus que va alcançar la mateixa categoria dels àngels, pero sense aplegar a ser un àngel (pese a que algunes aleyas coràniques li mencionen com a àngel), ya que si haguera segut un àngel s'estaria contradient el propi Corán (encara que podria ser de que es va aplegar a alçar tant el seu estatus que en lloc de ser nomenat com ŷinn, siga nomenat com a àngel) Aixina i tot, és freqüent que els propis musulmans confonguen a Shaitán com un àngel caigut, ya siga per ignorança del Corán i la llengua àrap o pel sincretisme adquirit de la convivència en societats de tradició majoritàriament cristiana.

També existix certa controvèrsia a este respecto, ya que Shaitán va ser castigat per no postrar-se davant el home (sent esta una important diferència respecte al relat bíblic judeocristià). No obstant, el propi Alá prohibix postrar-se, adorar o servir a qualsevol ser o entitat que no siga Ell mateixa:

Sura 3, aleya 64:

64. Vaig donar: «¡Gent de l'Escritura !Convingam en una fòrmula acceptable a nosatres i a vosatres, segons la qual no servirem sino a Deu, no Li associarem res i no prendrem a ningú d'entre nosatres com a Senyor fòra de Deu». I, si tornen l'esquena, digau: «¡Sigau testics de la nostra sumissió!»

Sura 3, aleya 80:

80. Deu no vos ordena que prengau com a senyors als àngels i als profetes. ¿És que anava a ordenar-vos que fóreu infels, despuix de haver-vos somés a Ell?

Sura 29, aleya 17:

17. Serviu, en lloc de servir a Deu, sol ídols, i cregau una mentira. Els que vosatres serviu, en lloc de servir a Deu, no poden procurar-vos sustente. ¡Busqueu, puix, en Deu el sustente! ¡Serviu-li, doneu-li gràcies! ¡A Ell sereu tornats!

Per tant, podria resultar injust que Alá castigara a Shaitán per negar-se a fer lo mateix que el propi Alá havia prohibit tallantment, postrar-se davant ídols de fanc o sers humans, ya que l'idolatría, politeisme o l'associació a atres deus (shirk) és el major pecat existent en el credo islàmic, de manera similar al primer manament de la tradició judeocristiana.

Per a resoldre esta contradicció, la sunna islàmica i en la majoria de corrents ortodoxes de l'islam argumenten que, en qualsevol cas, la negativa manifesta a obedir a Alá o rebelar-se contra Ell supon un pecat d'igual grau que l'adoració d'ídols (puix l'adoració d'ídols implica per sí mateixa una desobediència a Alá), constituint este un pecat de major grau que l'assessinat, com en l'eixemple de que si Abraham s'haguera negat a assessinar al seu fill (Ismael segons el Corán, o Isaac segons la Bíblia judeua i cristiana) quan Alá li el havia ordenat per a provar la seua fe, este hauria perdut el favor d'Alá i hauria sofrit el mateix castic que Shaitán per negar-se a complir els desijos d'Alá, pese a que l'assessinat (a lo manco en esta circumstància) siga considerat un pecat en els mencionats credos monoteistes.

Pero Alá coneixia les seues intencions i d'ahí el nom de Iblis (el que causa desesperació).

Segons la teologia islàmica els àngels, per la seua pròpia naturalea, no tenen la llibertat de desobedir a Alá, de la qual cosa es deduïx també que Shaitán no podia ser un àngel, sino un geni, puix de lo contrari no li hauria segut possible desobedir a Alá. Un dia, este va dir a les seues creacions que un d'ells es tornaria contra ell. Els àngels varen córrer a Iblis, sabent que Alá escoltava les seues súpliques. Iblis va pregar llavors a Alá que no deixara que cap dels àngels es tornara contra ell, pero no es va incloure en la súplica, ya que es considerava fòra de perill. Pero quan Alá va crear a Adán, tots els àngels es varen postrar davant ell, llevat Iblis, que va refusar obedir.


Iblis es considerava superior a Adán, que va ser creat del fanc, mentres que ell va ser creat de el "fòc sense fum". Per este acte de desobediència, Alá ho va condenar al infern per tota l'eternitat, pero li va donar temps fins al dia del Juí Final. Durant eixe temps, tractaria de corromper als sers humans com una forma de venjança. Per refusar obedir a Alá, va ser expulsat del paraís i a partir de llavors va ser cridat Shaitán. I segons les teories donades, té el seu gran silló sobre l'aigua.

En la teologia islàmica, Shaitán i les seues subalternos són considerats els susurradores, que murmuren en els cors de hòmens i dònes, urgiéndoles a cometre pecat.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Shaitán&oldid=880466»