Misbaha
Un masbaha o misbaha (en árabe: مِسْبَحَة, misbaḥa, rosari) és una sarta, série de contes o bolitas unides per un fil (objecte similar a un rosari), d'us tradicional entre els fidels de la religió islàmica per a dur el conte en el número de repeticions del tasbih.[1][2][3] També se li coneix com ___protected_title_4___ (en àrap, سُبْحَة), (en árabe, سُبْحَة), (en àrap, تَسْبِيح) o (en árabe, تَسْبِيح) o en Turquia,[4] pero no deu confondre's en el dhikr del tasbih.
Orige
[editar | editar còdic]L'orige de la misbaha no és ben conegut. Segons l'antropòlec Malek Chebel, és possible que haja segut introduït pels sufíes en els dos primers sigles de l'islam, inspirats en pràctiques indoiraníes.[5] No obstant, Chebel senyala que, encara que la misbaha és ara un objecte molt visible en el món musulmà, el seu orige és obscur i no es troba cap rastre d'ella abans de l'arribada de l'Islam.[6][5] Ademés, ni els primers comentaristes ni els escritors d'hadices ho mencionen. Chebel també es va preguntar si no hauria segut introduït durant la Primera Creuada.[6]
També s'ha sugerit que procedix de l'Índia, inspirat en el rosari o mala utilisat per hindús i budistes. Sembla ser que es va utilisar primerament en Iran, des d'a on es va estendre pel món islàmic medieval.[7]
Característiques i us
[editar | editar còdic]En general es tracta d'una ristra circular de 33 o 99 contes arrematada per una borla. Els contes poden ser de diferents materials (usualment fusta, marfil, perles, ossos de fruts o simplement plàstic) i colors.[8]
S'utilisa habitualment per a practicar el dikr o invocació repetida dirigida a Deu. El número dels seus contes té relació en la recitació dels 99 noms de Deu, encara que s'usa per a atres tipos de dikr com l'invocació repetida d'un solament dels noms o la repetició de fòrmules com subḥān Allāh («Deu és sublim», en àrap سُبْحَانَ ٱللَّٰهِ), al-ḥamdu li-llāh («alabat siga Deu», en àrap ٱلْحَمْدُ لِلَّٰهِ) i Allāhu ʾakbar («Deu és més gran», en àrap ٱللَّٰهُ أَكْبَرُ), pronunciada cada una d'elles 33 voltes.
La misbaha o tasbih pot complir també la funció de mantindre les mans ocupades (molts musulmans ho duen constantment en la mà o al voltant de la nina) o de servir de signe extern de islamicitat. És corrent, per eixemple, trobar-ho penjat en l'espill de l'automòvil o en les parets de llars i comerços musulmans. No obstant, molts cristians del mig orient ho usen també.
Misbaha o Masbaha
[editar | editar còdic]El cridat en àrap misbaḥah, materialment s'assembla a un chicotet collar de trentatrés grans units entre sí.
Els grans són més be grans i de forma redona o ovalada, en un orifici lo suficientment gran, per a deixar que els contes córreguen en facilitat en el fil. El collar termina en un adorn o be en tres o quatre contes allargades.
Teòricament el misbaḥah o masbaha deuria estar format per noventa y nueve grans, per cent inclús. Per a fer-ho més llauger i soportable li'l va reduir a un terç, quedant l'obligació de repetir-ho tres voltes per a completar el número exacte de noventa y nueve.
Este número, més be simbòlic, significa els noventa y nueve noms o atributs divins, ademés del mateix nom de Deu. Per tant, el fidel musulmà en desgranar tres voltes el seu rosari invoca, oral o mentalment, a Allah (Deu).
Tal pràctica religiosa no és obligatòria; solament és recomanada pel mateix Muhammad, en la següent aleya: “A Deu pertanyen els noms més bells. Invoqueu-ho en ells; i allunteu-vos d'els qui els apliquen erròneament. Seran recompensats d'acort als seus mèrits” (Sura 7:180)
El número de noventa y nueve es troba escrit en un Hadît pres de Abû Huraira en estes paraules: “A Deu pertanyen noventa y nueve noms, (és dir) cent menys un, perque Ell és l'Incomparable (o siga, l'Únic), ama (el ser qualificat en tals noms) un per un: el que coneix els noventa y nueve noms, entra en el paraís”.
Llista dels noms i atributs divins
[editar | editar còdic]1. ALLÂH: DIOS.
2. ar-Rajmân: el Benefactor, el Misericordioso.
3. ar-Rajîm: el Compassiu.
4. al-Malik: el Rei.
5. al-Quddûs: el Sant.
6. as-Salâm: la Pau.
7. al-Mu’min: el Creent.
8. al-Muhaimin: el Vigilant.
9. al-‘Azîz: el Poderós, el Preciós.
10. al-Yabbâr: el Fortísimo.
11. al-Mutakabbir: el Soberp, el Suprem.
12. al-Jâliq: el Creador.
13. al-Bâri’: el Hacedor de les coses.
14. al-Musawwir: l'Organisador, el Formador.
15. al-Ghaffâr: l'Indulgent, el Perdonador per excelència.
16. al-Qahhâr: el Dominador, l'Irresistible.
17. al-Wahhâb: el Donador Perenne, el Donador Generós.
18. al- Razzâq: el Dispensador dels bens materials i espirituals.
19. al-Fattâj: el Victoriós, el Juge, el Revelador.
20. al-‘Alim: el Coneixedor de tot lo que és cognoscible.
21. al-Qâbid: Aquell que té en el seu puny totes les coses.
22. al-Bâsit: el Dilatador de la vida i dels cors dels seus siervo.
23. al-Jâfid: Aquell que abaja i humilia.
24. ar-Rafî‘: Aquell que eleva en dignitat, l'Elevat, el Excelso, el Sublim. En la llista del-Gazâli es llig: ar-Râfi‘.
25. al-Mu‘izz: Aquell que dona honor i força.
26. al-Mudhill: Aquell que abaja i envilece.
27. as-Samî‘: el Escuchador.
28. al-Basîr: el Vident.
29. al-Jakam: el que juja, l'Àrbit.
30. al-‘Adl: el Just, Aquell que és la justícia suprema.
31. al-Latîf: el Benevolente, el Graciós, el Sotil.
32. al-Jabîr: el Sagaz, el Bieninformado. Aquell que coneix els secrets més íntims de les creaturas.
33. al-Jalîm: el Manso, llent per a castigar.
34. al-‘Azîm: l'Inaccessible, el Grandiós, el Magnífic.
35. al-Ghafûr: el Molt Indulgent, Aquell que perdona molt.
36. ash-Shakûr: el Molt Reconocente, el Molt Agraït.
37. al-‘Aliyy: l'Alt, el Excelso.
38. al-Kabîr: el Gran, l'Alt, l'Inaccessible.
39. al-Jafîz: el Guardià Vigilant, el Custodie.
40. al-Muqît: l'Alimentador, el Vigilant.
41. al-Jasîb: el Calculador, Aquell a qui es deu rendir conte.
42. al-Yalîl: el Majestuós, el Digne de veneració.
43. al-Karîm: el Generós.
44. ar-Raqîb: el Guardià Celós, Aquell que observa i controla a tots i tot.
45. al-Muyîb: Aquell que rep les pregàries i les escolta.
46. al-Wâsi‘: l'Immens, Aquell que abraça totes les coses.
47. al-Jakîm: el Sabio, el Prudent.
48. al-Wadûd: el Amabilísimo.
49. al-Mayîd: el Gloriós.
50. al-Bâ‘ith,: el Resucitador, el Revivificador, Aquell que fa reviure el dia de la resurrecció.
51. ash-Shahîd: el Testic.
52. al-Haqq: el Real, la Veritat Suprema.
53. al-Wakîl: el Gerent, el Confident.
54. al-Qawiyy: el Fort.
55. al-Matîn: el Indestructible.
56. al-Waliyy: l'Amic, el Protector, l'Ajudant.
57. al-Jamid: el Digne de alabanza.
58. al-Mujsî: Aquell que coneix totes les coses enumerant-les i que té poder sobre elles.
59. al-Mubdi’: l'Innovador.
60. al-Mu‘îd: Aquell que fa retornar a l'existència les creaturas ya aniquilades.
61. al-Mujiî: Aquell que fa viure.
62. al-Mumît: Aquell que fa morir.
63. al-Jayy: el Vivent.
64. al-Qai-iûm: el Subsistente.
65. al-Wâyid: el Opulento, el Perfecte, Aquell que no li falta res i que no té necessitat de res.
66. al-Mâyid: el Noble, l'Alt, al que pertany la sobirania i el poder.
67. al-Ajad: l'U.
68. as-Samad: l'Impenetrable, l'Immutable, l'Etern.
69. al Qâdir: el Potent.
70. al-Muqtadir: l'Omnipotent.
71. al-Muqaddim: Aquell que acosta a qui vullgues.
72. al-Mu’ajjir: Aquell que allunta a qui vullgues.
73. al-Awwal: el Primer.
74. al-Ajîr: l'Últim.
75. az-Zâhir: el Manifest.
76. al-Bâtin: l'Amagat, l'Íntim, el Inmanente.
77. al-Wâlî: el Reinante.
78. al-Muta‘âlî: l'Altíssim, l'Exaltat en triumfo, el Transcendent.
79. al-Barr: el Benèfic, Aquell que obra la pietat en els cors i que és font de beneficis.
80. at-Tawwâb: Aquell que s'arrepenedix, que pot retornar sobre els seus juïns.
81. al-Muntaqim: Aquell que es venja.
82. al-‘Afû: el Perdó, Aquell que perdona.
83. ar-Ra’ûf: el Compassiu.
84. Mâlik al-mulk: el Rei del regne del món i de les creaturas.
85. Dhû al-Yalâl wa-l-ikrâm: Aquell que té la majestad i la generositat.
86. al-Muqsit: l'Equitatiu, el Just en el dia del Juí.
87. al-Yâmi‘: el Reunificador.
88. al-Ghaniyy: el Ric, l'Independent de tots i de tot.
89. al-Mughnî: Aquell que enriquix les creaturas i les embellix en tota classe de perfecció.
90. al-Mâni‘: el Defensor tutelar.
91. ad-Dârr: Aquell que pot ferir.
92. an-Nâfi‘: Aquell que pot ser útil.
93. an-Nûr: la Llum.
94. al-Hâdî: Aquell que guia pel recte camí.
95. al-Badî‘: el Creador-Inventor.
96. al-Bâqî: Aquell que permaneix, l'Etern que dura sense fi.
97. al-Wârith: el Hereu, a qui retorna tot lo que posseïxen les creaturas.
98. ar-Rashîd: el Conductor, Aquell que dirigix al be, que conduïx en justícia i va per la via del ben.
99. as-Sabûr: el Pacientíssim.
Pot ser que alguns no sàpien els atributs de memòria; en la pràctica ho substituïxen recitant trentatrés voltes un d'aquells atributs, o be atres fòrmules religioses breus i significatives, com per eixemple: Allâhu Akbar (Deu és gran); al-jamdu li-l-Lâh (Deu siga alabat); Allâh ‘azîm (Deu és magnífic) ; Al Latîf (L'Amable), etc.
És molt important que al moment de repetir els noms, un es concentre en l'atribut del nom i tracte d'entrar en un estat de consciència profunda i encara que no és important el lloc en a on s'efectuen les repeticions ajudaria molt sí l'ambient és relaixat.
Si un passa els contes cap a dins significa que l'atribut, virtut o bendició que s'està demanant és per a un mateixa si és cap a fòra llavors és per a algú més.
Generalment el Masbaha conclou recitant en el centèsim conte la professió de fe lâ ilâha illâ-l-Lâh: no hi ha un atre deu més que l'únic Deu.
Allâh Kareem
Vore també
[editar | editar còdic]- Contes d'oració
- Història del Rosario
- Rosario (catolicisme)
- Rosario anglicà
- Kombolói
- Coronilla de la Divina Misericòrdia
- Coronilla de La nostra Senyora de les Llàgrimes
- Coronilla de Sant Miguel Arcàngel
- Cordonera d'oració
- Yapa mala
- Dumenge de Guzmán
- Oració
- Pare Nostre
- Au María
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anaquel d'Estudis Àraps.22(0)ISSN 1988-2645.doi:10.5209/rev_anqe.2011.v22.11.Consultat el 2021-06-16.
- ↑ Netton, Ian Richard (2013-12-19). Encyclopedia of Islamic Civilization and Religion (en en), Routledge. ISBN 9781135179670.
- ↑ «Is Using Prayer Beads An Innovation? - SeekersHub Answers» (en en-us). Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2016.
- ↑ Leone, Stacie. «The Tespih Works in Mysterious Ways». Turkey Now. Consultat el 2007-09-02.
- ↑ 5,0 5,1 Hamani, Laziz (1999). Els symboles de l'islam, Assouline, p. 102. OCLC 45104132. ISBN 2-84323-144-2.
- ↑ 6,0 6,1 Bouldouyre, Alain, ... (2004). Dictionnaire amoureux de l'Islam, Plon, p. 474. OCLC 417650179. ISBN 2-259-19799-X.
- ↑ 1165-1240., Ibn al-ʻArabī,. El secret dels noms de Deu. OCLC 846491478. ISBN 978-84-7564-625-1.
- ↑ (2012-11-19) Economia bàsica, Editorial CESA, pp. 64–65. ISBN 978-958-8722-34-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Misbaha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.