Hòmens de Kibish

Hòmens de Kibish

Els hòmens de Kibish són fòssilés de Homo sapiens antic, trobats en la formació rocosa de Kibish, vall del riu Omo, en el sur d'Etiopia, descoberts en 1967 per Richard Leakey. Varen ser trobats un cràneu incomplet (sense el rostre) i parts del esquelet (oss dels braçs, camas, peus i la pelvis), d'un individu denominat Omo I o Omo 1. També varen ser trobades les calvaria en gran part de la base d'un atre cràneu, al que varen designar com Omo II o Omo 2 i fragments d'una glabela i de l'os parieto-frontal d'un tercer individu, Omo III o Omo 3, també adult, com els dos anteriors.

H. sapiens

Omo I tenia l'apariència d'un humà modern, en una capacitat craneal de 1400 centímetros cúbics, no obstant Omo II, en 1435, mostrava traces aparentment més antics. Omo III s'acostava més als de Omo I. Tot açò va dur a dubtar entre l'atribució dels fòssils a H. sapiens i Homo erectus, i inclús es va discutir si Omo II pertanyia a una atra espècie (Homo rhodesiensis) o simplement reflectia la variabilitat dins de la mateixa. La situació dels fòssils en el terreny va permetre pensar que ya en aquell temps hi havia algun tipo de comportament funerari, pero un estudi de 2012 va descartar que hi haguera intrusió en els estrats i per tant enterrament.

Datació

Estos fòssils varen ser datats inicialment en 140 000 anys en una tècnica basada en l'anàlisis de la desintegració de l'urani-238 a tori-238, en closques d'ostras prop dels cràneus, despuix d'una exploració realisada entre 1999 i 2003, per eixemple en 2001 es va trobar una atra part de fèmur que encaixava en un dels fragments arreplegats en 1967 i que estava depositat en el Museu nacional d'Etiopia, i atres restants de Omo I, aixina com ferramentes de pedra, es va realisar una nova datació per mig de la determinació dels isòtops radioactivos de argón, aplicada als cristals minerals en cendra volcànica trobades en les capes superiors i inferiors dels sediment del riu que contenien els ossos. Esta datació va determinar que tant els fòssils de Omo I com els de Omo II estaven en el mateix nivell geològic i tenen essencialment la mateixa edat, que s'ha va estimar en 195 000 anys, lo que representava els fòssils de Homo sapiens més antics recuperats fins a eixa data, i feya retrocedir l'aparició de la nostra espècie en uns 35 000 anys. Este estudi va ser realisat per Ian McDougall, de l'Universitat Nacional d'Austràlia en Canberra, i John Fleagle, de l'Universitat de Stony Brook en Nova York. Estudis. posteriors varen confirmar eixa datació.

No obstant, anàlisis geoquímicos varen vincular la Formació Omo-Kibish que conté Omo I, en una gran erupció explosiva del volcà Shala, que va cobrir els fòssils. En datar els depòsits proximals d'esta erupció, es va obtindre una nova edat mínima per als fòssils de Omo, de 233 mil anys.