HD 195019
| Constelació | Delphinus |
| Ascensió recta α | 20h 28min 18,64s |
| Declinació δ | +18º 46’ 10,2’’ |
| Distància | 122 ± 4 anys llum |
| Magnitut visual | +6,91 |
| Magnitut absoluta | +5,40 |
| Lluminositat | 2 sols |
| Temperatura | 5780 K |
| Massa | 1,06 sols |
| Ràdio | 1,4 sols |
| Tipo espectral | G3IV-V |
| Velocitat radial | -92,7 km/s |
HD 195019 (HIP 100970 / SAO 106138 / GC 28482)[1] és una estrela binaria en la constelació del Delfí de magnitut aparent +6,91. En ser tan tènue no té denominació de Bayer ni número de Flamsteed. En 1998 es va descobrir un planeta extrasolar al voltant de l'estrela principal d'este sistema.
HD 195019 A és una estrela groga nana o subgigante de tipo espectral G3IV-V en una temperatura efectiva de 5780 K. El seu lluminositat és doble que la del Sol i la seua ràdio un 40% més gran que el ràdio solar. Gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació d'a lo manco 2 km/s. La seua alta lluminositat en relació en la seua massa —a penes un 6% major que la del Sol— sugerix que és una estrela antiga que pot haver finalisat la fusió nuclear del hidrogen i haver escomençat a transformar-se en una verdadera subgigante. La seua abundància relativa de ferro és un 20% major que la solar.[2]
HD 195019 B, de magnitut +10,6 i separada 3,5 segons d'arc —en 1998— de la component A, és una nana taronja de tipo espectral K3. La distància mínima entre abdós estreles és de 150 UA, sent la seua periodo orbital d'a lo manco 1500 anys.[2]
El sistema es mou a una velocitat relativa de 112 km/s en relació en el Sol, sifra unes 7 voltes més alta que la mija, sugerint que és una estrela procedent d'una part diferent de la [[Via Làctea]].[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «HD 195019» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.