Haab
El Haab' és part del sistema calendárico maya. Era un calendari de 365 dies utilisat per moltes de les cultures precolombinas de Mesoamérica.
| Calendari gregoriano | Haab en número maya convencional |
Haab en número cefalomorfo |
Haab en número aràbic i alfabet llatí |
|---|---|---|---|
| Hui és dissabte 8 de agost de 2026 |
Plantilla:Roda calendárica/Haab | Plantilla:Roda calendárica/Haab cefalomorfo | Plantilla:Roda calendárica/Haab en lletres |
Descripció
[editar | editar còdic]| No. Sec. |
Nom de el més |
Eixemple de glifos |
Significat del glifo | No. Sec. |
Nom de el més |
Eixemple de el glifo |
Significat del glifo |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Pop |   |
menjar | 10 | Yax |   |
tormenta verda |
| 2 | Woʼ |  |
conjunció obscura | 11 | Sakʼ |   |
blanca tormenta |
| 3 | Sip |   |
conjunció roja | 12 | Keh |   |
tormenta roja |
| 4 | Sotzʼ |   |
rat penat | 13 | Mak |   |
adjunt |
| 5 | Sek |   |
mort | 14 | Kʼankʼin |   |
sol groc |
| 6 | Xul |   |
gos | 15 | Muwan |  Archiu:Maya-months-14-muwan.svg |
muçol |
| 7 | Yaxkʼin | Archiu:Maya-Dresden-Yaxkin.jpg Archiu:Maya months - 6 - Yaxk'in.svg | nou sol | 16 | Pax | Archiu:Maya-Dresden-pax.jpg Archiu:Maya-months-15-pax.svg | temps de sembra |
| 8 | Mol | Archiu:Maya-Mol.png Archiu:Maya months - 7 - Mol.svg | aigua | 17 | Kʼayabʼ | Archiu:Maya-Dresden-Kayab.png Archiu:Maya-months-16-k'ayab'.svg | tortuga |
| 9 | Chʼen | Archiu:Maya-Dresden-Chen.jpg Archiu:Maya-months-08-ch'en.svg | tormenta obscura | 18 | Kumkʼo | Archiu:Maya-Dresden-kumku.jpg Archiu:Maya-months-17-kumk'u.svg | graner |
| 19 | cinc dies desafortunats |
El Haabʼ comprén díhuit mesos de vint dies cada u, més un periodo adicional de cinc dies ("dies sense nom") al final de l'any conegut com Wayeb' (o Uayeb en l'ortografia de el XVI).
Bricker (1982) estima que el Haabʼ es va utilisar per primera volta al voltant del 500 a. C.. iniciant en el solstici de hivern.[2]
Els noms dels mesos de Haabʼ es referixen més comunament pels seus noms en yucateco de l'era colonial. En seqüència, estos (en l'ortografia revisada[3]) són com es veuen la dreta: Cada dia en el calendari Haabʼ va ser identificat per un número de dia dins del més seguit pel nom del més. Els números de dia varen començar en un glifo traduït com el "assent" d'un més nomenat, que generalment es considera com el dia 0 d'eixe més, encara que una minoria ho tracta com el dia 20 del més anterior al més mencionat. En l'últim cas, l'assent de Pop és el dia 5 de Wayebʼ. Per a la majoria, el primer dia de l'any va ser Assente Pop. Açò va ser seguit per 1 Pop, 2 Pop ... 19 Pop, Assent Wo, 1 Wo i aixina successivament.
Les inscripcions en El Temple de la Creu en Palenque mostren clarament que els mayas eren conscients de la verdadera duració de l'any, a pesar de que generalment no ampraven l'us de dies bisiestos en el seu sistema de càlculs. J. Eric Thompson va escriure que els mayas sabien de la deriva entre el Haabʼ i l'any solar i que varen fer "càlculs sobre la taxa a la que s'acumulava l'error, pero estos simplement es varen notar com a correccions a les que no estaven acostumats canviar el calendari ".[4]
5 dies desafortunats
[editar | editar còdic]Es pensava que els cinc dies sense nom al final del calendari, cridats Wayebʼ, eren un moment perillós. Foster (2002) escriu "Durant Wayeb, els portals entre el regne mortal i el Inframundo es varen dissoldre. Cap llímit va impedir que les deidades mal intencionades causaren desastres". Per a alluntar a estos esperits malignes, els mayas tenien costums i rituals que practicaven durant Wayebʼ. Per eixemple, els mayas no abandonarien les seues llars i es llavarien el cabell.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kettunen i Helmke (2005), pp.47–48
- ↑ Zero Pop en realitat va caure el mateix dia que el solstici el 12/27 / −575, 12/27 / −574, 12/27 / −573 i 12/26 / −572 (numeració astronòmica, Horari universal), si no té en conte el fet de que la regió maya es troba aproximadament en la zona horària UT− 6. Vore IMCCE seasons .
- ↑ Again, per Kettunen i Helmke (2005)
- ↑ Thompson; Sidney, {{{nom2}}} (1971). Maya hieroglyphic writing; an introduction, 3a edició (en en-US), University of Oklahoma Press, p. 121. OCLC 275252. ISBN 0806104473.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bricker, Victoria (1982). “The Origin of the Maya Solar Calendar”. Current Anthropology 23 (1): 101–103. doi:.
- Coe, Michael D. (1992). Breaking the Maya Code (en en), London: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05061-9.
- Foster, Lynn V. (2002). Handbook to Life in the Ancient Mayan World (en en), Nova York: Facts on File.
- Kettunen, Harri (2005). Introduction to Maya Hieroglyphs: 10th European Maya Conference Workshop Handbook (pdfpdf) (en en), Leiden: Wayeb and Leiden University. Consultat el 8 de juny de 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Haab» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.