Anar al contingut

Calendari maya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Calendari maya
Cara est de l'estela C en Quiriguá en la mítica senya de l'inici de la conte llarc en 13 (0) baktun, 0 katun, 0 tun, 18 (0) uinal, 0 kin, 4 ahau i 8 cumku corresponent al 11 d'agost de 3114 a. C. del calendari gregoriano.

En el calendari maya coexistixen varis contes de temps:

  • el calendari sagrat (tzolk'in o bucxok, de 260 dies)
  • el cicle solar (haab, de 365 dies)
  • la roda calendárica de 52 anys
  • la conte llarc de 5200 Tunes (5125.36 anys)
  • el conte llunar de 18 mesos llunars
  • el conte venusiana de 584 dies o kines
  • el conte dels senyors de la nit o Bolon Tiku de 9 dies i uns atres

El calendari maya és cíclico, perque es repetix cada 52 anys mayas. En el conte llarc, el temps de còmput va començar el dia 13.0.0.0.0 4 ajau i 8 cumkú (en notació maya) que equival, segons la correlació generalment acceptada,[1] al 11 d'agost del 3114 a. C. en el calendari gregoriano.[2] No obstant, molts mayistas preferixen igualment la data del 13 d'agost de 3114 a. C. com la data de l'inici del conte llarc.

El calendari maya complet es compon de cinc contes llarcs. En la quinta entra les era cronològica hebrea, i inclús esta va començar al final del quart conte llarc.
El conte llarc o quinta part del calendari maya

La data de final va ser el 21 de decembre de 2012 d. C. El periodo va ser de 5125.36 anys terrestres/solars, encara que en térmens mayas sí resulta una sifra sancera i redona posat que són 5 200 tunes, que són cicles de 360 dies (Tun), i també en dies o kines com un total de 1 872 000. Cinc repeticions o cinc contes llarcs componen el gran cicle de 26 000 tunes equivalents a 25 626,8 anys. D'esta manera el gran calendari maya és visualizable com un círcul estructurat en cinc parts, cada una de 5200 tunes. La sifra de 26 000 no és d'anys sino de tunes, i per això no cal confondre-ho en 26 000 anys ni tampoc en el periodo de precesió dels punts equinoccials i solsticiales de la Terra la sifra de la qual és semblant: 25 800 o 25 920. L'últim dia de la 5.ª conte llarc i del calendari maya de 5 contes llarcs va coincidir en event astronòmic, el solstici (21-22 de decembre de 2012 de l'era cristiana) i també en que actualment els solsticis de la Terra ocorren en el moment en que el pla de l'eclíptica es interseca en el pla equatorial de la Galàxia.

El calendari maya, segons alguns estudiosos, apareix ya en cultures més antigues com l'olmeca; per a uns atres, no obstant, este calendari és propi de la civilisació maya. Les similituts en el calendari mexica oferixen evidència de que en tota Mesoamérica es va utilisar el mateix sistema calendárico.cita requerida.

La cultura maya no contava en un sistema de hores, minuts o segons com l'actual, sino en calendaris de cicles rituals i solars —com el Tzolk’in, el Haab i el Conte Llarc— que articulaven dies, mesos i anys com a unitats principals. El temps s'entenia com a animat i cíclico, no com una magnitut física divisible en fraccions menors.[3]

Data del dia de hui en el calendari maya segons la correlació GMT 584 283 (Goodman-Martínez-Thompson)
Calendari gregoriano Estela de glifos
de la conte llarc,
tzolkin, haab i bolontikú 		Traducció de
el conte llarc,
tzolkin, haab i bolontikú 		Roda calendárica del tzolkin i haab
Hui és dissabte
8 de agost de 2026
11:11 UTC 		Plantilla:Data maya en estela Plantilla:Data maya Plantilla:Roda calendárica

Descripció

[editar | editar còdic]

El sistema de calendari tzolkin consta de 260 dies (kines) i té 20 mesos combinats en tretze numerals (guarismes). El tzolk'ín es combinava en el calendari haab de 365 dies de 18 mesos (uinales) de 20 dies (kines) cada u i cinc  dies adicionals denominats uayeb, per a formar un cicle sincronisat que dura 52 tunes o haabs o 18 980 kines (dies).

El conte llarc era utilisada per a distinguir quàn va ocórrer un event sobre un atre event del tzolkín i haab. El sistema és bàsicament vigesimal (base 20), i cada unitat representa un múltiple de 20, depenent de la seua posició de dreta a esquerra en el número, en l'important excepció de la segona posició, que representa 18 × 20, o 360 dies.

Algunes inscripcions mayas del conte llarc estan suplementadas per lo que es diu série llunar, una atra forma del calendari que proveïx informació de la fase llunar.

Una atra forma de medir els temps era medir cicles solars com equinoccios i solsticis, cicles venusianos que donen seguiment a les aparicions i conjuncions de Venus a l'inici del matí i la nit. Molts events en este cicle eren considerats adversos i malignes, i ocasionalment es coordinaven les guerres per a que coincidiren en fases d'este cicle.

Els cicles es relacionen en diferents deus i events còsmics. És aixina com el quint sol representa el final del cicle estelar associat a la lluna i l'inici del periodo conegut com el sext sol associat a la tornada de Kukulkan.

Una dels contes citats al començ és la del conte llunar de 18 mesos llunars, que són 531 dies. És el periodo en el que poden ocórrer 4 eclipses solars totals o 4 eclipses llunars totals, un quartet d'eclipses totals en intervals regulars de 6 mesos llunars. El pròxim eclipse del 21 d'agost de 2017 és el quarto i últim del quartet que està ocorrent durant els 18 mesos llunars des del 9 de març de 2016.

El sistema tzolk'in

[editar | editar còdic]
Representació còsmica del calendari tzolk'in en forma de grafo que inclou una creu de Malta yuxtaposta a una creu de sant Andrés. Cada braç de la creu de Malta agrupa tres séries de tretze dies i cada braç de la creu de Sant Andrés, dos séries de tretze dies.[4] - Còdex de Madrit.
Artícul principal → Tzolkin.


  1. ↑ Finley (2002), Voss (2006, pág. 138)
  2. ↑ Antonio Cante López: Apuntaciones sobre Mesoamérica. Mèrida (Yucatán): Edicions de l'Universitat Autònoma de Yucatán, 1991; ISBN 968-6160-75-2.
  3. ↑ Alexander Wolfgang Voss. «La noció del temps en la cultura maya prehispánica». LiminaR vol.13.
  4. ↑ Jones, 2008, p. C-14.

El tzolk'in (‘el conte dels dies’) contempla 260 dies. Si be s'ha sugerit que està relacionat en la duració de la gestació humana, uns atres ho relacionen en el planeta Venus. S'usava per a celebrar cerimònies religioses, pronosticar l'arribada i duració del periodo de pluges, ademés de periodos de cacera i peixca, i també per a pronosticar el destí de les persones.

260 dies és el 71.2 % de l'any terrestre, la qual cosa en térmens espacials vol dir que durant 1 tzolkin/260 dies el planeta Terra recorre el 71.2  % de la seua òrbita. Açò significa que recorrent 7 trams de 260 dies (1820 dies = 4.98 anys) la Terra aplega al mateix punt de la seua òrbita encara que uns 6 dies abans. I recorrent 100 trams de 260 dies realisa 71.2 òrbites al Sol, la qual cosa són 71.2 anys o 26 000 dies o 100 tzolkines.

En relació en Venus, este planeta tarda 224.7 dies en donar la seua òrbita al Sol, la qual cosa és el periodo del seu any real, pero el periodo del seu any aparent medit des de la Terra (cicle sinódico) és de 584 dies, que són 2.247 tzolkines perque en 584 dies Venus dona 2.6 òrbites (múltiple de 260) a 224.7 dies per òrbita. El cicle sinódico del planeta Mart és de 780 dies, que és justament 3 periodos de 260 dies, és dir 3 tzolkines.


En relació en els cicles mayas, la conte llarc (de 5126.36 anys o 260 katunes) està formada per 7200 tzolkines. I cinc contes llarcs (25 626.8 o 100 ahau o 1300 katunes) són 36 000 tzolkines.

Conta el temps en cicles de 19 mesos de 20 dies cada u. Cridaven als seus dies i mesos en els noms de vàries deidades. Ordenats successivament, els noms dels dies solars i els mesos en maya yucateco són:

Número Dies solars (kin). Mesos (uinal).
1 Imix Pop
2 Ik Uo
3 Ak'bal Zip
4 K'an Zotz
5 Chikchan Tzec
6 Kimi Xul
7 Manik Yaxkin
8 Lamat Mol
9 Muluk Chen
10 Ok Yax
11 Chuen Zac
12 Eb Ceh
13 Ben Mac
14 Ix Kankin
15 Men Muwan
16 Kib Pax
17 Kaban Kayab
18 Etz'nab Cumkú
19 Kawak Uayeb
20 Ajau

Adicionalment, cada u dels noms dels dies del calendari sagrat maya és associat en un glifo de manera única segons esta atra taula:

Noms dels dies i els seus glifos associats

No. 1 		Nom
del dia 2 		Eixemple
de glifo 3 		Nom
Yucateco 4 		Nom
Maya Clàssic reconstruït5
No. 1 		Nom
del dia 2 		Eixemple
de glifo 3 		Nom
Yucateco 4 		Nom
Maya Clàssic reconstruït5
01 Imix' Imix Imix (¿?) / Ha' (¿?). 11 Chuwen Chuen (desconegut).
02 Ik' Ik Ik' 12 Eb' Eb (desconegut).
03 Ak'b'al Akbal Ak'b'al (¿?). 13 B'en Ben (desconegut).
04 K'an Kan K'an (¿?). 14 Ix Archiu:MAYA-g-log-cal-D14-Ix.png Ix Hix (¿?).
05 Chikchan Archiu:MAYA-g-log-cal-D05-Chikchan.png Chicchan (desconegut). 15 Men Archiu:MAYA-g-log-cal-D15-Men.png Men (desconegut).
06 Kimi Archiu:MAYA-g-log-cal-D06-Kimi.png Cimi Cham (¿?). 16 K'ib' Archiu:MAYA-g-log-cal-D16-Kib.png Cib (desconegut).
07 Manik' Archiu:MAYA-g-log-cal-D07-Manik.png Manik Manich' (¿?). 17 Kab'an Archiu:MAYA-g-log-cal-D17-Kaban.png Caban Chab' (¿?).
08 Lamat Archiu:MAYA-g-log-cal-D08-Lamat.png Lamat Ek' (¿?). 18 Etz'nab' Archiu:MAYA-g-log-cal-D18-Etznab.png Etznab (desconegut).
09 Muluk Archiu:MAYA-g-log-cal-D09-Muluk.png Muluc (desconegut). 19 Kawak Archiu:MAYA-g-log-cal-D19-Kawak.png Cauac (desconegut).
10 Ok Archiu:MAYA-g-log-cal-D10-Ok.png Oc (desconegut). 20 Ajaw Archiu:MAYA-g-log-cal-D20-Ajaw.png Ahau Ajaw

NOTAS:

  1. Número de seqüència del dia en el calendari tzolk'in.
  2. Nom del dia, en l'ortografia estàndar i revisada de l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala.
  3. Un glifo d'eixemple per al dia mencionat. Per a la majoria d'estos casos s'han registrat diferents formes; les que es mostren són típiques de les inscripcions dels monuments trobats.
  4. Nom del dia, com va ser registrat des de el XVI per persones com Diego de Landa; esta ortografia ha segut (fins ara) àmpliament usada.
  5. En la majoria dels casos, el nom del dia és desconegut, com s'indicava en el temps del Periodo Clàssic Maya quan es varen fer tals inscripcions. Les versions que apareixen en la taula en llenguage Maya, varen ser reconstruïdes basant-se en evidència fonològica, si estiguera disponible. El símbol '¿?' indica que la reconstrucció és tentativa.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Calendari_maya&oldid=935347»