Fenomen de 2012

Archiu:La Mojarra Inscription and Long Count date.jpg

Fenomen de 2012

Archiu:East side of stela C, Quirigua.svg

Estela C de Quiriguá (Guatemala). En ella es llig la data baktún 13, 0 katunes, 0 tunes, 0 uinales, 0 kines, 4 ahau, 8 cumku. És la data que correspon a l'actual era cosmogónica dins de la mitologia maya.

El fenomen de 2012 va ser una creència escatológica que sostenia que el dia del solstici de decembre de l'any 2012 ocorreria el fi del món. El solstici va succeir el 21 de decembre de 2012 a les 12:12 UTC (temps universal coordinat) sense que ocorreguera res especial. La creència es basava que eixe dia conclou el baktún 13 de l'antic calendari mesoamericano de la conte llarc.

Certs autors adherentes al moviment de la nova era han sostingut que a partir d'eixa data els habitants de la Terra experimentarien una transformació física o espiritual positiva que marcaria el començ d'una nova era.

Vàries conjuncions astronòmiques i fòrmules numerológicas varen ser relacionades en la data en qüestió, sense que la comunitat científica les aprovara. Els escenaris postulats per al fi del món incloïen la colisió de la Terra en algun cos celest, com Nibiru —hipotètic astre propost per l'escritor paranormal azerí Zecharia Sitchin (1920-2010)— o un asteroide errante; l'interacció del nostre planeta en un forat negre; o el advenimiento d'una etapa de gran activitat solar.

Per un atre costat, els arqueòlecs varen senyalar que en els còdexs o inscripcions mesoamericanes precolombinas no existix documentació sobre la «profecia maya» a la que aludixen els proponentes de la mateixa, mentres que els astrònoms i atres científics varen rebujar els pronòstics apocalípticos com pseudociencia, declarant que els events anticipats es contradien en les més simples observacions astronòmiques. Per eixemple, la NASA va comparar els temors sobre el 2012 en el temor al fi del món del 31 de decembre de 1999 (el problema de l'any 2000). Tampoc existix consens sobre la correspondència entre el calendari del conte llarc i el gregoriano, se sol usar el càlcul aportat per Goodman–Martínez–Thompson, pero no es té certea de que siga el correcte, per tant no hi ha tampoc cap garantia de que el final del baktún 13 es corresponga en l'any 2012.

Mitologia i còmput del temps en Mesoamérica

Mits de la creació en Mesoamérica

Els mits mesoamericanos de la creació es basen en la creència de que el temps és cíclico. En la repetició del temps, la creació i destrucció del món haurien ocorregut en vàries ocasions, encara que el número de voltes en que el món ha segut creat varia d'una cultura a una atra. Per eixemple, els nahuas prehispànics creïen que els sers humans contemporàneus vivien en la quinta era cosmogónica, baix el Quint Sol, i que els humans dels móns anteriors havien segut destruïts per cataclisme que varen arruïnar als sols anteriors; els sobreviviente havien segut convertits en vàries espècies d'animals.

El Popol vuh és una finestra als mits de la creació de la regió maya. Escrit en idioma quiché en caràcters llatins durant l'época colonial en les terres altes de Guatemala, la seua autenticitat com a text d'orige precolombino ha segut posada en dubte, puix existixen numeroses similituts entre el relat quiché i el Génesis del relat judeocristià. De qualsevol manera, se li considera una referència de l'antiga cosmogonia mayense. En el relat del Popol vuh, els sers humans actuals són producte de la tercera creació, puix els deus varen decidir destruir les anteriors en resultar imperfectes. No obstant, no existix referència alguna a l'interval de temps entre cada una d'estes creacions.

Calendaris mesoamericanos

Entre els mesoamericanos de l'época precolombina varen estar en vigència a lo manco dos tipos de calendaris. Estos eren el calendari solar —xiúhuitl entre els nahuas, haab entre els mayas, pije entre els zapotecos— constava de 365 dies, agrupats en 18 vintenes i cinc dies vagos. Encara que el càlcul del periodo de la translació terrestre entorn al Sol era prou exacte entre els mesoamericanos, s'ha posat en dubte que el calendari solar mesoamericano usara el sistema d'anys bisiestos. Per un atre costat, el calendari ritual de 260 dies —tonalpohualli entre els nahuas; tzolkin entre els mayas— era un almanac que resultava de la combinació de vint signes dels dies en tretze numerals. Este calendari servia per a nomenar a les persones i per a l'adivinaació del pervindre. Tant el calendari solar com el calendari llunar coincidien cada 52 anys. L'interacció entre abdós sistemes de còmput temporal ha segut denominada «roda calendárica» pels especialistes en estudis mesoamericanos.

Un tercer sistema de còmput calendárico és la conte llarc, que va estar vigent en Mesoamérica des del Preclásico Tardà fins al final del Clàssic. Encara que generalment s'atribuïx als mayas l'invenció del conte llarc, les més antigues inscripcions en este sistema s'han trobat en objectes associats a la cultura epiolmeca. No existix un sol método per a correlacionar les dates del conte llarc en el calendari gregoriano. Açò es deu a que els europeus varen conéixer el conte llarc en el sigle XX, casi dèu sigles en acabant de que caiguera en desús. D'entre les correlació propostes, la de major us és la cridada GMT (Goodman–Martínez–Thompson), que senyala com a data inicial del còmput l'11 d'agost del 3114 a. C.

L'unitat de mida del conte llarc era el kin (‘sol’, ‘dia’ en idioma maya). Els kines s'agrupaven en uinales, que constaven de 20 dies. 18 uinales formaven un tun (360 dies). Vint tunes equivalien a un katún i vint katunes formaven un baktún (144 000 dies). D'eixa manera, la data maya de 8.3.2.10.15 representa 8 baktunes, 3 katunes, 2 tunes, 10 uinales i 15 dies.

En 1957, l'astrònoma i mayista nortamericana Maud Worcester Makemson (1891–1977) va escriure que «la fase completa d'un gran periodo de 13 baktunes podria haver segut de suma importància per als mayas», mentres que, en 1966, l'escritor religiós Michael D. Coe va afirmar en el seu llibre The Maya (‘Els mayas’) que «existix una indicació [...] de que l'Armagedón sorprendrà a les gents degeneradas d'este món i a tota la Creació en l'últim dia del present decimotercer [baktún]. Aixina, [...] el nostre univers actual serà aniquilat quan el Gran Cicle del Conte Llarc aplegue al seu final».

Objeccions

A principi dels anys noranta, atres investigadors varen repetir la visió apocalíptica de Coe. En contrast, uns atres varen afirmar més vesprada que, mentres que el final del decimotercer baktún podia aplegar a ser un motiu de celebració, no marcava el fi del calendari.

En les antigues profecies dels mayas, els azteca o els antics mesoamericanos no hi ha res que sugerixca que profetizaron un canvi repentí o important de cap tipo per a 2012. La noció d'un «gran cicle» que aplega al seu fi és una invenció completament moderna.
Les inscripcions mayas que contenen prediccions del futur coincidixen en indicar que s'esperava que la vida continuara més o menys de la mateixa manera per sempre. En Palenque, per eixemple, prediuen que en l'any 4772 d. C. la gent celebraria l'aniversari de la coronació del seu gran rei Pakal.

Mark van Stone (investigador mayista)

En 1990, els investigadors mayistas Lindo Schele i David Freidel varen argumentar que els mayas «no concebien que açò fora el final de la Creació, com molts han sugerit». Susan Milbrath, curadora d'art i arqueologia llatinoamericans del Museu de Historial Natural de Florida, va declarar que «no tenim cap registre ni coneiximent de que els mayas pogueren pensar que el món aplegaria al seu fi». Sandra Noble, directora eixecutiva de la Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies (‘Fundació per a l'alvanç dels estudis mesoamericanos’) de Crystal River (Florida) va declarar: «Per als antics mayas, aplegar al final d'un cicle complet era una gran celebració» i «el fenomen del 2012 és un complet invent i, per a molta gent, una oportunitat de traure un rèdit econòmic». «Hi haurà un atre cicle ―va declarar E. Wyllys Andrews, director de l'Universitat de Tulane―. Sabem que els mayas pensaven que hi havia hagut un abans d'est, i això implica que se sentien cómodos en l'idea de l'existència d'un atre despuix d'est». «Crec que els llibres populars [...] sobre lo que els mayas dien que succeirà estan en realitat inventats sobre una base de molt poca evidència», va dir Anthony Aveni, professor d'estudis de natius americans, antropologia i astronomia de l'Universitat de Colgate.

Per la gran cantitat de consultes rebudes en la NASA sobre el tema, dita institució va publicar un artícul a modo de FAQ (‘Preguntes més freqüents’ en anglés) sobre la relació entre el 2012 i el supost fi del món.

Referència maya al decimotercer baktún

Els mayas contemporàneus al 2012 no donen cap transcendència al decimotercer baktún. Encara que alguns grups mayas en les terres altes de Guatemala seguixen utilisant la roda calendárica, el «conte llarc» va ser amprada exclusivament pels mayas clàssics, i descoberta pels arqueòlecs en dates relativament recents.

El major guatemaltec maya Apolinario Chile Pixtun i l'arqueòlec mexicà Guillermo Bernal varen notar que «apocalipsis» és un concepte occidental que té poc o res a vore en les creències mayas. Bernal creu que tals idees han segut impostes en els mayas pels occidentals perque els seus propis mits estan «exhausts».

L'arqueòlec guatemalteco maya José Huchm va declarar que «si fòra a algunes comunitats de parla maya i els preguntara sobre lo que va a passar en 2012, segurament no tindrien cap idea sobre això. ¿Que el món es va acabar? No et creurien. Actualment tenim assunts verdaderament importants, com la pluja».

L'importància que els antics mayas li otorgaven al baktún número tretze és incerta. La majoria de les inscripcions dels mayas clàssics són estrictament històriques i no contenen cap declaració profètica. Existixen, no obstant, dos elements del corpus clàssic maya que mencionen el final del decimotercer baktún: El monument 6 de Tortuguero i l'escalinata jeroglífica 12 de la Corona. El Chilam balam també fa alusió a la data, pero és un document tardà que no pertany a la cultura maya clàssica.

Tortuguero

Les inscripcions de Tortuguero, que es troben en l'extrem sur de Tabasco (Mèxic), varen ser escrites en el VII i consistixen en una série d'inscripcions en honor del governant Bahlam Ajaw. En el Monument Sis de Tortuguero es troba l'única inscripció que es referix al decimotercer baktún. Ha segut parcialment danyada. Segons una traducció de Sven Gronemeyer i Barbara MacLeod:

Se sap molt poc sobre el deu Bolon Yokte. D'acort a un artícul dels investigadors Markus Eberl i Christian Prager (en British Anthropological Reports), el seu nom està compost dels elements «nou», «Ok-et» (de significat desconegut), i «deu». Algunes confusions en les inscripcions del periodo clàssic sugerixen que ya en eixa época el nom era antic i res familiar per als amanuenses. Este deu també apareix en inscripcions de Palenque, Usumacinta i La Mar com un deu de la guerra i del inframundo. En una estela se li representa en una corda al voltant del seu coll, i en una atra en una bossa d'incens, tot la qual cosa significa un sacrifici realisat en l'objecte de finalisar un cicle de temps.

El Chilam balam

Els Chilam balam són un grup de històries profètiques mayas escrites despuix de la conquista espanyola, transcritas en una forma modificada de l'alfabet espanyol. Se'ls atribuïx als chilam balam (‘profetes jaguars’). El Chilam balam de Tizimín ha segut traduït quatre voltes durant el sigle XX, en moltes disputes sobre el significat dels seus passages. Un passage en particular és rellevant per a l'interpretació del decimotercer baktún:

Lic o tal oxlahun bak chem, tu o cenic o (tzan a cen/ba nacom)i (ciac/cha') a ba yum(il/t)exe.

L'arqueòloga Maud Worcester Makemson va creure que esta llínea es referia a un «event enormement important de l'arribada del 13.0.0.0.0 4 ahau 3 kankin en un futur no molt lluntà». La seua traducció de la llínea diu:

Pronte, el decimotercer baktún vindrà navegant, figurativament parlant, duent els ornaments que yo he mencionat dels teus antepassats.

La seua versió del text continua: «Llavors, el deu vindrà a visitar als seus chicotets. Tal volta, "despuix de la mort" serà el tema del seu discurs». Makemson va datar 13.0.0.0.0 en 1752 i, per lo tant, el «un futur no molt lluntà» en les seues anotacions significava un parell d'anys en acabant de que l'escriga en Tizimín gravara el seu chilam balam. La traducció més recent de Munro S. Edmonson no recolza esta llectura; ell considera que el Conte Llarc es troba casi enterament absent del llibre, ya que el tun de 360 dies va ser reemplaçat prop de 1750 per un any cristià de 365 dies. Ell traduïx la llínea com seguix:

...com l'arribada de tretze barcos de vela. Quan els capitans es visten, els seus pares seran presos.

Atres llibres Chilam balam contenen referències al decimotercer baktún, pero no està clar si tracten del passat o del futur; per eixemple: oxhun bakam o katunil (bakam tretze de katunes) en el Chilam balam de Chumayel. Bolon Yokte' K'uh va aparéixer en el Chilam balam de Chumayel significa una aparent batalla o victòria contra els invasores espanyols.

Dates més allà del decimotercer baktún

Archiu:Palenque temple 1.jpg

Temple de les Inscripcions.

Moltes inscripcions ocasionalment referencian events futurs o commemoracions que ocorrerien en dates que estan situades més allà de la fase completa del decimotercer baktún. Molts d'estos estan en la forma de «dates distants» a on es dona alguna data del Conte Llarc, junt en un Número Distant que és afegit a la data del Conte Llarc arribada en eixa data futura. En un panel oest en el Temple de les Inscripcions en Palenque, una secció de les proyeccions de text en el futur cap a l'aniversari octogèsim de la Roda Calendárica del governant palenque K'inich Janaab' Pakal accedint al tro (L'ascensió de Pakal ocorre en 9.9.2.4.8; equivalent al 27 de juliol de 615 d. C. en el calendari proléptico gregoriano). Per a això, començant en la data de naiximent de Pakal de 9.8.9.13.0 (24 de març de 603) i afegint a açò el Número Distant 10.11.10.5.8.

Este càlcul aplega en l'octogèsim aniversari de la roda calendárica des de la seua ascensió, que està situat 4000 anys despuix en el temps de Pakal: 21 de octubre de 4772 d. C.

Un atre eixemple és l'estela un en Cobá, que entrega una data de 13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.13.0.0.0.0., és dir, dèneu cicles superiors al baktún, ubicant-ho ya siga 4.134105 × 1028 (41 octillones) anys en el futur, o una distància igual en el passat. De qualsevol manera, esta data és tres quintillones de voltes una era en l'univers, indicant que no tots els mayas consideren el cicle de 5125 anys com el més important.

Vore també

• Pseudociencias
• Anex:Pseudociencias
• Mayanismo
• Predicció del fi del món en 2011
• Hunab Ku
• Nova era

• Proximas dates del apocalipsis

• Apocalipsis de 2060

Bibliografia adicional

Est és una bibliografia completa de llibres sobre el tema de 2012, escrits des de punts de vistes de la nova era i uns atres, en la majoria en anglés:

• Andrews, Synthia (2008). The Complete Idiot's Guide to 2012, Nova York: Alpha Books. ISBN 1592578039.
• Banks, Gregory Bernard (2009). 2012: Seeking Closure, Stockbridge, GA. ISBN 978-0982436103.
• Braden, Gregg et al. (2007). The mystery of 2012: predictions, prophecies and possibilities, Boulder (Colorat): Sounds True. ISBN 978-1591796114.
• Caruson, David (2008). 2013 Oracle: Ancient Keys to the 2012 Awakening, Sant Francisco, CA: Council Oak Books. ISBN 9781571781949.
• (2001) The Orion Prophecy, Kempton, Ill.: Adventures Unlimited Press. ISBN 9780932813916.
• Geryl, Patrick (2008). How to survive 2012: tactics and survival plaus for the coming pole shift, Kempton, Ill.: Adventures Unlimited Press. ISBN 978-1931882682.
• Jenkins, John Major (2004). Pyramid of Fire, Rochester, VT: Bear & Company. ISBN 978-1591430322.
• Jenkins, John Major (2002). Galactic Alignment, Rochester, VT: Bear & Company. ISBN 978-1879181847.
• Jenkins, John Major (1994). Tzolkin, Eureka, Califòrnia: Borderland Sciences Research Foundation. ISBN 978-0945685166.
• Jenkins, Philip (2004). Dream Catchers: How Mainstream America Discovered Native Spirituality, Oxford i Nova York: Oxford University Press. OCLC 54074085. ISBN 0-19-516115-7.

• Joseph, Lawrence E. (2007). Apocalypse 2012: A Scientific Investigation Into Civilization's End, Nova York: Morgan Road Books/Random House. ISBN 978-0767924474.
• Melchizedek, Drunvalo (2007). Serpent of Light: Beyond 2012, Sant Francisco, CA: Weiser Books. ISBN 978-1578634019.
• Mercier, Patricia (2008). The Maya End Claves: A spiritual adventure to the heart of the Maya prophecies for 2012, Londres: Watkins. ISBN 978-1905857579.
• Osmanagich, Sam (2005). The World of the Maya (Reproducció de text en llíneaReproducció de text en llínea), Piscataway, New Jersey: Gorgias Press (Euphrates imprint). OCLC 64204367. ISBN 1-59333-274-2.
• Peterson, John (2008). A Vision for 2012: Planning for Extraordinary Change, Golden, Colo.: Fulcrum Pub.. ISBN 978-1555916619.
• Pinchbeck, Daniel (2006). 2012: The Return of Quetzalcoatl, Nova York: Jeremy Tarcher/Penguin. ISBN 978-1585424832.
• Jorge Márquez (2011). Governe Mundial i Fi del Món, Uruguay-Montevideo: Pesur/. ISBN 978-9974984981.