Conte llarc

Conte llarc

Detall que mostra tres columnes de glifos del sigle II d. C. La columna de l'esquerra representa la data en conte llarc 8.5.16.9.7 (llegint de dalt cap a avall), corresponent al dijous, 11 de juliol de l'any 156 d. C. Estela 1 de la Mojarra, (Veracruz), Preclásico tardà.

Conte llarc és la denominació d'un calendari vigesimal mesoamericano no repetitiu, amprat per vàries cultures de Mesoamérica a partir del periodo Preclásico Tardà. És vigesimal perque es basa en els 20 dies del cicle més curt, el Vinal o Uinal, 18 dels quals formen el cicle Tun. La base vigesimal també es referix als 20 tunes que formen el cicle Katun (19,7 anys), i als 20 katunes formen el cicle Baktun (394,25 anys), i el Baktun és la 13.ª part del Conte llarc.

És especialment conegut pels registres mayas que varen amprar este sistema. La seua difusió en la regió maya ha ocasionat que siga conegut erròneament com a calendari de conte llarc maya, encara que atres grups mesoamericanos ho varen usar. Amprant un conte vigesimal modificada, este sistema de registre calendárico identifica els dies ocorreguts des de la data corresponent al 11 d'agost de 3114 a. C. en el calendari gregoriano o al 6 de setembre de dit any, segons el calendari juliano.

Mentres que el conte llarc no repetix mai cap dels dies —a diferència del calendari de 365 dies d'us comú en tota Mesoamérica, que es repetia cada 52 anys—, va ser amprat per a registrar successos importants en la vida política de vàries ciutats, especialment en el surest de Mesoamérica.

Difusió del conte llarc en Mesoamérica

Estes inscripcions indiquen que el calendari de conte llarc va aplegar a la seua forma refinada per lo manco en el primer sigle abans de l'era cristiana. L'aparició d'estes inscripcions en peces arqueològiques pertanyents a cultures distintes de la maya han fet pensar a alguns autors que l'invenció del conte llarc no és original dels pobles mayas.

Dels sis jaciments mencionats en la taula, tres es troben en el llímit occidental de l'àrea dels pobles mayas, i el restant —entre elles una de les més antigues— a centenars de quilómetros del àrea maya. Esta distribució geogràfica de les inscripcions en contes llarga reforcen el hipòtesis segons la qual este calendari va ser desenrollat abans de l'aparició de la civilisació maya. L'Estela 1 de la Mojarra, l'Estatuilla de Tuxtla, l'Estela C de Tres Zapotes i l'Estela 2 de Chiapa de Cabirol es troben escrites en epi-olmeca, un sistema de registre distint —encara que en prou semblances— a l'empleat pels mayas del Clàssic. Per una atra part, l'Estela 2 del Baül va ser creada d'acort en l'escritura izapaneca. La més antiga de les inscripcions en conte llarc inequívocament mayas està en l'Estela 46 d'El Palmar en Mèxic, datada el 5 de setembre del 179 d. C. (8.7.0.0.0). Li seguix l'Estela 29 de Tikal (Guatemala), datada en el 292 d. C. (8.12.14.8.15), més de 100 anys despuix de l'Estela 46 del Palmar i més de 300 anys despuix de l'Estela 2 de Chiapa de Cabirol.

Cara este de l'estela C en Quiriguá en la mítica senya de la creació en 13 (0) baktún, 0 katún, 0 tun, 0 uinal, 0 kin, 4 Ahau i 8 Cumku corresponent al 11 d'agost de 3114 a. C. del calendari gregoriano.

Periodos del conte llarc

El calendari mesoamericano de conte llarc identifica les dates contant els dies a partir del 11 d'agost de 3114 a. C segons el calendari gregoriano. El conteo es realisa d'acort en el sistema vigesimal de numeració que es va amprar en Mesoamérica durant l'época precolombina. Les dates eren representades en forma de columnes que es llegien d'avall cap a dalt en un sistema posicional que es valia del zero per a poder representar cantitats excepcionalment grans. En els texts especialisats, les dates en conte llarc apareixen traduïdes en números aràbics, separant cada categoria de agrupamiento d'unitats cronològiques en punts.

Prenga's en consideració el següent eixemple. D'acort en el sistema posicional de base vint empleat en el surest de Mesoamérica durant el Clàssic, el vinticinc es representa de la següent manera en números aràbics:

0.0.0.1.5

El cinc ocupa el lloc de les unitats i l'u els grups de vint unitats, de la mateixa manera que en el sistema decimal de numeració, cada número a l'esquerra multiplica per dèu el seu valor. Els pobles que varen amprar el conte llarc solament posseïen tres símbols per a representar tots els seus números: un punt representava l'unitat, la barra representava cinc unitats i ademés disponien del zero, que es representava com una closca estilisada. D'esta sòrt, el 25 era representat en una barra en la posició inferior de la columna i un punt ocupant la casella següent.

A pesar d'amprar un sistema vigesimal de numeració per al còmput, l'ocupació d'este sistema no és consistent en la conformació dels periodos en els que es contaven els dies en este sistema. El periodo més simple era de vint dies, pero el següent periodo estava compost per díhuit unitats de vint dies cada u, lo que dona un total de 360 dies —número equivalent a la suma de les díhuit vintenes en el calendari solar mesoamericano—. Per lo tant, en este sistema el segon numeral sol podia ser dèsset, el dihuité periodo de vint dies era representat en una unitat en la tercera casella de la columna.

Per eixemple:

0.0.1.0.0

representa 360 dies i no els quatrecents que correspondrien si el sistema de conte llarc fora consistentement vigesimal, a on la tercera casella representaria 20² i no 20(18).

Els mayas, els qui varen produir numeroses inscripcions en el sistema de conte llarc, cridaven als dies kin. Els periodos de vint dies rebien el nom de uinal; díhuit uinal eren equivalents a un tun. Vint tun conformaven un katún i, a la seua volta, vint katunes conformaven un baktún. Rara volta, els mayas varen amprar atres unitats de còmput calendárico majors que el baktún. En orde ascendent, els mayas ampraven les unitats conegudes com piktún, kalabtún, kinchiltún, i alautún.

La taula següent representa les equivalència dels periodos d'acort i els noms que es coneixen per a ells, en l'idioma maya.

El Conte Llarc expressa la quinta part d'un círcul, el cicle maya complet de 5 Contes llarcs. L'estructura del Conte llarc consistix en vàries capes cíclicas de diferent número de cicles de cert número de kines o dies que és divisor exacte del periodo del conte llarc. La capa de Baktunes l'estructura en 13 cicles. Cada baktun consta de 20 cicles Katun, i cada Katun de 20 cicles Tun, i cada Tun de 18 cicles Uinal, i cada Uinal en 20 kines o dies, l'unitat mínima de temps. Aixina, multiplicant 20*18*20*20*13 kines resulten 1.872.000 kines o dies del cicle de Conte Llarc. Com a anys solars són 5.215,36 que és una sifra inexacta, pero podem expressar-ho en una sifra exacta usant el cicle Tun de 360 dies, i de fet 1.872.000 kines són 5.200 periodos de 360 dies, és dir 5.200 tunes. Aixina, el Conte llarc equival a 5.200 tunes, encara que també es pot medir en els demés cicles. El cicle Baktun consta de 144.000 dies, de modo que el Conte llarc és 13 periodos de 144.000 dies o 13 baktunes. També conté una capa cíclica composta pel cicle cridat Ahau, de 93.600 dies, de manera que consta de 20 ahaus. Aixina mateix el cicle Tzolkin de 260 dies definix al Conte llarc com 7.200 tzolkines.

El Conte llarc és la quinta part del Cicle maya.

Aixina, el Conte llarc és expressable com:

• 93.600 uinales
• 7.200 tzolkines
• 5.200 tunes
• 260 katunes
• 20 ahaus
• 13 baktunes

Despuix del 21 de decembre de 2012 es va reiniciar el Cicle Maya en el primer Conte llarc. Aixina, l'anterior va ser l'última o quinta de l'anterior cicle maya i va començar 647 anys despuix que l'era hebrea, és dir que l'era hebrea va començar a finals de la 4ª Conte llarc de l'anterior Cicle maya. L'era cristiana (que va començar en l'any 3761 de l'era hebrea), va començar en el Baktun 7 de la 5ª Conte llarc de l'anterior Cicle Maya.

Vore també

• Sistemes d'escritura de Mesoamérica
• Calendaris mesoamericanos
• Estela 1 de la Mojarra
• Estatuilla de Tuxtla

Bibliografia

• Boot, Eric. «The Dos Piles-Tikal Wars from the Perspective of Dos Piles Hieroglyphic Stairway 4» (PDF). Mesoweb Articles. Mesoweb. Consultat el 15 de març de 2007.
• Broda, Johanna(2004).«La percepció de la latitut geogràfica i l'estudi del calendari mesoamericano».
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCoe, Michael D.1994a">Coe, Michael D. (1994a). Breaking the Maya Code, Penguin Books.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCoe, Michael D.1994b">Coe, Michael D. (1994b). Mexico: from the Olmecs to the Aztecs, 4th edition edició, Thames & Hudson. ISBN 0-500-27722-2.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCoe, Michael D.2002">Coe, Michael D. (2002). Els mayas, Diana.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDiehl, Richard A.2004">Diehl, Richard A. (2004). The Olmecs: America's First Civilization, Thames & Hudson. ISBN 0-500-02119-8.

• Gronemeyer, Sven(2006).«Glyphs G and F: Identified as Aspects of the Maize God».22

pp.1—23.ISSN 1379-8286.Consultat el 4 d'abril de 2007.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLeón-Portilla, Miguel2003">León-Portilla, Miguel (2003). Temps i realitat en el pensament maya: ensaig d'acostament, UNAM. ISBN 970320631X.
• MacDonald, G. Jeffrey(28 de març de 2007).«Does Maya calendar predict apocalypse very soon?».
• Pérez de Lara, Jorge; i John Justeson. «Photographic Documentation of Monuments with Epi-Olmec Script/Imagery». The Foundation Granting Department: Reports Submitted to FAMSI. Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies, Inc. (FAMSI). Consultat el 4 d'abril de 2007.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSchele, Lindo1992">Schele, Lindo; i David Freidel (1992). A Forest of Kings: The Untold Story of the Ancient Maya, Reprint edition edició, Harper Perennial. ISBN 0-688-11204-8.
• Schele, Lindo; i Kristiaan D. Villela. «Creation, Cosmos, and the Imagery of Palenque and Copen». University of Austin. Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies, Inc. (FAMSI). Consultat el 14 de giner de 2001.
• Thompson, J. Eric S.(1929).«Maya Chronology: Glyph G of the Llunar Series».31(2)

pp.223—231.ISSN 0002-7294.

• Thompson, J. Eric S.(1971).«Maya Hieroglyphic Writing, an Introduction. 3rd edition. Norman».
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWagner, Elizabeth2006">Wagner, Elizabeth (2006). «Maya Creation Myths and Cosmology», Nikolai Grube (ed.) (ed.). Maya: Divine Kings of the Rain Forest, Könemann Press, pp. pp.280–293. OCLC 71165439. ISBN 3-8331-1957-8.