Tres Zapotes

Erro al crear miniatura:

Tres Zapotes

Tres Zapotes és un lloc arqueològic de Mesoamérica, situat en les terres baixes del golf de Mèxic en la planura del riu Papaloapan, ubicat en el municipi de Santiago Tuxtla, Veracruz. Tres Zapotes va ser un important lloc durant l'apogeu de la cultura olmeca, contemporàneu a La Venda, i despuix es varen desenrollar ahí les cultures epiolmeca i la cultura del centre de Veracruz. Una de les ciutats propenques era La Venda, al sur i, al nort, Cempoala. La cultura olmeca es va desenrollar des del Preclasico al voltant de l'any 1200 a. C. al 400 a. C.

Localisació

El lloc està situat prop del cerro de l'Estrela en les montanyes a on també estan llocs com La Venda, Sant Lorenzo i Estany dels Cerros. Tots estos llocs tenen orientacions i disseny similars.

Descobriments importants

El primer cap d'estil olmeca va ser descoberta per José Melgar en Tres Zapotes en 1862. Fins a la data, s'han trobat solament dos, etiquetades com a «monument A» i «monument Q». Més chicotetes que els caps colossals de Sant Lorenzo, medixen menys d'1.5 metros d'alt. Estes dos escultures es daten a partir dels periodos formatius primerenc i mig, pero l'ocupació en este lloc durant este temps és confusa.

En els últims periodos formatius, els arqueòlecs creuen que el lloc va consistir en quatre tossals artificials que medien 18 metros d'alt. Rodejaven àmplies places tres d'elles, en un àrea en un tamany de prop de 2 quilómetros quadrats. La quarta està a 2 quilómetros al noroest de sistema principal de tossals.

La major part de l'escultura provinent de Tres Zapotes data dels últims periodos formatius. Les semblances estilístiques de les escultures impliquen un cert grau de comunicació i continuïtat dins de la civilisació olmeca. Per eixemple, el monument 2 d'Izapa i l'estela D de Tres Zapotes estaven geogràficament orientades a 500 quilómetros i compartixen semblances artístiques. La semblança més evident és que les dos escenes es desenrollen dins de la boca d'un jaguar. L'estil similar en l'art conduïx als arqueòlecs a creure que els dos grups varen viure a través d'un istme compartit en la tradició llingüística olmeca i varen parlar dialectes de la branca mixe-zoque. També, es creu que dites variants varen poder haver conduït a l'escritura maya.

Estela C

Erro al crear miniatura:

Estela C de Tres Zapotes.

En 1939, l'arqueòlec Matthew Stirling va descobrir en Tres Zapotes la mitat inferior de la denominada estela C. Està estela va ser tallada la coa en el museu , per un costat conté una pintura d'un ser-jaguar abstracte. En l'atre costat està la data en numeració maya més antiga fins al moment descoberta. Esta data, 7.16.6.16.18, es correspon en el calendari actual al 3 de setembre del 32 a. C, encara que va existir una certa controvèrsia sobre el primer dígit, que faltava, en Stirling assumint era un “7”. La seua presunció va ser validada en 1969 quan la mitat superior va ser trobada.

Des de 1939, solament una data més antiga s'ha descobert, en l'estela 2 de Chiapa de Cabirol, Chiapas, en una data de 7.16.3.2.13 (36 a. C.)

La part posterior de l'estela C té gravats de lo que es creu es tracta d'escritura epiolmeca.

Vore també

• Àrea nuclear olmeca