Cerro de l'Estrela

Cerro de l'Estrela

El cerro de l'Estrela (en náhuatl: Huizachtepetl) és una eminència orogràfica que s'alça en el centre de l'alcaldia Iztapalapa, en l'orient de la Ciutat de Mèxic. És un punt geogràfic de gran importància arqueològica, ya que en les seues faldes s'han descobert indicis d'antics assentaments humans l'antiguetat dels quals es remonta fins al Preclásico mesoamericano. Ademés, és la representació del Monte Gólgota durant escenificació de la Passió de Crist en Iztapalapa, important event religiós que any en any atrau a més d'un milló de persones.

Encara que la major part d'este cerro va ser declarat parc nacional pel president Lázaro Cárdenas el 14 d'agost de 1938, el creiximent de la taca urbana va ocasionar la reducció de l'àrea protegida pel decret i, per lo tant, la pèrdua de la categoria del parc nacional per a convertir-se en un àrea natural protegida, baix l'administració del Govern de la Ciutat de Mèxic.

Geografia

Vista des del Cerro de l'Estrela en direcció al nort, en la Central d'Abasts en primer pla

El cerro de l'estrela es localisa en l'Alcaldia Iztapalapa zona a on es pot trobar una gran variació de cultura. S'ubica en les coordenades 19°20'31"N-99°05'22"O. Té una altitut de 2460 m s. n. m., per lo que el seu cim es troba a 224 m sobre el nivell mig del Valle de Mèxic. Forma part de la cadena de volcans Chimalhuacán-Santa Catarina-Estrela. Abans de la dessecació del sistema llacustre del vall de Mèxic, el cerro de l'estrela formava l'extrem ponent de la península de Iztapalapa, que separava el llac de Texcoco dels gots de Xochimilco i Chalco.

El decret publicat per Lázaro Cárdenas estipulava un àrea protegida de 1100 hectàrees de superfície. No obstant, actualment l'àrea natural protegida només conta en 143 hectàrees.

El Cerro de l'Estrela du este nom de l'época colonial gràcies a una facenda que es trobava en les seues faldes en este nom (Facenda de l'Estrela). Encara que en l'época prehispánica se li donava en nom del Huizachtépetl, a on es feya l'important cerimònia del Fòc Nou. En este cerro de han trobat cossos de més de 2 mil anys i conta en un museu que pots visitar en a on s'exponen peces de la cultura antiga mexica.

Colónies

Sobre i al voltant del cerro de l'Estrela es troben les següents colónies —subdivisió territorial de les Alcaldies en la Ciutat de Mèxic—:

• Estrela del Sur
• Poble Els Reis Culhuacán
• Ampliació Els Reis Culhuacán
• Valle de llums
• El Mirador
• Poble Culhuacán
• Estrela Culhuacán
• San Simón Culhuacán
• Fòc Nou
• 12 de decembre
• U.H. Sant Nicolás Tolentino
• Sant Joan Xalpa
• Infonavit San Francisco
• Unitat Habitacional San Francisco
• Parage Sant Joan Cerro
• El Mant
• Pla d'Iguala
• Santa María del Mont
• Lomas el Mant
• Lomas Estrela 1 Secció
• Lomas Estrela 2 Secció
• Estat de Veracruz
• El Santuari
• Ampliació Veracruzana
• Ampliació El Santuari
• Ampliació Ricardo Flores Magón
• Campestre Estrela
• Granges Estrela
• Unitat Habitacional Espanya
• Cerro de l'Estrela
• Ricardo Flores Magón
• Poble Sant Andrés Tomatlán
• Poble Santa María Tomatlán

Época prehispánica

Rèplica del cràneu d'un dels esquelets de Aztahuacan en el Museu de Fòc Nou.

Segons informació històrica, els antics habitants del Valle de Mèxic es referien a este lloc com Huizachtépetl (cerro dels huizaches), lloc que va ser molt important per als mexicas, puix en ell s'efectuava la cerimònia del Fòc Nou, esta en molta importància ritual per als pobladors de la regió.

Époques d'ocupació

Els indicis més antics d'ocupació humana en el territori de Iztapalapa procedixen del poble de Santa María Aztahuacan, coneguts com fòssils de Aztahuacán. En eixe lloc, en 1953 varen ser trobats els restants de dos individus que, segons els anàlisis de la Facultat d'Estudis Superiors de Saragossa (UNAM) i del Institut Nacional d'Antropologia i Història, tenen una antiguetat aproximada de nou mil anys.

Materials arqueològics més recents indiquen l'ocupació contínua de les ales del cerro de l'Estrela, per lo manco des del Preclásico. En aquella época, ací es va deure establir algun llogaret que estava relacionada en la cultura de Cuicuilco. El decliu d'esta cultura, el centre de la qual era la població del mateix nom en el sur de la vall de Mèxic, va deure ocórrer en aproximadament per el II, i possiblement estiga relacionada en l'erupció del volcà Xitle.

Cap al final del preclásico va deure donar començ l'ocupació de Culhuacán. Durant el periodo clàssic, Culhuacán, com la major part de les poblacions de la vall de Mèxic i de Mesoamérica, va ser part d'un sistema d'intercanvi comercial que va tindre a Teotihuacán com a centre. Despuix de la caiguda d'esta ciutat, aproximadament en el VIII, alguns dels seus pobladors es varen refugiar en els antics pobles ribereños del llac de Texcoco com Culhuacán. Allí va permanéixer un reducte cultural teotihuacano que es va fusionar en els pobles guerrers que migraban cap al centre de Mèxic.

Zona arqueològica del Cerro de l'Estrela

Estudis arqueològics indiquen que va ser construït entre els anys 100 i 650 d. C., i que va tindre pobladors des del periodo preclásico Mig (1000 a. C.). Els primers colon del lloc, varen fundar assentaments en les ales del cerro (Huizachtecatl), es pensa que eren agricultors incipients i que varen desenrollar una organisació social rudimentària. Es pensa que els petroglifos de Cerro Chiquito varen ser fets per estos grups(INAH).

Al ponent del cerro es varen trobar ceràmics i materials líticos datats als anys 500 al 100 a. C. i són similars a atres trobats en Zacatenco. Les estructures, fetes entre 100 i 650 d. C., estan en la partix nort i consistixen en fonamentacions i murs edificis en influència teotihuacana. Existixen indicis d'una zona habitacional en la mitat del cerro, corresponent al periodo Clàssic Tardà (600 a 900 d. C.). Es considera que numeroses estructures de tipo civil varen ser construïdes per a satisfer l'increment poblacional de l'época (INAH).

D'acort en els Anals de Cuautitlán (Sahagún, Motolinia, Torquemada i uns atres), se senyala que entre 900 i 1300 d. C. grups chichimecas varen poblar el ponent del cerro i varen fundar Culhuacán. Varen tindre importants alvanços tecnològics i socials; se supon que varen estar regits per un sistema teocràtic i, subsecuentement, per una dinastia de reis. Entre 1300 i 1521 d. C. els mexiques varen sometre a la població i varen establir el altépetl de Iztapalapa. Junt en Culhuacán, protegien el sur de la gran Tenochtitlán i li suministraven aliments. En eixa época es varen construir les plataformes en el cim del cerro (INAH).

Les colónies que es troben en les seues afores del cerro de l'estrela han danyat l'ecologia d'este pulmó tan important perque poc a poc els arbres s'han eliminat per vivendes.

Cerimònia del Fòc Nou

Els mexiques consideraven a l'univers com una gran flor de quatre pétals, Tenochtitlán estava al centre. Els punts cardinals eren representats pels pétals; la regió de l'est tenia el glifo acatl (la canya), l'oest calli (casa), el nort tecpatl (gavinet de pedernal) i el sur tochitl (conill). Una tradició heretada dels toltecas va ser l'adoració del Sol, qui regia en tots els sers i per a conservar-ho era necessari oferir-li cors i sanc de guerrers sacrificats.(INAH) Per lo tant, cada 52 anys, en l'inici dels calendaris (religiós i civil), els sacerdots efectuaven la cerimònia del Fòc Nou, evitant la mort del Sol per a evitar la total obscuritat de l'univers, sorgien llavors els tzitzimime (mònstruos devoradores de humans).

A la vespradeta del dia de la cerimònia, els sacerdots es vestien en els seus millors gales, i baix la coordinació d'un sacerdot de Copilco, anaven al cim del Huizachtépetl per a fer la cerimònia. Es presentava a un presoner en l'altar principal, al com, durant la cerimònia es posava fòc en el pit en un madero o mamahuastli per a encendre el Fòc Nou; en tant, la gran Tenochtitlán i els seus veïns permaneixien en completa obscuritat.

Els Colhuas varen ser els primers en utilisar el cim del cerro per a realisar la cerimònia del Fòc Nou. Fonts històriques establixen que es varen portar a terme quatre d'estes cerimònies en 1351, 1403, 1455 i 1507. La gran Tenochtitlán va ser invadida abans de poder realisar la quinta cerimònia.

Primer ritual

Principiaba en el Temple major de Huitzilopochtli en Tenochtitlan. En el dia final del cicle asteca, cada cincuenta y dos anys en la cridada "Toxiuhmolpilia" (nuguen-se els nostres anys); representava el conte dels anys segons la taula de Quetzalcóatl. El poble es reunia en la plaça, davant la piràmide de Huitzilopochtli al migdia. Els quatre sacerdots representatius dels quatre Deus creadors, que varen enviar a la Terra els de el decimotercer cel; Ometecutli i Omecíhuatl (dos senyor i dos senyora) pujaven les tretze grades del Teocalli i en la plataforma donaven tretze regressos simbòlics, detenint-se en cada senyal dels quatre punts cardinals, del conte dels anys mexiques del cicle Nahoa (13 x 4 anys =52 anys), al són de melancòlics caragols, chirimías, teponaxtles i huéhuetles. El primer regrés principiaba pel Sur o huitztlampa.- El que representava a Huitzilopochtli, anava vestit de blau en un àguila en la mà, s'alvançava i dia: ¡ce Tochtli! -"un conill"-, repetien els demés sacerdots Deus (en prendre un conill i en les mans en alt Huitzilopochtlilo oferia a Tonatiuh i girava, donant un regrés complet). Despuix, en dirigir-se tots els sacerdots a l'Orient o tlapcopa.- Li tocava la tanda al Deu sacerdot de la sembra Xipe Tótec, el que es vestia en la pell desollada, el del robage roig, empunyant dos canyes girava dos voltes en la mirada en el cel i pronunciava: ¡ome ácatl! -"dos canyes"-, responien els demés. Caminaven llentament cap al Nort o mictlampa.- El Deu Tezcatlipoca, tot de negre, cobert en una pell de jaguar; en el seu ceptre, un espill d'obsidiana; en alt mostrava tres gavinets de pedernal, en girar tres regressos dia: ¡yei Técpatl! -"tres gavinets de pedernal, tres anys"- contestaven els acompanyants Deus sacerdots.

Després s'esgolaven al Ponent o cihuatlampa.- Descansaven una miqueta, s'alvançava el sacerdot Deu Quetzalcóatl, abillat de blanc en una estrela refulgente pintada en l'esquena i sostenint en una mà el planeta Venus; es recolzava en un bàcul en forma de serp emplumada; alçava les mans cap al cel i exclamava: ¡nahui calli! responien -"quatre cases, quatre anys, la morada de les Deeses Dònes"-, i en respecte els demés sacerdots s'inclinaven en una reverència, rendien pleitesía a les dònes mortes convertides en Deeses, mentres Quetzalcóatl terminava els quatre girs sobre sí mateixa. Al final dels quatre anys, despuix de caminar cap als quatre punts cardinals, comença el quint any, és el segon regrés per a contar atres quatre anys; seguien donant tornades sobre la plataforma fins al regrés tretzé; s'alvançava Huitzilopochtli al: Sur o huitztlampa. Huitzilopochtli cridava: ¡Toxiuhmolpilia! Tots cridaven ¡Toxiuhmolpilia! -"es nuguen els nostres anys" ¡cincuenta y dos anys! - ¡Toxiuhmolpilia! Repetien estruendosament les veus del poble.

Invocaven l'ajuda dels seus Deus per a atres cincuenta y dos anys: ¡Tonatiuh! ¡Huitzilopochtli! ¡Quetzalcóatl! (mentres giraven els quatre Deus sacerdots),i en detindre's, s'apagaven les flames dels quatre pebeteros situats en els quatre punts cardinals, callaven les veus i l'acompanyament musical; en silenci baixaven l'escalinata de la piràmide. Els residents tenochcas retornaven a les seues llars. Tota la flota formada per sacerdots, reis, governadors o cacics, guerrers, enviats especials de tots els confines del vast Imperi Nahoa, s'encaminaven cap al Cerro del Uizachtécatl o de l'Estrela a la vespradeta.

Un atre aspecte d'este dia. Consistia en tirar al cieno de l'estany tots els ídols dels seus Deus, aixina com els seus utensilis domèstics: estores o petates, les pedres del foguer, els incensarios i quanta lumbre hi havia s'apagava; les cases quedaven netes, buides; dejunaven, es punzaban les orelles en espines de maguey i sagnaven.

En tot l'Imperi invadia l'incertitut de la mort o de la vida. Fins a en els pobles conquistats més allà de les montanyes que circundaban per doquier s'escoltaven changlots, planyences i invocacions als Deus per a que els concedira la prolongació de la vida, atres cincuenta y dos anys "Un Tonatiuh resplandeciente".

Última Cerimònia del Fòc Nou

Els mexiques havien donat per conclós el quart sol en la destrucció de Tollan, en l'any 1116, i varen escomençar un quint sol d'ells. Com tot sol tenia que terminar per una gran desgràcia que posara en perill l'existència de l'humanitat, creïen que aplegaria volta en que al fi d'un dels seus cicles de cincuenta y dos anys no eixiria el sol de nou, perint per tal causa l'espècie humana. Per a conjurar el perill feyen festa l'últim dia de cada cicle al fòc que era el seu deu creador i pare del sol oferint en sacrifici a les víctimes que resultaven en les guerres que feyen des del seu pelegrinage. Els mexica varen donar majors solemnitat a la cerimònia i preocupació i festa es varen ser estenent pel territori.

Fra Juan de Torquemada relata que aplegat l'últim dia del cicle, en tot el regne s'esperava en por lo que ocorreguera, perque creïen que si no es trea fòc s'acabaria el món i seria el fi de l'humanitat i que aquella nit i aquelles tenebres serien perpètues, que el sol no tornaria a nàixer ni a aparéixer per el horisó i que de dalt vindrien i descendirien els tzitzimime -dimonis llejos i terribles- que es menjarien als hòmens. Per tot açò es va instituir la cerimònia del fòc nou.

D'esta cerimònia diu Fra Bernardino de Sahagún va descriure que, acabada la roda dels anys del cicle, es feya una gran festa que cridaven Toxiuhmolpilli que significa "lligaça dels anys", i que es feya cada cincuenta y dos anys. Quan s'acostava el dia senyalat per a traure el fòc nou, cada veí de Mèxic tirava l'aigua de les séquies o l'estany als deus que tenien en la seua casa, les pedres de la llar i els texólotl per a moldre, i netejaven molt ben les cases i apagaven totes les lumbres.

El lloc senyalat a on es feya la dita nova lumbre era damunt d'una serra que es dia Huixachtlán o Huizachtépetl —situada entre els pobles de Iztapalápan i Culhuacán— a on es feya la lumbre a mijanit i el pal d'a on es trea el fòc estava sobre el pit d'un captiu pres en la guerra; treen la lumbre d'un pal ben sec en un atre palillo llarc i prim com a asta i quan encertaven a traure-la i estava ya feta immediatament obrien les entranyes del captiu, li arrancaven el cor i ho tiraven en el fòc atizándole en ell i tot el cos es consumia en la lumbre.

En la vespra de la festa, ya posat el sol, els sacerdots es vestien com els deus i caminaven despacio i en silenci des del centre i aplegaven al cerro de l'estrela casi a la mijanit. Mentrestant el restant de la població esperava en por, alguns en llocs alts, a que apareguera la lumbre en la part alta del cerro i una volta vista la llum, es tallaven les orelles, adults i chiquets, per a prendre la seua sanc i escampar-l'en direcció al fòc.

Mentres en la part alta del cerro, els sacerdots prenien el fòc i li'l donaven a corredors molt llaugers que anaven en rapidea a repartir la lumbre a les diverses poblacions. Els de Tenochtitlán duyen les teas de pi primer al temple de Huitzilopochtli i d'ahí a atres temples i als seus aposentos, aixina com al restant de la ciutat omplint cada racó de llum i regocijo.

Aixina els pobladors renovaven els seus alhajas, vestits i colocaven petates nous en senyal del cicle que començava.

Bibliografia

• Museu Fòc Nou
• Fickling, David (06 2006). London: Guardian "Ancient pyramid unearthed in Mexico". (Inglés)
• Riva Palau, Vicente (1987), et. al., Mèxic a través dels sigles, Vigèsima Tercera edició, Editorial Cim, S. A. Tom II, Mèxic, D. F., ISBN 968-33-0254-8, ISBN (del Tom II) 968-33-0254-4