Fòssils de Aztahuacan
Els fòssils de Aztahuacan o home de Aztahuacan[1] o home i dòna de Aztahuacan[2] són els restants humans d'una dòna i dos hòmens trobats en 1953 en Santa María Aztahuacan, Iztapalapa, Ciutat de Mèxic.[3][1] Varen ser datats per radiocarbono en 1989 en una antiguetat de ±10 300 anys [d. C. (12 300 a. C.).[4] Corresponen al Pleistoceno tardà, sent uns dels més antics trobats en la Conca de Mèxic[5] i els restants més antics en l'ocupació d'Iztapalapa.
Descripció
[editar | editar còdic]Els esquelets dels fòssils de Aztahuacan corresponen a una persona identificada del sexe femení, Santa María Aztahuacan I d'uns 25 a 30 anys d'edat; Santa María Aztahuacan II persona identificada com del sexe masculí de 35 a 45 anys i Santa María Aztahuacan II, masculí de 25 a 35 anys.[6] Segons estudis posteriors els cràneus presenten anomalies en els maxilars i algunes deficiències en la salut dentaria com "erupció ectópica dels caninos superiors, abrasió oclusal general i agenesia del tercer molar inferior, entre atres".[1] Les seues cares són més amples i més altes que les dels restants d'homínits posteriors en la Conca de Mèxic. Els esquelets es troben en estat de mineralisació i es troben casi complets.[3] Els restants corresponen al periodo del Pleistoceno, sent habitants d'un conjunt humà dedicat a la caça i recolecció.[6]
Història
[editar | editar còdic]Estos restants varen ser trobats accidentalment en 1953 en les obres d'ampliació d'un manantial del carrer Sant Pedro,[5] lloc que varen ocupar posteriorment uns lavaderos comunitaris que encara existixen i la plaça de Sant Pedro, adjacent a una capella a on es venera a eixe sant catòlic.[7] Varen ser excavats i estudiats per Arturo Romà Pacheco, qui va descobrir la seua troballa en posició de decúbito dret a una profunditat d'1.30 metros del sol de llavors.[5] Atres restants líticos varen ser trobats entorn seu com lascas d'obsidiana i restants de basalt.
Inicialment varen ser datats en una antiguetat d'11 000 anys en comparar-los Romà en els de l'esquelet de Tepexpan.[5] Després varen ser datats novament per la tècnica de la medició de flúor que va donar una antiguetat d'11 000 anys. Romà recalculó novament en 1974 la seua antiguetat en 9 000 anys. Una nova datació va tirar 6.5 micrones (+- 9400 a. C. o 11 400 d. C.) per la prova d'hidratació d'obsidiana,[3][5] pero en 1989 varen ser datats novament en la tècnica de radiocarbono tirant una antiguetat d'entre 10 300 + 600 anys d. C. (12 300 a. C.) i 10 362 + 600 anys d. C. (12 362).
Per esta troballa va ser inaugurat en eixe mateix lloc el «Monument a l'home de Aztahuacan». Una rèplica dels cràneus d'estos fòssils s'expon en el Museu de Fòc Nou, ubicat en el Cerro de l'Estrela. En la plaça de Sant Pedro de Aztahuacan existix una placa commemorativa de la troballa colocada en 1983.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Revista Espanyola d'Ortodòncia.39(4)
- 327–334.ISSN 0210-0576.Consultat el 2021-04-11.
- ↑ Oliva Fragoso, Silvia. "En punt d'acort, per a solicitar a el INAH que intervinga en la restauració i preservació de la parròquia de Santa María Aztahuacán, monument històric de la Delegació Iztapalapa, a càrrec de la diputada Silvia Oliva Fragoso, del grup parlamentari de el PRD", Gasseta Llegislativa, 25 de setembre de 2007.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Els habitants més antics». www.inah.gob.mx. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2021. Consultat el 2021-04-11.
- ↑ Berger, Protsch (1989). "UCLA Radiocarbon Dates XI", en Radiocarbon 31-1, 1989.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Anàlisis de la variació craneofacial en els primers pobladors de Mèxic i la seua implicació en el poblament d'Amèrica.» (en és-mx). repositori.unam.mx. Consultat el 2021-04-11.
- ↑ 6,0 6,1 Hernández i Serrano. "L'interrelació entre modo de vida i fenomens vitals en la població prehistòrica de Mèxic. Una reconsideración necessària", en Antropologia Americana Vol. 2 Núm. 4 (2017), pp. 109-136.
- ↑ Tesis Doctorat en Antropologia, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Facultat de Filosofia i Lletres..Consultat el 2021-04-11.
- ↑ Pérez Cruz, Mayté. "Model d'aplicació de el “Procés 106” per a la protecció, preservació i administració dels recursos culturals i socials del Poble de Santa María Aztahuacan, Iztapalapa", Facultat de Filosofia i Lletres, UNAM, 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fósiles de Aztahuacan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.