Estela 1 de la Mojarra

La Estela 1 de la Mojarra és un antic monument mesoamericano que ha segut datat en el II Va ser descobert en 1986 en la regió del riu Acula, prop del poble de La Mojarra (Veracruz, Mèxic). L'estela 1 de la Mojarra és reconeguda com un dels més importants monuments esculpidos descoberts en Mesoamérica principalment per contindre una escritura fins ara parcialment dessifrada.^[1] L'estela conté llenguage silàbic logográfico i en forma epigràfica,la qual junt en l'Estatuilla de Tuxtla i l'estela C de Tres Zapotes, pertany a l'Escritura epiolmeca. El seu descobriment i aixina com el de dites escultures epiolmecas, descarten les afirmacions colonials sobre l'inexistència d'escritura en les cultures de la costa del Golf de Mèxic.^[2]

La Mojarra és un poblat propenc al jaciment arqueològic de Tres Zapotes, que va ser una de les més importants poblacions olmecas durant el Preclásico Tardà mesoamericano. L'estela va ser traslladada de la Mojarra —a on els seus pobladors cridaven L'Indi a este important monument— a la ciutat de Xalapa, a on es va exhibir en el Museu d'Antropologia de la capital veracruzana fins a 1995, quan anava a ser expost i accidentalment es va descobrir una nova série de glifos que havien passat desapercebuts. El monolit de basalt té una altura de 234 cm i pesa quatre tonellades. En la seua superfície es troben esculpidos al voltant de 535 glifos que corresponen a l'escritura epi-olmeca o istmiana. Tant en contingut com en la cronologia, l'Estela 1 de la Mojarra és similar a l'Estatuilla de Tuxtla. Per les dates que du inscrites —corresponents a la mitat de el II— i per les dimensions mateixes del text, l'Estela 1 de la Mojarra ocupa un lloc important com un dels testimonis més antics i complets de que hi haja notícia en el món mesoamericano precolombino.

Descripció General

Un retrat d'un home de peu es troba en el costat esquerre de l'estela. El personage du una vestimenta molt elaborada el seu cap és cenyit per un tocat molt complicat. La mitat superior d'este gravat es troba en males condicions. Sobre el personage, dotze columnes curtes de glifos varen ser tallades sobre el basalt. Atres huit figures estan dispostes en la mitat restant del monument, al costat dret del personage. Entre eixos glifos es troben dos dates el calendari de Conte Llarc, corresponents a maig de Plantilla:DC i juliol de Plantilla:DC L'Estela 1 de la Mojarra és un primerenc eixemple del tipo de monuments commemoratius que s'han trobat en alguns llocs mayas del Clàssic mesoamericano.

Figura humana en baix relleu

El tocat de la figura té un gran cap de perfil en unes fauces curves, afegides a esta es troben quatre caps de perfil i mirant al costat dret en forma envolvente. Originant-se del cap hi ha un objecte nugat, arrematat per un element vertical i serrat. Adorns pengen d'una corda, de la qual es troben paralela un renc de quatre peixos, els quals sembla que naden en direcció de la corda. Els muscles de la figura antropomorfa estan coberts per una vestimenta d'apariència sòlida en forma de plaques, similars al Ichcahuipilli (protecció bèlica corporal). D'estos espalars penja un pectoral en un cap de perfil del com a la seua volta penja un cap de perfil en tres colgantes rectangulars, també pengen elements llarcs rectangulars espayats per tires amples estriadas i atres ondulades terminades per un glifo quadrat en elements en forma d'o invertides.^[2] Estos elements cobrixen tot el tors en forma similar a la Lorica segmentata o el Pteruges, semblant a una Armadura lamelar.

En la part inferior del cos es troba la major part del dany en l'escultura, a on solament s'aprecia una silueta recta en la zona de les cames, la qual pel seu esgambi sugerix una falda bèlica o pantaló de batalla similar al caltzatl mexica. En la seua mà dreta s'observa que sosté el mànec d'un objecte, el qual per l'àngul de la nina sugerix un objecte llarc, que per la seua similitut al Llindar 43 de Yaxchilán, podria ser un Macuahuitl d'un sol tall. En la mà esquerra subjecta un cartuig enrollado cap al front de la figura, en esta mà es poden apreciar les ungles de la mà.^[2]

Text Logográfico

El sistema d'escritura utilisa signes individuals i composts entre sí. En total el text ampra al voltant de 140 signes diferents de 520 aparicions combinades gràficament en un total de 428 signes diferents. La forma dels signes del text provablement que alguns signes són "principals" i uns atres com "afijos" horisontals. La manera en la qual la diversitat de signes estan combinats entre sí mostra una tendència de apilaació vertical.^[2]

Silabario Epiolmeca en l'Alfabet Fonètic Internacional d'acort a Kaufman i Justeson 1996
Silabario Epiolmeca consonant-vocal-consonant i algunes traduccions a l'espanyol i anglés en l'Alfabet Fonètic Internacional d'acort a Kaufman i Justeson 1996
Escritura en el Bloc de Cascajal, antecessor a l'escritura epiolmeca, es creu que és el sistema d'escritura més antic d'Amèrica (1000 a.C.)

Interpretació

Per alguns anys el monument va ser exhibit en el Museu d'Antropologia de la ciutat de Xalapa de Enríquez (Veracruz). En novembre de 1995, quan el monument estava sent preparada per a mostrar-se en públic, una série de glifos que havia segut passada per alt va ser reconeguda i reportada per Muñiz i Vásques.^[3] A pesar de que es trobaven prou danyats, els gravats eren parcialment reconeixibles. En 1993, i posteriorment en 1997, despuix del descobriment de la nova columna de glifos, John Justeson i Terrence Kaufman varen propondre una interpretació de les inscripcions de l'estela i varen cridar al personage Senyor de la Montanya dels Cosechadores. D'acort en l'interpretació de Justeson i Kaufman, el monument commemora l'ascens al poder del personage retratat i correspondria a un registre escrit de la llengua epiolmeca, que podria formar part de la família llingüística mixe-zoqueana, històricament parlada pels indígenes de la regió del Istme de Tehuantepec. L'interpretació del monolit de la Mojarra ha segut debatuda per Michael D. Coe i Stephen D. Houston, entre uns atres.

Vista completa de l'escultura.
Detall del personage central de l'escultura.

Detall del personage central de l'escultura.
Detall de les inscripcions vista superior.
Detall de les inscripcions vista inferior.

Notes

↑ Science.259(5102)doi:10.1126/science.259.5102.1700.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 (1990) L'Estela 1 de la Mojarra, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
↑ Riverón, Olaf Jaime (1998): "Es dessifra una nova columna de text epigràfic de l'Estela 1 de la Mojarra, en Actualitat Arqueològiques, (17-18), Institut d'Investigacions Antropològiques de l'UNAM, consultada el 2 de giner de 2007.

Referències

Diehl, Richard (2001). «Mojarra, La (Veracruz, Mèxic)» En Evans, Susan, ed., Archaeology of Ancient Mèxic and Central America Londres: Taylor & Francis.
Diehl, Richard; Vargas, Alfredo; Vásquez Zárate, Sergio (1997). «Proyecte arqueològic La Mojarra» En Sara Lladre de Guevara i Sergio Vásquez Zárate (coordinadors): Memòria del Coloqui Arqueologia del centre i sur de Veracruz, Xalapa: Universitat Veracruzana. pp.119—125.
Justeson, John S277(5323)

207.Consultat el 25 d'octubre de 2006.

Winfield, C. F. (1990). L'estela 1 de la Mojarra Mèxic: Coordinació de Humanitats, UNAM.

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Estela 1 de La Mojarra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[The_carved_1-1] Science.259(5102)doi:10.1126/science.259.5102.1700.

[mesoweb_1-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 (1990) L'Estela 1 de la Mojarra, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

[3] Riverón, Olaf Jaime (1998): "Es dessifra una nova columna de text epigràfic de l'Estela 1 de la Mojarra, en Actualitat Arqueològiques, (17-18), Institut d'Investigacions Antropològiques de l'UNAM, consultada el 2 de giner de 2007.

[1]

[2]

[3]