El Palmar (lloc arqueològic)

El Palmar, originalment cridat Wak Piit (Sis Palanquines), és un lloc arqueològic i antiga ciutat de la civilisació maya precolombina ubicada dins de la Reserva de la Biosfera de Calakmul al surest de l'estat de Campeche en Mèxic. Va ser una extensa ciutat maya en una ocupació establida des del periodo preclásico tardà al voltant del 300 a. C., la ciutat va florir durant el periodo clàssic primerenc baix el govern d'una poderosa dinastia que ostentava varis títuls reals i que contava en una cort real de sacerdots, funcionaris i escribanos d'alt nivell que li va brindar una gran rellevància en la geopolítica regional, va tindre el seu apogeu en el clàssic tardà en el que va desenrollar una intensa activitat política mantenint una àmplia ret d'aliances en llocs distants lo que la va convertir en una de les entitats polítiques més fortes del sur de Campeche.

El lloc arqueològic del Palmar és un dels més extensos de la regió i es distribuïx en una vasta superfície de 94 km², està conformat per varis conjunts arqueològics d'arquitectura monumental en els que s'han identificat més de 10,000 estructures incloent, places en grans basamentos piramidals, temples, palaus, 15 jocs de pilota i numeroses edificacions habitacionales i ceremoniales, tots interconectados per un complex desenroll urbà en àmplies calçades prehispánicas de sacbé. Cada conjunt arquitectònic complia una funció específica de tipo ceremonial, agrícola, residencial o de producció lítica dins de la ciutat, el centre ceremonial principal va ser dissenyat per a representar la geografia sagrada de la mitologia maya centrant-se en una gran aguada mentres que atres conjunts varen funcionar com a residències d'alt ranc com el cas del denominat Grup Guzmán que era la sèu d'un important grup de l'èlit del Palmar coneguts per portar el títul de Lakam (abanderats) i els qui complien funcions diplomàtiques representant al Palmar a lo llarc de la regió maya sent emissaris en les aliances polítiques i militars dels governants de la ciutat en atres entitats polítiques.

El Palmar destaca per la gran cantitat de monuments i la calitat dels mateixos en més de 60 esteles, altars i una gran escalinata en inscripcions jeroglífiques, entre les que descolla l'estela 46 de finals del preclásico tardà la qual conté la primerenca data en conte llarc del 8.7.0.0.0 que correspon al 5 de setembre de l'any 179 despuix de Crist, sent la data en conte llarc més antiga registrada per la cultura maya i també la data més antiga de la que es tinga registre en la regió de les terres baixes mayas.

L'antiga ciutat maya del Palmar va ser redescubierta i documentada per primera volta en 1936 per l'arqueòlec Eric Thompson durant una expedició arqueològica de reconeiximent en el sur de Campeche. La major part del lloc arqueològic es troba enterrada baix de l'espessa selva de la regió dins del ejido de Kiché les Pailas en el municipi de Calakmul.

La regió

Es caracterisa per ser de clima càlit-humit, en selva alta i mijana perennifolia. En el lloc arqueològic encara és possible trobar vegetació i animals selvats, entre els que destaquen el mona aullador, mona arrapa, armadillo i venado, aixina com fustes precioses com la ceiba, el cedre i el chacá.

Al voltant del Palmar es troben atres llocs que contenen importants vestigis de la cultura maya ya coneguts, com Calakmul (50 km al ponent), Riu Bec (33 km al nort), Mucaancah (18 km a l'orient) i Yaxnohcah (25 km al sur). La ciutat antiga del Palmar es va desenrollar a partir de la riquea del mig i de les interaccions socials que va mantindre en els llocs veïns.

Història

D'acort a les investigacions arqueològiques l'ocupació i assentament inicial del Palmar es remonta al periodo preclásico tardà de la civilisació maya prop de l'any 300 a. C. Els governants del Palmar utilisaven el títul i glifo de Wak Piit que significa Sis Palanquines denotant el seu enfocament monàrquic i alt ranc. El señorío va estar actiu des de temps molt antics en el periodo transicional entre el periodo preclásico tardà al clàssic de la civilisació maya conegut com a periodo protoclásico comprenent segons les inscripcions de la ciutat una seqüència que dure per lo manco des del sigle II a el IX d. C. El títul sak ho’ok va ser un dels títuls reals que utilisaven els membres d'alt ranc del Palmar, era portat tant pels governants com per la cort real de la ciutat inclós els mestres artesans i escrigues les habilitats dels quals i coneiximents estaven reduïts únicament a les èlits. Des de dates primerenques la ciutat i la seua dinastia va mostrar el seu poder per a erigir monuments com l'estela 46 del Palmar que conté la data en conte llarc del 8.7.0.0.0 corresponent al 5 de setembre del 179 d. C., lo que la convertix en l'estela maya en la data escrita més antiga de tota la regió de les terres baixes mayas.

La cort real del Palmar contava en un important grup conegut per portar el títul de Lakam ("abanderats") que realisaven vàries funcions diplomàtiques com a embaixadors representant a la ciutat i portant l'emblema de la seua casa gobernant quan viajaven a atres grans urbs de la regió. El Palmar l'únic lloc a on s'han trobat detalls sobre la funció que eixercitaven els abanderats els qui ademés segons les evidències arqueològiques varen tindre un gran prestigi en la ciutat. La sèu i habitació dels lakam estava ubicada en el conjunt arquitectònic denominat com a Grup Guzmán a uns quilómetros del centre principal. Un dels funcionaris lakam més importants en el història del Palmar va ser l'embaixador Ajpach’ Waal a qui se li va consagrar una extensa escalinata jeroglífica en un temple del Grup Guzmán i la qual registra que el 24 de juny de l'any 726 va aplegar a Copán i es va reunir en el seu governant Uaxaclajuun Ub'aah K'awiil per a forjar una aliança baix la supervisió de Yuknoom Took' K'awiil de Calakmul. Per a esta missió diplomàtica Ajpach’ Waal va recórrer prop de 560 quilómetros carregant el seu estandart des del Palmar (en el surest de Campeche) fins a Copán (en l'actual oest d'Hondures). Encara que l'aliança va ser inicialment exitosa, el governant de Copán seria decapitat 10 anys despuix després de ser capturat davant K'ahk' Tiliw Chan Yopaat, el seu anterior vassall de Quiriguá. En una vasija ceràmica trobada al sur de Quintana Rosegue en el conjunt Nou Veracruz del lloc arqueològic d'Icaiché batejada com "El Senyor del Petén" i originalment provinent del Palmar es mostra una escena palatina en la que la cort real del Palmar conformada per 2 sacerdots en el títul de aj’kuhu’n (adorador), un hereu al tro referit com un baahtz’am ch’ok i un atre membre de l'èlit que portava el títul de sak ho’ok porten a terme una audiència davant el governant Aj Sak Bopat qui portava varis títuls d'autoritat real com el de Wak Piit Ajaw (senyor de Wak Piit, el títul dels governants de la ciutat), el de sak ho’ok i baahkab (“___protected_title_6___”) este últim utilisat per a referir-se a l'alt ranc en la noblea maya.

Vore també

• Atres jaciments arqueològics mayas
• Yaxnohcah

• Candzibaantún