Anar al contingut

Habuba Kabira

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Habuba Kabira (al-Ḥabbūbah al-Qabīrah, també Hubaba Kabire i Habuba Kebira) és un jaciment arqueològic de l'antic Orient Pròxim situat en la vora occidental del riu Éufrates, en la Governació d'Alep, Síria, fundat durant la part final del periodo de Uruk, en la segona mitat de el IV mileni a. C. Es trobava a uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de la ciutat mesopotámica meridional d'Uruk, a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al nort de Tell Halawa, a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al sur de Mumbaqat i a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. aigües dalt de Jebel Aruda. El jaciment va ser excavat com a part d'una operació d'arqueologia de rescat deguda a la construcció de l'assut de Tabqa i hui es troba en la seua major part baix l'aigua.[1] El complex de Habuba Kabira consta de dos jaciments:

  • Habuba Kabira Sur (també Habuba Kabira Süd), un assentament pla protoliterario o ciutat baixa, en l'acrópolis adjacent de Tell Qanas (Tall Qannāṣ, també Tell Kannas), que constituïx la ciutat alta. Va ser fundada sobre sol verge en el periodo Uruk tardà i va estar ocupada durant uns 120 anys abans de ser abandonada.
  • Habuba Kabira Nort, un tell elevat que va ser fundat en el periodo Uruk i posteriorment ocupat durant el Bronze Antic i el Bronze Mig, abans de ser abandonat.[2]

Habuba Kabira Nort i Tell Kannas varen mostrar indicis d'un us anterior en forma de fiches d'argila protoliterarias datades entre el VII i el IV mileni a. C.

Història

[editar | editar còdic]

Habuba Kabira en el seu conjunt va estar en us des del Calcolítico tardà fins al periodo del Bronze Mig. Habuba Kabira Sur i el seu acrópolis, Tell Kannas, varen ser construïdes en la part final de el IV mileni a. C. com a part de l'expansió de Uruk i abandonades despuix d'uns 120 anys.[3] L'ocupació de Habuba Kabira Nort va començar en el periodo Uruk i va continuar fins a l'Edat del Bronze Mig.[4][5]

També va haver varis atres enclavaments i llocs alvançats del Uruk tardà en esta zona general. Entre ells s'inclouen Arslantepe (atestat en el nivell VIA), Jebel Aruda (a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al nort, prop de Tell és-Sweyhat), Tell Sheikh Hassan, Hacınebi Tepe i Tepecik (província de Elazığ, atestat en el nivell 3).[6] Godin Tepe és un jaciment similar en Iran.[7]

Arqueologia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Habuba Kabira Süd ans que la zona anara inundada pel proyecte de l'assut de Tabqa

El jaciment baix de Hubaba Kubira Sur cobrix una superfície d'unes 18 hectàrees, mentres que l'àrea compresa per la muralla de la ciutat comprén unes 10 hectàrees. El montícul de Tell Qanas és adjacent.[6] Hubaba Kubira Nort té uns 230 metros de diàmetro i s'eleva uns 14 metros sobre la planura. Les ales oriental i septentrional del montícul són abruptes, mentres que les occidental i meridional tenen pendents suaus.[5] Va ser registrat per primera volta durant les prospeccions de 1963 i 1964 realisades per Abdel Kader Rihaoui i Maurits N. van Loon.[8]

Erro al crear miniatura:
Bol de vora biselado del periodo Uruk (beveled rim bowl), ca. 3400–3200 a. C., procedent de Habuba Kabira, en Síria

Hubaba Kubira va ser excavat durant 9 campanyes, entre 1969 i 1975, per un equip de la Deutsche Orient-Gesellschaft dirigit per Ernst Heinrich i Eva Strommenger. Hubaba Kubira Sur va resultar ser un assentament planificat, en una muralla d'atobó de tres metros d'esgambi, proveïda de torres regulars i dos portes. La ciutat estava organisada entorn a un eix nort-sur, en carrers pavimentadas i sistemes de drenage. El tram occidental de la muralla tenia 600 metros de llongitut i, ya al final de l'ocupació, es va afegir una chicoteta muralla exterior. Un recint amurallado en el centre albergava edificis cultuales i administratius. Al sur de la muralla urbana existia una zona agrícola irrigada.[9][10][11][12] El jaciment va tindre a lo manco tres nivells d'ocupació, datats en el Calcolítico tardà (LC 4-5) i que comprenen uns 120 anys, corresponents als periodos Uruk V i IV. La primera ocupació, fundada sobre sol verge, tenia una extensió d'unes 6 hectàrees.[13] En les fases següents va créixer fins a alcançar la seua extensió final, que, incloent el hàbitat extramuros al nort i al sur de la muralla, cobria 22 hectàrees.[3]


Solament es va excavar la part sudoriental de Hubaba Kubira Nort, ya que el restant del montícul estava cobert per un cementeri modern. En Habuba Kabira Nort es va trobar un forn de ceràmica del Bronze Antic IV. L'excavació va identificar 20 nivells d'ocupació, dels quals els nivells 17-20 varen ser datats en el Bronze Mig IIA.[14][15] Entre les chicotetes troballes hi havia fiches d'argila.[16][17][18][19][20] En el jaciment es varen trobar tres tablillas d'argila del periodo Uruk V (ca. 3500-3350 a. C.), denominades «tablillas numèriques» o «tablillas impreses».[21]


Tell Qanas, la zona de ciutadella de Hubaba Kubira Sur, va començar a ser excavada en 1967 per un equip belga dirigit per André Finet. Va estar ocupada aproximadament entre 3700 a. C. i 3100 a. C. Es varen trobar varis edificis de gran tamany, entre ells el Temple Nort i el Temple Sur, de planta tripartita/tripartida, en casetes i piles en el seu interior, aixina com un gran edifici administratiu en un almagasén anex que contenia numeroses vasijas d'almagasenament. Es varen trobar molts tapons de vasijas sagellats en sagells cilíndrics.[22][23][24][25] En el jaciment es varen trobar unes 58 fiches d'argila protoliterarias.[26]

Com en Jebel Aruda i en atres jaciments similars dels periodos Uruk mig i tardà, pese a l'amplitut de les excavacions no es varen trobar enterrament del periodo Uruk. Sí va aparéixer una tomba intrusiva del Bronze Antic I.[27]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Freedman, David Noel, and John M. Lundquist. "Archeological Reports from the Tabqa Dam Project: Euphrates Valley, Syria." The Annual of the American Schools of Oriental Research, vol. 44, 1977, pp. iii–182
  2. ↑ Dornemann, Rudolph H., "Salvage Excavations at Tell Hadidi in the Euphrates River Valley", The Biblical Archaeologist, vol. 48, no. 1, pp. 49–59, 1985
  3. ↑ 3,0 3,1 Fuensanta, Jesús Gil and Salazar, Juan Manuel Gonzalez, "A Few Thoughts about Clapix Chalcolithic Architecture and the Uruk Expansion in the Middle Euphrates Area", Clave and History in the Ancient Near East: Proceedings of the 56th Rencontre Assyriologique Internationale, Barcelona, July 26th-30th, 2010, edited by Lluis Feliu, J. Llop, A. Millet Albà and Joaquin Sanmartín, University Park, USA: Penn State University Press, pp. 657-664, 2013
  4. ↑ Lisa Cooper, "The demise and regeneration of Bronze Age urban centers in the Euphrates Valley of Syria," in After Collapse: The Regeneration of Complex Societies, ed by Glenn M. Schwartz and John J. Nicholas, pp. 18-37, 2006
  5. ↑ 5,0 5,1 Heusch, Jan-Chnstoph, "Tall Habuba Kabira im 3. und 2. Jahrtausend: Die Entwicklung der Baustmktor", in Li Moyen Euphrate: Zone de contacts et d'échanges, edited by J. Margueron., Strasbourg: E.J. Brill, pp. 159-78, 1980
  6. ↑ 6,0 6,1 Algaze, Guillermo, et al., "The Uruk expansió: Cross-cultural exchange in early Mesopotamian civilization [with comments and reply]", Current Anthropology 30.5, pp. 571-608, 1989
  7. ↑ [1]Giorgi Leon Kavtaradze, "On the Importance of the Caucasian Chronology for the Foundation of the Common Near Eastern – East European Chronological System", , , 2012
  8. ↑ van Loon, Maurits N., "The Tabqa Reservoir Survey 1964", Damascus: Direction Générale dones Antiquités et dones Musées, 1967
  9. ↑ Heinrich, E. et al., "Bericht iiber die von der Deutschen Orient-Gesellschaft mit Stiftung Volkswagenwerk im Euphrattal bei Aleppo begonnenen archaologischen Untersuchungen.", Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 101, pp. 27-49, 1969
  10. ↑ [2]Eva Strommenger, Habuba Kabira: Eine Stadt vor 5000 Jahren : Ausgrabungen der Deutschen Orient-Gesellschaft am Euphrat in Habuba Kabira, Syrien (Sendschrift der Deutschen Orient-Gesellschaft), von Zabern, 1980, ISBN 3-8053-0449-8
  11. ↑ Strommenger E., "Habuba Kabira Sud", Annales Archéologiques Syriennes 25, pp. 155-164, 1975
  12. ↑ Strommenger E., "Ausgrabungen der DOG in Habuba Kabira", Annual of the American School of Oriental Research 44, pp. 63-78, 1977
  13. ↑ Algaze, Guillermo, "Early Mesopotamian Urbanism: How?", in Ancient Mesopotamia at the Dawn of Civilization: The Evolution of an Urban Landscape, Chicago: University of Chicago Press, pp. 64-92, 2008
  14. ↑ Heinrich, Emst, E. Strommenger, D.R. Frank, W. Ludwig, D.Sürenhagen, E. Toppenwein, H. Schrnid, J-C Heusch, K. Kohlmeyer, D. Machule, M. Wafler, T. Rhode, "Vierter vorlaufiger Berischt die von der Deutschen Orient-Gesellschaft in Habuba Kabira und in Mumbaqat . Mitteilunender Deutschen Orient-Geslfeschafl 106, pp. 5-52, 1974
  15. ↑ Schwartz, Glenn M., et al., "Excavation and Survey in the Jabbul Plain, Western Syria: The Umm El-Marra Project 1996-1997", American Journal of Archaeology, vol. 104, no. 3, pp. 419–62, 2000
  16. ↑ Friberg, Jöran. "Preliterate counting and accounting in the Middle East: A constructively critical review of Schmandt-Besserat's Before Writing" Orientalistische Literaturzeitung, vol. 89, no. 5-6, pp. 477–489, 1994
  17. ↑ Heinrich, E. et al., "Zweiter vorlaufiger Bericht tiber die von der Deutschen Orient-Gesellschaft mit Mitteln der Stiftung Volkswagenwerk in Habuba Kabira und in Mumbaqat unternommenen archaologischen Untersuchungen (Herbstkampagne 1969)", Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 102, pp. 27-78., 1970
  18. ↑ Heinrich, E. et al., "Dritter vorlaufiger Bericht iiber die von der Deutschen Orien-Gesellschaft mit der Stiftung Volkswagenwerk in Habuba Kabira und in Mumbaqat unternommenen archaologischen Untersuchungen (Herbstkampagne 1970).", Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 103, pp. 5-58, 1971
  19. ↑ Heinrich, E. et al., "Vierter vorlaufiger Bericht iiber die von der Deutschen Orient-Gesellschaft mit Mitteln der Stiftung Volkswagenwerk in Habuba Kabira (Habuba Kabira, Herbstkampagnen 1971 und 1972 sowie Testgrabung Frtihjahr 1973) und in Mumbaqat (Tall Munbaqa, Herbstkampagne 1971) unternommenen archaologischen Untersuchungen.", Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 105, pp. 5-52, 1973
  20. ↑ Heinrich, E. et al., "Vierter vorlaufiger Bericht tiber die von der Deutschen Orient-Gesellschaft mit Mitteln der Stiftung Volkswagen werk in Habuba Kabira (Habuba Kabira, Herbstkampagnen 1971 und 1972 sowie Testgrabung Friihjahr 1973) und in Mumbaqat (Tall Munbaqa, Herbstkampagne 1971) unternommenen archaologischen Untersuchungen (Fortsetsung)" Mitteilungen der Deutschen Orient-Gesell- schaft 106, pp. 53-97, 1974
  21. ↑ Schmandt-Besserat, Denise, "Before Writing: From Counting to Cuneiform", Volume 1, Austin, TX: University of Texas Press, 1992 ISBN 9780292707832
  22. ↑ Finet, A., "Els Fouilles du Secteur Ouest au Tell Kannâs", Archiv fur Orientforschung 24, pp. 171–175, 1973
  23. ↑ [3]Finet A., "Els Temples Sumériens du Tell Kannâs", Syria 52, pp. 157-174, 1975
  24. ↑ Finet, A., "Bilan Provisoire dones Fouilles Belges du Tell Kannâs", The Annual of the American Schools of Oriental Research 44, pp. 79–96, 1977
  25. ↑ Finet, A., "Lorsque la royauté descendit du ciel..." Els fouilles belges du Tell Kannâs sur l'Euphrate en Syrie", Morlanwelz: Musée royal de Mariemont, 1982
  26. ↑ [4]Elma, Kadiriya, "A Typological Study of the Calculi Collection of the Royal Museums of Art and History, Brussels", Terra Incognita 8, pp. 67-86, 2016
  27. ↑ Fuensanta, Jesús Gil and Crivelli, Eduardo, "Where llaure the Uruk Necropoles? Regional Innovation or Change in Tradition for Northern Mesopotamia", Tradition and Innovation in the Ancient Near East: Proceedings of the 57th Rencontre Assyriologique International at Rome, 4-8 July 2011, edited by Alfonso Archi, University Park, USA: Penn State University Press, pp. 81-90, 2015


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Habuba_Kabira&oldid=892748»