Haloclina

Archiu:Halocline cenote Chac Mool.jpg

Haloclina visible en el cenote Chac Mool. L'aigua més densa i frigga de l'Atlàntic està en la part inferior i l'aigua provinente dels rius damunt.

La haloclina és una capa de la columna d'aigua en la que la salinitat de l'aigua canvia ràpidament en la profunditat.

Una haloclina pot ser permanent, com és la que es produïx en la desembocadura d'un riu, o efímera, com lo és la que es produïx despuix d'una intensa pluja en l'mar. En abdós casos, l'aigua dolça flota i se situa en la zona més superficial, en ser menys densa que l'aigua marina, que té sals dissoltes. En els cenotes del Yucatán, és freqüent que l'aigua marina penetre en els sistemes fluvials subterràneus, produint una haloclina que pot aparéixer entre els 10 i els 60 m de profunditat, depenent de la distància a la costa i de la topografia del propi sistema càrstic.

En analisar la columna d'aigua de l'oceà s'observa que hi ha fluctuacions en la salinitat que en general produïxen una curva salinitat-temperatura en un patró típic. En ella, la salinitat en les aigües més superficials és alta, pels processos d'evaporament. En aumentar la profunditat, va descendint fins a aplegar als 500 o 1000 m, depenent de la latitut, a on la salinitat alcança el seu valor mínim, i que és el lloc a on se situa la haloclina oceànica. A partir d'ahí, la salinitat aumenta suaument en la profunditat.