Halotolerancia

Archiu:Salt ponds SF Bay (dro!d).jpg

Estanys d'evaporament de sal i els seus canals d'alimentació, en la Baïa de Sant Francisco, l'image també mostra el Pont Dumbarton.

La halotolerancia és l'adaptació per osmorregulación dels organismes vius a condicions d'alta salinitat. Les espècies halotolerantes tendixen a viure en zones com els llac hipersalinos, dunes costeres, deserts salinos, mars de sal interiors i manantialés. Els halófilos són un grup de bactèrias que viuen en ambients molt salinos i inclús requerixen d'eixa salinitat per a la seua supervivència. Les halófitas són plantes superiors tolerants a la sal.

Aplicacions

Els camps científics rellevants en l'estudi de la halotolerancia inclouen la bioquímica, biologia molecular, biologia celular, fisiologia, ecologia i la genètica.

Funcions celulars

La tolerància a les condiciones salines es pot conseguir a través de diferents vies. Els alts nivells de sal que entren en la planta poden provocar desequilibris iònics que causen complicacions en la respiració i la fotosíntesis, reduint la taxa de creiximent i produint la mort en casos greus. Per a ser tolerant a les condiciones salines la seua protoplasma ha de tindre métodos per a equilibrar els efectes tòxics i osmóticos de les altes concentracions de sal.