Hambruna d'Etiopia de 1983-1985
La hambruna etíop de 1983 a 1985 afecte de forma generalisada a eixe país[1] i va ser la pijor la pijor que va sofrir en el XX.[2] Va afectar a 7750000 persones (dels 38 a 40 millons d'habitants de la República Democràtica Popular d'Etiopia) i va deixar aproximadament entre 300000 i 1200000 morts, atres 2500000 persones varen ser desplaçades internament, mentres que 400000 refugiats varen abandonar el país. Casi 200000 chiquets varen quedar òrfens.[3][4][5]
Segons Human Rights Watch, més de la mitat de la mortalitat es va atribuir a «abusos dels drets humans que varen provocar que la hambruna aplegara abans, colpejara en més força i s'estenguera més de lo que haguera ocorregut d'un atre modo».[6] Segons l'Agència dels Estats Units per al Desenroll Internacional (USAID) «en l'autumne de 1984, les regions més afectades varen ser Tigray, Wollo i Eritrea, zones en rets de carreteres i transport extremadament llimitades. Ademés, estes regions varen ser escenari de rebelions antigubernamentales de llarga data que varen crear situacions de seguritat precàries».[3] Atres zones d'Etiopia varen sofrir hambruna per raons similars, lo que va provocar decenes de mils de morts adicionals.[6] La hambruna en el seu conjunt va tindre lloc una década despuix de l'inici de la guerra civil etíop.[7]
Des de 1991, l'explicació preferida per a la hambruna de 1983-1985 és «guerra i sequia».[8] Segons les organisacions Human Rights Watch i Oxfam, les hambruna que varen assotar Etiopia entre 1961 i 1985, i en particular la de 1983-1985, varen ser creades en part per les polítiques militars del govern, específicament un conjunt de les anomenades estratègies de contrainsurgencia (contra els guerrillers del Front de Lliberació Popular de Tigray) i per a la "transformació social" en àrees no insurgents (contra la població de la província de Tigray, la província de Wollo i unes atres).[9][10][11]
A partir de 1975, el dictador socialiste Mengistu Haile Mariam va reemplaçar el rústic sistema de producció agrícola basat en la propietat familiar per les grans colectivización estatals, forçant a millons a abandonar les seues terres a nous llocs a on eren destinats a treballar com bàsicament com a esclaus. Els pocs menuts propietaris que varen quedar varen ser arruïnats pels alts imposts que exigia l'Estat o varen vendre les seues granges per a conseguir llavors en el mercat negre, puix l'Estat es mostrava ineficiente per a suministrar-li-les i els preus artificialment establits per un govern que era l'únic comprador dels seus productes els va arruïnar. L'Estat pagava menys per les collites de lo que valien les llavors en el mercat negre. Les sequies es produïxen cíclicamente en Etiopia i els llauradors havien adaptat les seues formes de vida tradicionals per a resistir-les, pero el desbarajuste radical de la colectivización els va deixar mal preparats per a la sequia de 1982. Dos anys despuix, davant la crítica situació i coneixedor del antecedent rus, Mengistu va demanar ajuda internacional culpant de tot al clima. Va conseguir diners, aliments i medicaments, pero no va posar fi a les colectivización ni els trasllats forçats. En 1987 es va produir una atra hambruna i va fer exactament lo mateix en igual èxit.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ de Waal, 1991, p. 2.
- ↑ Gebru, 2009, p. 20.
- ↑ 3,0 3,1 "Ethiopia Drought/Famine (1983–1985)". United States Agency for International Development.
- ↑ Gill, 2010, p. 44.
- ↑ Giorgis, 1989, p. 335.
- ↑ 6,0 6,1 de Waal, 2002, p. 5.
- ↑ de Waal, 2002, p. 1.
- ↑ de Waal, 1991, p. 4.
- ↑ Gill, 2010, p. 43.
- ↑ Young, 2006, p. 132.
- ↑ de Waal, 1991, pp. 4–6.
- ↑ Díaz Villanueva, Fernando (2003). “Mengistu, la sanguinosa via etíope al socialisme”
- Archivat el 27 de decembre de 2015 archivat en Wayback Machine. L'Ilustració Lliberal. No. 17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hambruna de Etiopía de 1983-1985» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.