Anar al contingut

Hamiltoniano (teoria de control)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El hamiltoniano de la teoria de control òptim va ser desenrollat per Lev Semenovich Pontryagin com a part del seu principi mínim.[1] Va ser inspirat per, pero és distinta de, la hamiltoniana de la mecànica clàssica. Pontryagin va demostrar que una condició necessària per a la solució del problema de control òptim és que el control deu ser elegit de modo que es minimise el hamiltoniano. Per a més detalls vore el Principi del mínim de Pontryagin.

Notació i Plantejament del problema

[editar | editar còdic]

Un control u(t) s'elegix de manera que es minimise la funció objectiu

J(u)=Ψ(x(T))+0TL(x,u,t)dt

a on x(t) és l'estat del sistema, que evoluciona d'acort en les equacions d'estat

x˙=f(x,u,t)x(0)=x0t[0,T]

i el control deu satisfer les restriccions:

au(t)bt[0,T]

Definició del hamiltoniano

[editar | editar còdic]
H(x,λ,u,t)=λT(t)f(x,u,t)+L(x,u,t)

a on λ(t) és un vector de variables de co-estat de la mateixa dimensió que les variables d'estat x(t). Per a obtindre informació sobre les propietats del hamiltoniano, consulte principi del mínim de Pontryagin.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. I. M. Ross A Primer on Pontryagin's Principle in Optimal Control, Collegiate Publishers, 2009.


Referències

[editar | editar còdic]