Anar al contingut

Harmatán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MosqueinAbuja.jpg
Bruma de harmatán rodejant la Mesquita Nacional d'Abuja en Abuja, Nigèria.

El harmatán (també harmatán) és un vent alisio d'Àfrica Occidental fret, sec i polvoriento. Bufa al sur del Sàhara cap al golf de Guinea entre el fi de novembre i mitat de març (hivern).[1]

En el seu trànsit sobre el desert pren fines partícules de pols (entre 0,5 i 10 micrómetros). Quan bufa intensament el harmatán pot espentar la pols i l'arena fins a Norteamérica.

En alguns països d'Àfrica Occidental, la pesada cantitat de pols en l'aire pot llimitar severament la visibilitat i bloquejar el sol durant varis dies,[2] comparable a una intensa boira. L'efecte causat per la pols i l'arena alçats per estos vents es coneix com a boira terrera de harmatán, i costera a les llínees aérees millons de dólars en vols cancelats i desviats cada any.cita requerida L'interacció del harmatán en els vents monsons pot causar tornados.[1]

En Níger, la gent diu que els hòmens i els animals es troben més irritables quan este vent ha bufat durant un temps, donant-li una mala reputació.cita requerida No obstant, el vent fresc du consol a l'agobiant calor, que és per lo que el harmatán s'ha guanyat el renom de «El Doctor».[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
  2. «Tuareg unrest». BBC, via Temoust. Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2007. Consultat el 8 d'octubre de 2007.
  3. The Harmattan wind of the Guinea Coast, H. W. Braby, B.A., F.R.Met.Soc., Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society, Vol. 39 N.º 168, pàgines 301 - 306, 1913