Anar al contingut

Harry Potter i les relíquies de la Mort

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a les películes basades en la novela vore Harry Potter i les relíquies de la Mort: partix 1.


Harry Potter i les relíquies de la Mort (títul original en inglés: Harry Potter and the Deathly Hallows), és el sèptim llibre de la série lliterària Harry Potter, escrita per l'autora britànica J. K. Rowling. El llibre es va publicar el 21 de juliol de 2007, tancant la série que va escomençar dèu anys abans en la publicació de Harry Potter i la pedra filosofal publicat en 1997. Este últim llibre narra els acontenyiments que seguixen directament al llibre anterior: Harry Potter i el misteri del príncip —publicat en 2005—, i conclou en l'enfrontament final, largament esperat, entre Harry Potter junt als seus amics, front a lord Voldemort i els Mortífagos.

L'editorial Bloomsbury publica Deathly Hallows en el Regne Unit, el seu país d'orige. Esta edició i la nortamericana es varen llançar globalment en 93 països. El llibre va trencar récorts de vendes, convertint-se en el llibre més ràpidament venut de tots els temps. A les 24 hores de la seua publicació s'havien despachat ya més d'onze millons de còpies. El récort anterior, nou millons en el primer dia, ho havia obtingut el seu predecessor.[1]

l'Editorial Salamandra, ama dels drets de publicació del llibre en espanyol, va publicar el llibre en Amèrica Llatina, Espanya i Estats Units el 21 de febrer de 2008. El mateix dia es varen publicar ademés les edicions en català i gallec. Esta edició va tindre una tirada inicial d'aproximadament un milló i mig d'eixemplars.[2]

Argument

[editar | editar còdic]
Archiu:Deathly Hallows Sign.svg
El misteriós símbol que representa les relíquies de la Mort.

Harry Potter complix la majoria d'edat, per lo que la protecció màgica que tenia en casa dels Dursley es pert. En acabant de que lord Voldemort intente tendir-los una emboscada, assessinant a Ojoloco Moody, els tres protagonistes es refugien en El Cau, a on reben el herència que els va deixar Albus Dumbledore: una snitch, el desiluminador, un llibre de contes escrit en runas (Els contes de beedle el bart, a on troben el conte de les relíquies de la Mort) i l'espasa de Godric Gryffindor que també els havia segut donada en herència en el testament, pero el ministre de màgia es nega a donar-li-les per no ser una miqueta de lo que Dumbledore poguera dispondre. El trio, confús, creu que estos objectes serviran en la busca dels Horrocruxes —fragments de l'ànima de Voldemort que deuen ser destruïts per a finalment véncer-ho—. En este lloc també se celebra la boda de Bill Weasley, a on observen en el colgante d'un dels assistents, Xenophilius Lovegood, un estrany símbol que es repetirà en distintes ocasions. Despuix d'un nou atac per part dels Mortífagos, que descobrixen l'amagatall, Harry, Ron i Hermione fugen al número 12 de Grimmauld Plau.


Una volta allí, comencen la busca dels horrocruxes, que els obligarà a transportar-se i amagar-se en distints llocs del Regne Unit. En quedar-se sense pistes per on continuar, busquen ajuda en el senyor Lovegood, que els explica que el símbol que han trobat repetides voltes representa les tres relíquies de la Mort: la Vareta de Saüc[3] —la més poderosa del món—, la Pedra de Resurrecció —una pedra capaç de reviure als morts— i la Capa d'Invisibilitat, entregades a tres germans que es varen trobar a la Mort en un camí. Segons la llegenda, qui domine estos tres elements es convertirà en el «senyor de la mort» i conseguiria l'immortalitat.

Més vesprada, el grup és capturat i dut a la Mansió Malfoy, d'a on conseguixen escapar, averiguant ademés el parador d'un atre Horrocrux. Despuix d'obtindre-ho, acodixen a Hogwarts en descobrir que allí s'amaga un atre. Conseguixen destruir-los i s'inicia la batalla entre les forces del ben i els macs obscurs. Mentrestant, Voldemort assessina a Severus Snape, qui revela la seua verdadera llealtat —una incògnita que es mantenia a lo llarc de la série—. A raïl de les memòries que li llega este últim, Harry deprén que ell mateixa és un Horrocrux, per lo que deu morir per a derrotar al Senyor Obscur.

En l'escena final, Harry s'entrega dócilment i és víctima de la maldicció assessina. No obstant, no mor, sino que desperta en una sòrt de llim a on l'esperit de Dumbledore li explica que el Horrocrux en ell havia segut destruït. Ademés, li fa saber que en resignar-se a morir i per això perdre la por a la mort, s'ha convertit en el verdader «senyor de la mort» i just amo de les relíquies. Despuix d'açò, el jove mac retorna al món real i reinicia la batalla, en la que Voldemort, esgrimint la Vareta de Saüc, cau víctima de la seua pròpia maldicció assessina davant l'incapacitat d'esta d'atacar al seu verdader amo.

El llibre finalisa en un epílec, en el que conta el història dels protagonistes dèneu anys despuix de la Batalla de Hogwarts, ambientada en la Plataforma 9¾ de l'estació King's Cross, quan un dels fills de Harry Potter puja a l'Expresse de Hogwarts per a assistir al seu primer any escolar.

Antecedents

[editar | editar còdic]

Elecció del títul

[editar | editar còdic]

Rowling va anunciar que havia considerat tres possibles titulars per al llibre.[4][5] El 21 de decembre de 2006, Rowling va revelar el títul final a través d'un «aforcat» de temàtica nadalenca en el seu lloc oficial i va ser confirmat per l'editorial poc despuix.[6] Quan se li va preguntar sobre els atres dos títuls descartats, Rowling va mencionar Harry Potter and the Elder Wand i Harry Potter and the Peverell QuestHarry Potter i la vareta de saüc i Harry Potter i la busca dels Peverell, respectivament decantant-se definitivament per Harry Potter i les relíquies de la Mort—.[7]

Finalisació del llibre

[editar | editar còdic]

Rowling va completar el llibre mentres s'hostajava en el Hotel Balmoral d'Edimburc en Escòcia, en giner de 2007 i va deixar una marca en un bust de marbre d'Hermes en la seua habitació que dia: «JK Rowling va terminar d'escriure Harry Potter and the Deathly Hallows en esta habitació (652) l'11 de giner de 2007».[8] En declaracions en el seu lloc web, ella va dir: «Mai vaig sentir esta mescla d'emocions extremes en la meua vida, mai vaig somiar que podria sentir-me en el cor trencat i eufòrica al mateix temps». Va comparar els seus sentiments mixts en aquells expressats per Charles Dickens en el prefacio de la seua edició de 1850 de la novela David Copperfield, «una tasca imaginativa de dos anys de la qual —va afegir— yo només puc sospirar, intenta en dèsset anys, Charles...». Va terminar el seu mensage en «Deathly Hallows és el meu favorit, i la manera més maravellosa de terminar la série».[9]


Quan se li va preguntar sobre la publicació del llibre pròxim a vindre, Rowling va declarar que no podria canviar el final inclús encara que lo volguera. «L'argument d'estos llibres ha estat escrit durant tant temps, i en sis llibres ara, tots ells dirigixen a una certa direcció. Aixina que realment no puc». També va comentar que l'últim volum es relacionava cercanament en el llibre anterior de la série «casi com si anaren dos mitats de la mateixa novela».[10] Ha dit que l'últim capítul del llibre va ser escrit «al voltant de 1990» com a part d'un treball molt preliminar de la série.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. BBC News (ed.): «Harry Potter finale sales hit 11 m» (en anglés). Consultat el 25 de febrer de 2008.
  2. 20minuts.com (ed.): «L'últim Harry Potter es publicarà en castellà el 21 de febrer». Consultat el 20 de novembre de 2007.
  3. El nom original Elder's Wand és un joc de paraules basat en la polisemia de la paraula elder que pot significar tant l'arbre saüc (fusta del com està feta la vareta màgica) com un adjectiu per a «més vell», «més vell» o «de ranc superior a un atre». Vore «Elder definition» (en anglés). En la traducció de varis idiomes esta dualitat es pert.
  4. Bloomsbury Publishing (ed.): «Webchat with J.K. Rowling, 30 July 2007». Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2008. Consultat el 31 de juliol de 2007.
  5. News Archive (ed.): «J.K.Rowling Official Site». Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2007. Consultat el 23 d'abril de 2007.
  6. Bloomsbury Publishing (ed.): «Harry Potter and the Deathly Hallows». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2007. Consultat el 21 de decembre de 2006.
  7. Bloomsbury (ed.): «Harry Potter and the Deathly Hallows». Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2008. Consultat el 1 d'agost de 2007.
  8. Tim Cormwell. The Scotsman (ed.): «Finish or bust - JK Rowling's unlikely message in an Edinburgh hotel room» (en anglés). Consultat el 29 de març de 2007.
  9. Associated Press (ed.): «Rowling reacts to Potter's end» (en anglés). USA Today. Consultat el 21 de juliol de 2007.
  10. J. K. Rowling Official Site (ed.): «Progress on Book Six» (en anglés). Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2006. Consultat el 23 de decembre de 2006.
  11. BBC News (ed.): «"Rowling to kill two in final book"» (en anglés). Consultat el 25 de juliol de 2007.


Referències

[editar | editar còdic]