Helleborus viridis
El eléboro vert, ballestera vert o herba llavera (Helleborus viridis) és una espècie de plantes de la família de les ranunculáceas.
Hàbitat
[editar | editar còdic]És una planta nativa de la zona nort d'Espanya a on creix en ales ombroses, barrancs, bardices, clars de boscs o rocadales. Es troben fins a 1500 metros d'altitut.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea perenne que alcança 30-50 cm d'altura. Fulls en segments lanceolados de color vert clar, fortament dentadas i en màrgens irregularment serrat. Les florés són grans, verdes i en grups de 2 o 4, trobant-se en arracadas lacios, florix en març-maig.
Propietats
[editar | editar còdic]- Té acció cardiotónica pero és extremadament tòxic, per lo que no es recomana el seu us.
- S'usa com antiparasitario en els jardins.
- En homeopatia s'utilisa contra les afeccions biliars.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Helleborus viridis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 558, en l'any 1753.[1]
- Citologia
Número de cromosomas de Helleborus viridis (Fam. Ranunculaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=32[2]
- Etimologia
Vore: Helleborus
viridis: epítet llatío que significa "vert"[3]
- Sinonímia
- Helleborus occidentalis Reut.
- Helleboraster viridis Moench
- Helleborus angustifolius Host
- Helleborus brevicaulis Jord. & Fourr.
- Helleborus pallidus Host
- Helleborus personati Masclef
- Helleborus vaginatus Kit. ex Steud.
- Helleborus viridiflorus Stokes[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: agüero, ballestera, barredero, castellada, chigüero, cornivario, eléboro fétido, eléboro vert, elebor, eleboro vert, heléboro, heléboro negre, heléboro vert, herba de ballesteros, herba del alobadado, herba del alobado, herba llavera, clau de l'any, ornavario, peu d'aixeta, sagüerro, tòxic, vedegambre de jardins, vedegambre fétido, vedegambre negre, vedegambre vert, yerba de ballesteros, yerba llavera.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Helleborus viridis en Tròpics
- ↑ Números cromosomáticos de plantes occidentals, 910-920 López Pacheco, M. J. & al. (2001) Anals Jard. Bot. Madrit 59(2): 287
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Helleborus viridis en PlantList
- ↑ «Helleborus viridis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 24 de novembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Grüne Nieswurz im Naturlexikon
- Archivat el 30 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine.
- zur Giftigkeit der Pflanze
- Este artícul conté una traducció derivada de «Helleborus viridis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.