Anar al contingut

Herbicida arc iris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un helicòpter nortamericà llançant algun tipo de herbicida arcoíris sobre camps de cultiu vietnamites en el delta del riu Mekong, juliol de 1969.

Els herbicida arc iris són un conjunt de químics utilisats pel eixèrcit de Estats Units en el Surest asiàtic durant la guerra de Vietnam. L'èxit de les proves de camp del Proyecte AGILE en herbicida en el sur de Vietnam en 1961 va donar lloc al programa de herbicida conegut com operació Ranch Hand (1962–1971). La guerra en herbicida és una forma de guerra química, a on l'objectiu és destruir l'ecosistema basat en plantes per a producció alimentícia agrícola, medicinal o destruir el fullage que brinda cobertura a les tropes enemigues.

En Vietnam, en les primeres missions a gran escala de defoliació (1962-1964) es varen utilisar 8208 galons d'Agent Vert, 122.792 galons d'Agent Rosa, i 145.000 galons d'Agent Violeta. Estes cantitats són ínfimes si es comparen en els 11.712.860 galons d'Agent Taronja (en les seues distintes versions) utilisats entre 1965 i 1970. l'Agent Blanco va començar a reemplaçar al Taronja en 1966 i es varen utilisar 5.239.853 galons. L'únic dels «herbicida arc iris» utilisat a gran escala per a atacar els camps de cultiu i la producció d'aliments va ser l'Agent Blau, del com es varen usar 2.166.656 galons.[1]

Ademés de provar i utilisar els herbicida en Vietnam, Laos i Camboya, els militars d'Estats Units també varen provar els «herbicida arc iris» i molts atres defoliants químics i herbicida en Estats Units,[2] Canadà, Puerto Rico, Corea, Índia i Tailàndia[3] des de mediats de la década de 1940 fins a finals de la década de 1960. Els estudis de persistència dels Agents Taronja i Blanco es varen realisar en Filipines.[4] El programa de proves de herbicida en Filipines va ser realisat en colaboració en l'Universitat de Filipines, el Colege de Tècniques Forestals i va anar també descrit en un número de 1969 del The Philippine Collegian, el periòdic de l'institució.

Els Agents Super Taronja i Taronja millorat varen ser provats per representants de Fort Detrick i Dow Chemical en Texas, Puerto Rico, i Hawái i posteriorment en Malàsia en un proyecte colaboratiu en el International Rubber Research Institute.[5] El picloram en l'Agent Blanco i en el Super Taronja va ser contaminat en Hexaclorobenceno (HCB), un carcinógeno tipo dioxina.

Químics utilisats

[editar | editar còdic]

Els agents utilisats en el surest d'Àsia, els seus ingredients actius i els periodos durant els quals li'ls varen utilisar varen ser:[6]

  • Agent Rosa: 60% - 40% n-butil: isobutilo ester de 2,4,5-T utilisat entre 1961 i 1965.
  • Agent Vert: (n-butil ester 2,4,5-T) no està clar quàn va ser utilisat encara que es creu que el seu us va coincidir en el de l'Agent Rosa.
  • Agent Violeta: 50% n-butil ester de 2,4-D, 30% n-butil ester de 2,4,5-T, 20% isobutil ester de 2,4,5-T utilisat entre 1962 i 1965.
  • Agent Blau (Phytar 560G): àcit cacodílico i cacodilato de sodi utilisat des de 1962 i fins a 1971 en pols i en solució acuosa[7]
  • Agent Blanco (Tordon 101): 21.2% (percentage en pes d'àcit) triisopropanolamina sales de 2,4-D i 5.7% picloram utilisat entre 1966 i 1971.[7][8]
  • Agent Taronja o Herbicida Taronja, (HO): 50% n-butil ester 2,4-D i 50% n-butil ester 2,4,5-T utilisat des de 1965 fins a 1970.
  • Agent Taronja II:50% n-butil ester 2,4-D i 50% isooctil ester 2,4,5-T utilisat des de 1968.[9][10]
  • Agent Taronja III: 66.6% n-butil 2,4-D i 33.3% n-butil ester 2,4,5-T.[11]
  • Agent Taronja millorat, Orange Plus, o Super Taronja (SO), o Herbicida de DOW M-3393: mescla d'Agent Taronja estandardisada de 2,4-D i 2,4,5-T combinat en una mescla de base aceitosa de picloram, un producte de Dow Chemical denominat Tordon 101, un ingredient de l'Agent Blanco.[5][12]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ "Herbicides" entry in (2011) Spencer C. Tucker (ed.). The Encyclopedia of the Vietnam War, 2nd edició, ABC-CLIO. ISBN 978-1-85109-961-0.
  2. ↑ «Herbicide Tests and Storage in the U.S.». Department of Veterans Affairs. Consultat el 16 de juny de 2010.
  3. ↑ «Herbicide Tests and Storage Outside the U.S.». Department of Veterans Affairs. Consultat el 16 de juny de 2010.
  4. ↑ NAS committee on the effect of Herbicides in Vietnam.National Academy of Science, (NAS).
  5. ↑ 5,0 5,1 Corcoran, Charles A. (December 1968). "Operational Evaluation of Super-Orange (O)- unclassified". Military Assistance Command Vietnam(MAC-V) to Joint Chief of Staff (JCS) message for CINCPAC, USARPAC Ofc Science Adviser. via National Security Archives at George Washington University.
  6. ↑ Nature.422(6933)ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature01537.
  7. ↑ 7,0 7,1 (1994) Veterans and Agent Orange: Health Effects of Herbicides Used in Vietnam, National Academies Press, p. 89–90. ISBN 978-0-309-55619-4.
  8. ↑ Alvin L. Young. The History, Use, Disposition and Environmental Fate of Agent Orange, Springer, p. 34. ISBN 978-0-387-87486-9.
  9. ↑ Stephen Bull (2004). Encyclopedia of Military Technology and Innovation, Greenwood Publishing Group, p. 6. ISBN 978-1-57356-557-8.
  10. ↑ Daniel Vallero (2011). Biomedical Ethics for Engineers: Ethics and Decision Making in Biomedical and Biosystem Engineering, Academic Press, p. 73. ISBN 978-0-08-047610-0.
  11. ↑ Archives Search Report Findings for Field Testing of 2,4,5-T and Other Herbicides (Report). 4 April 2012. p. 116. Retrieved August 8, 2013.
  12. ↑ DGSC-PI Memorandum for the record: Herbicides reformulation thereof (Operation Guns and Butter meeting) (Report). DOW Chemical Company. September 9, 1966.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Herbicida_arc_iris&oldid=772039»