Hessita
La hessita és un mineral de la classe dels minerals sulfur en la que s'inclouen els minerals telururos.[1] Va ser descoberta en una mina de Zyryanovsk en el massiç de Altái (Kazakhstan), sent nomenada en 1843 en honor del químic suís-rus Germain Henri Hess. Sinònims poc usats són: botesita, savodinskita o argent-telúric.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un telururo d'argent, que cristaliza en el sistema monoclínic, pero que si es calfa per damunt de 155 °C canvia els seus cristals a sistema cúbic o isomètric, que en gelar-se per baix d'esta temperatura es desenrollen laminillas de transformació de fase fina.[2]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: or i plom.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix en vetes d'alteració hidrotermal de temperatures tant miges com a baixes; també en chicotetes cantitats en alguns depòsits de pirita massiva. S'extrau com a minoritari en numeroses mines del món.[1]
Sol trobar-se associat a atres minerals com: calaverita, silvanita, altaíta, petzita, empressita, rickardita, or natiu, telur, pirita, galena, tetraedrita o calcopirita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Hessita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.