Hexachlamys edulis
El ubajay (Hexachlamys edulis), del guaraní yvahái (fruta àcida), és un arbre de la família Myrtaceae, natural d'Amèrica del Sur, a on creix en Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguay i Uruguay.[1] Rarament cultivat, s'aprecia no obstant pel seu frut, una drupa globosa comestible i molt suculenta.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]El ubajay és un arbre densament ramificat, de corfa asurcada i obscura, de fins a 15 m d'altura.[1] La copa és globosa, en el fullage perennifolio. Són simples, opostes, en el pecíol pubescente, de aovado-oblongas a lanceoladas, acuminadas, de 3 a 6 cm de llarc; coriáceas, mostren pubescencia de jóvens per a tornar-se glabras en l'edat.
Florix al començament de primavera. Les flors són típiques de les mirtáceas; apareixen en les aixelles foliares, i són blanques, solitàries, hexámeras, en fins a una cinquantena d'estams. Uns dos mesos més vesprada fructifica, donant lloc a una drupa de forma globosa i color groc, de fins a 5 cm de diàmetro. La seua similitut en la bresquilla (Prunus persica) li dona el seu nom vulgar de bresquilla de mont.[3] El frut comestible és a penes velloso, en la polpa anaranjada, molt sucosa, de regust llaugerament agre i olor penetrant quan està completament madura.[4]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Creix en el mont ribereño de les zones subtropicales de Brasil, Uruguay, Paraguai i Argentina, des de la regió del Chaco fins al llitoral del Riu de l'Argent. Tolera mal les gelades, encara que soporta la sequia i el anegamiento parcial.
Atres senyes
[editar | editar còdic]La flor resulta tòxica per a l'abella irapuá (Trigona spinipes), per lo que és un mig idòneu per al control de les poblacions d'esta.
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Myrcianthes edulis O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 353 (1857), nom. cons.
- Eugenia edulis (O.Berg) Benth. & Hook.f. ex Griseb., Abh. Königl. Ges. Wiss. Göttingen 24: 126 (1879), nom. illeg.
- Eugenia myrcianthes Nied. in H.G.A.Engler & K.A.I.Prantl, Nat. Pflanzenfam. 3(8): 79 (1893).
- Luma grisebachii Herter, Revista Sudamer. Bot. 7: 219 (1943).
- Luma myrcianthes (Nied.) Herter, Revista Sudamer. Bot. 7: 219 (1943).
- Myrtus excelsa Cambess. in A.F.C.de Saint-Hilaire, Fl. Bras. Merid. 2: 293 (1832).
- Psidium amygdalinum Hook. & Arn., Bot. Misc. 3: 317 (1833), nom. rej.
- Calomyrtus excelsa (Cambess.) Blume, Mus. Bot. 1: 76 (1850).
- Myrcia gemmiflora O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 190 (1857).
- Campomanesia cagaiteira Kiaersk., Enum. Myrt. Bras.: 12 (1893).
- Myrcia sparsifolia Barb.Rodr., Myrt. Paraguay: 1 (1903).
- Hexachlamys excelsa (Cambess.) Mattos, Loefgrenia 94: 12 (1989).
- Eugenia montevidensis Mattos, Loefgrenia 105: 2 (1995).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «ubajay | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2022-08-27.
- ↑ «Ubajay, el duraznero de mont» (en és). Selva Adins. Consultat el 2022-08-27.
- ↑ «Flora nativa: UBAJAY» (en és-ar). Diari Canvie. Consultat el 2022-08-27.
- ↑ «ubajay | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-08-27.
- ↑ «Hexachlamys edulis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 28 d'abril de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- López, J. A; Little, I.; Ritz, G.; Rombold, J.; Hahn, W. (1987). , Asunción del Paraguay: Cos de Pau.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hexachlamys edulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.