Hibridoma

(1) Immunisació d'una rata
(2) Aïllament de limfocits B del bazo
(3) Cultiu de cèlules de mieloma
(4) Fusió de mieloma i cèlules B
(5) Separació de les llínees celulars
(6) Screening de les llínees celulars que produïxen l'anticòs adequat (a) i rebuig del restant (b)
(7) Proliferació in vitro (a) or in viu (b)
(8) Harvesting

Un hibridoma és una llínea celular híbrida obtinguda per mig de la fusió d'un limfocit B productor del anticòs específic d'interés, en una llínea celular de mieloma (limfocit B cancerós) que no produïx una immunoglobulina pròpia. S'obté aixina una llínea celular immortal capaç de produir l'anticòs monoclonal d'interés, que pot recuperar-se del mig.

Tecnologia

La tecnologia del hibridoma és un método per a produir grans cantitats d'anticossos idèntics (també cridats anticossos monoclonales). Este procés comença injectant a una rata (o un atre mamífer) un antígeno que provoca una resposta inmunitario. Un tipo de glòbul blanc, el limfocit B, produïx anticossos que s'unixen al antígeno injectat. Estes cèlules B productores d'anticossos s'arrepleguen de la rata i, a la seua volta, es fusionen en cèlules canceroses immortals de cèlules B, un mieloma per a produir una llínea celular híbrida cridada hibridoma, que té tant la capacitat productora d'anticossos de la cèlula B com la longevitat i reproductivitat del mieloma.

Els hibridoma poden cultivar-se i cada cultiu comença en una cèlula de hibridoma viable, produint cultius cada u dels quals consta de hibridoma genèticament idèntics que produïxen un anticòs per cultiu (monoclonales) en lloc de mescles de diferents anticossos (policlonales). La llínea celular de mieloma que s'utilisa en este procés se selecciona per la seua capacitat per a créixer en cultive tisular i per l'absència de síntesis d'anticossos. A diferència dels anticossos policlonales, que són mescles de moltes molècules d'anticossos diferents, els anticossos monoclonales produïts per cada llínea de hibridoma són tots químicament idèntics.

La producció d'anticossos monoclonales va ser inventada per César Milstein i Georges J. F. Köhler en 1975. Varen compartir el Premie Nobel de Medicina i Fisiologia de 1984 en Niels Kaj Jerne, que va realisar atres aportacions a l'inmunología. El terme hibridoma va ser falcat per Leonard Herzenberg durant el seu any sabàtic en el laboratori de César Milstein en 1976-1977.

Aplicacions

Les aplicacions dels anticossos monoclonales són numeroses i inclouen la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties. Per eixemple, els anticossos monoclonales poden distinguir subconjunts de limfocits B i limfocits T, lo que resulta útil per a identificar distints tipos de leucèmia. Ademés, s'han utilisat anticossos monoclonales específics per a definir marcadors de superfície celular en els glòbuls blancs i atres tipos de cèlules. Açò va donar lloc a la série de marcadors de diferenciació clúster. A sovint es denominen marcadors CD i definixen varis centenars de components diferents de la superfície celular de les cèlules, cada u d'ells especificat per l'unió d'un anticòs monoclonal concret. Estos anticossos són extremadament útils per a la classificació celular activada per fluorescència, l'aïllament específic de determinats tipos de cèlules.