Hidroperóxido de cumeno

El hidroperóxido de cumeno és un líquit incoloro pàlit, que s'usa en la producció de acetona, fenil i cumeno.

Atres noms que posseïx són: hidroperóxido d'alfa, alfa-dimetilbenzilo, cumil hidroperóxido i 1-metil-1-feniletil hidroperóxido.

ya que és altament reactiu es troba tant en Substàncies Extremadament Perilloses para com en la llista de Substàncies Perilloses de USA (Hazardous Substance List) degut a que ha segut citada pel DOT (Departament de Transport de substàncies perilloses), DEP (Departament de protecció al Mig ambient), NFPA (Associació Nacional para contra Incendis) i (Agència de protecció al Mig ambient).

Hidroperóxido de cumeno
Fòrmula Molecular	C9H12O2/C6H5C(CH3)2OOH
Massa Molecular	152.2
Punt de Fusió	-10ºC
Densitat	1.05g/ml
Solubilidad	1.5g/100ml
Pressió de vapor	32Pa
Temperatura de autoingnición	221 °C
Punt d'inflamació	79 °C
Oxidant fort
Perillositat	Alt perill d'explosió
Etiquetat (NBR 14725-3)
Composts relacionats	cumeno

Propietats físiques i químiques

Sobre les propietats físiques del hidroperóxido de cumeno cal destacar les següents:

1. Punt de fusió: -10 °C
2. Densitat relativa (aigua = 1): 1.05
3. Solubilidad en aigua: Moderada (1.5 g/100 ml)
4. Pressió de vapor, Pa a 20 °C: 32
5. Densitat relativa de vapor (aire = 1): 5.4
6. Densitat relativa de la mescla vapor/aire a (aire = 1): 1.0
7. Punt d'inflamació: 79 °C
8. Temperatura de autoignición: 221 °C
9. Llímits de explosividad, % en volum en l'aire: 0.9-6.5
10. Coeficient de repartiment octanol/aigua com log Pow: -0.16
11. Substància oxidant fort

Perills

Efectes

Efectes sobre la salut humana

1. Efectes aguts: poden ocórrer immediatament o poc despuix de l'exposició al hidroperóxido de cumeno. ya que és un compost corroent, el contacte directe pot produir irritament i cremades en la pell i els ulls. En cas d'inhalació es danyen la gola i la boca donant lloc a hemorràgies, irritament, dolor, ronquera i inclús falta d'aire i edema pulmonar en casos més extrems. En térmens generals provoca dolors intensos de cap, marejos i falta de coordinació.
2. Efectes crònics : poden ocórrer algun temps despuix de l'exposició i poden durar mesos o anys. Estos riscs solen ser: risc de patir càncer, ya que esta substància pot causar mutacions genètiques; encara que no hi haja indicis també es creu que puga afectar a la reproducció.
3. Atres efectes: si despuix d'una breu exposició a esta substància s'ha produït una alèrgia, posteriorment qualsevol mínima exposició pot causar picazón i sarpullido en la pell.

Uns atres

Pot esclatar per calfament intens (al voltant de 150 °C), produint l'emanació de fums tòxics.

Com és una substància oxidant fort reacciona violentament en materials combustibles reductores lo que aumenta el risc d'incendi. Ademés, el contacte en aleacions de coure o plom i àcit minerals pot produir la descomposició dels mateixos.

Prevenció

A on siga possible, en recomanable realisar les operacions en llocs reduïts, tancats i en ventilació per extracció localisada per al control de les emissions químiques. També cal realisar exàmens mèdics si existix la sospita de la possible sobreexposición a la substància.

Algunes empreses que ho comercialisen proporcionen un protocol d'actuació en algunes recomanacions com les següents:

1. Mantindre alluntat de fonts de calor, purnes, flama oberta…

1. Mantindre el recipient contenidor herméticamente tancat…
2. Utilisar un material elèctric de ventilació o d'allumenament antideflagrante.
3. Prendre mides de precaució contra descàrregues electroestáticas.
4. No respirar la pols, fum, gas,…
5. Evitar el contacte en els ulls, pell o la roba.
6. Llavar-se la pell abundantment despuix de la manipulació.
7. No menjar ni beure durant el seu us.
8. Utilisar únicament en un lloc ventilat correctament.
9. Evitar la seua lliberació al mig ambient.
10. Dur equip de protecció obligatori.

Primers auxilis

1. En cas d'ingestió: cridar immediatament a un centre d'informació toxicológica o al seu mege. Enjuagarse la boca i davant tot NO PROVOCAR EL VÓMITO.
2. En cas de contacte en la pell: llevar-se les penyores contaminades en el màxim conte i aclarir-se la pell.
3. En cas d'inhalació: transportar a la víctima a l'exterior a on puga respirar un aire no contaminat.
4. En cas de contacte en els ulls: retirar les lents de contacte si les hi haguera i enjuagar en aigua durant varis minuts.
5. En cas d'incendi: mantindre fredor els bidons per pulverización d'aigua.

Manipulació i almagasenament

Ya que poden donar-se reaccions violentes deu evitar-se el contacte en atres composts tals com: yodur sòdic, àcit forts, materials combustibles, bases fortes, amina, agents reductors, coure, aleacions de coure o plom i cobalt i olis minerals.

L'almagasenament ha de ser en contenidors/recipients ben tancats, en àrees fresques i llunt de la calor o de la llum solar directa. Les fonts d'ignició estan totalment prohibides a on es manipule o almagasene el hidroperóxido de cumeno. Per últim han d'usar-se equips i accessoris elèctrics a prova d'explosió.