Hipòtesis Gaia
La hipòtesis Gaia és un model interpretatiu que afirma que la presència de la vida en la Terra fomenta unes condicions adequades per al manteniment de la biósfera.[1] Segons l'hipòtesis Gaia (el nom de la qual és pres de l'antiga deesa grega Gaia), l'atmòsfera i la part superficial del planeta Terra es comporten com un sistema a on la vida, el seu component característic, s'encarrega d'autorregular les seues condicions essencials tals com la temperatura, composició química i salinitat en el cas dels oceans. Gaia es comportaria com un sistema autorregulado, que tendix a l'equilibri, lo que ho assimila a un ser viu. L'hipòtesis va ser ideada pel químic James Lovelock en 1969[2] (encara que publicada en 1979), sent recolzada i estesa per la biòloga Lynn Margulis.[2][3]
Lovelock estava treballant en ella quan li'l va comentar a l'escritor William Golding, sent este qui li va sugerir que la denominara “Gaia”, deesa grega de la Terra (Gaia, Gea o Gaya).[2]
Orige de l'hipòtesis
[editar | editar còdic]Lovelock va ser cridat per la NASA en 1965 per a participar en el primer intent de descobrir la possible existència de vida en Mart. Va participar com a assessor d'un equip l'objectiu principal del qual era la busca de métodos i sistemes que permeteren la detecció de vida en Mart i en atres planetes. Un dels problemes a resoldre seria el trobar els criteris que deurien seguir-se per a conseguir detectar qualsevol tipo de vida. A Lovelock li varen cridar l'atenció les radicals diferències que existien entre la Terra i els dos planetes més pròxims; esta singularitat de les condicions de la Terra ho va dur a formular la seua primera hipòtesis.[4]
Fonaments
[editar | editar còdic]Esta teoria es basa en l'idea de que la biosfera autorregula les condicions del planeta per a fer que el seu entorn físic (especialment temperatura i química atmosfèrica) siga més hospitalari en les espècies que conformen la «vida». L'hipòtesis Gaia definix esta «hospitalitat» com una completa homeostasis.[5] Un model senzill que sol usar-se per a ilustrar l'hipòtesis Gaia és la simulació del món de margarites.[6]
Segons la segona llei de la termodinàmica, un sistema tancat tendix a la màxima entropía. En el cas del planeta Terra la seua atmòsfera deuria trobar-se en equilibri químic, totes les possibles reaccions químiques ya s'haurien produït i la seua atmòsfera es compondria majoritàriament de CO2 (Es va estimar que l'atmòsfera deuria compondre's de, aproximadament, un 99 % de CO2) sense a penes vestigis d'oxigen i nitrogen. Segons la teoria de Gaia, el fet de que actualment l'atmòsfera es componga d'un 78 % de nitrogen, 21 % d'oxigen i a penes un 0,03 % de diòxit de carbono es deu a que l'activitat i reproducció dels organismes vius, manté estes condicions que la fan habitable per al seu desenroll i conservació.[7]
En anterioritat a la formulació de l'hipòtesis Gaia se suponia que la Terra posseïa les condicions apropiades per a que la vida es donara en ella, i que esta vida s'havia llimitat a adaptar-se a les condicions existents, aixina com als canvis que es produïen en eixes condicions. L'hipòtesis Gaia lo que propon és que donades unes condicions inicials que varen fer possible l'inici de la vida en el planeta, ha segut la pròpia vida la que les ha anat modificant, i que per lo tant les condicions resultants són conseqüència i responsabilitat de la vida que ho habita.
Per a explicar cóm la vida pot mantindre les condicions químiques de Gaia, Margulis ha destacat la gran capacitat dels microorganismes per a transformar gasos que contenen nitrogen, sofre i carbono.
Igualment destaca el fet de recuperar-se la terra i alcançar novament l'equilibri després dels successos d'extincions massives i alteracions climàtiques mundials tals com la Terra bola de neu, que han succeït a través de l'història del planeta.
Hipòtesis inicial de Lovelock
[editar | editar còdic]Lovelock va definir Gaia com:
En la seua hipòtesis inicial, Lovelock afirmava l'existència d'un sistema de control global de la temperatura, composició atmosfèrica i salinitat oceànica. Els seus arguments eren:
- La temperatura global de la superfície de la Terra ha permaneixcut constant, a pesar de l'increment en l'energia proporcionada pel Sol.
- La composició atmosfèrica permaneix constant, encara que deuria ser inestable.
- La salinitat de l'oceà permaneix constant.
Eixemples:[8]
Valors de gasos atmosfèrics en diversos planetes:
- CO2: Mart 95 %, Venus 98 %, Terra (sense vida) 98 %, Terra (en vida) 0,03 %.
- O2: Mart 0,13 %, Venus traces, Terra (sense vida) traces, Terra (en vida) 21 %.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Lovelock. 1989/1995) pp 80-94.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Lovelock, James E. (1985). Gaia, una nova visió de la vida sobre la Terra, Edicions Orbis, p. 15.
- ↑ «A finals dels xixanta, els únics científics que es prenien Gaia en sério eren l'eminent geobiólogo suec Lars Gunnar Sillen, i l'igualment eminent biòloga americana Lynn Margulis. Lynn i yo hem colaborat en el seu desenroll des de llavors». J. Lovelock. Gaia. Un model per a la dinàmica planetària i celular. 1989/1995. p 85.
- ↑ Lovelock, James E. (1985). Gaia, una nova visió de la vida sobre la Terra, Edicions Orbis, pp. 8-9.
- ↑ Lovelock, James E. (1985). Gaia, una nova visió de la vida sobre la Terra, Edicions Orbis, p. 16.
- ↑ (1983).Tellus.35B
- 286–289.
- ↑ Lovelock, James E. (1985). Gaia, una nova visió de la vida sobre la Terra, Edicions Orbis, pp. 34-35.
- ↑ Lovelock, James E. (1985). Gaia, una nova visió de la vida sobre la Terra, Edicions Orbis, pp. 40.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipótesis Gaia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.