Hipetro
Hípetro o hípetra (del grec ὕπαιθρος i del llatí hypaethros) són térmens utilisats per a descriure un edifici o un espai arquitectònic que no està cobert per un sostre.[1]
En l'arquitectura egipcíaca monumental, la «sala hipetra» solia estar rodejada de columnes, a manera de pati porticado. Era l'espai arquitectònic descobert del temple egipcíac, immediatament posterior als pilonos de l'entrada i anterior a les «sales hipóstilas» cobertes, a on es trobava la cella que guardava l'image de la divinitat. Les primeres hipetras es varen construir en els temples anexos dels complexos de les piràmides de Keops i Micerino. Esta disposició va influir en el disseny dels megaronés micénicos.
És cridat hipetro un tipo de temple grec que la seua cella queda a cel obert i, per extensió, qualsevol edifici o part del mateix sense sostre.
També es varen construir temples sense sostre en l'Índia, en els estats de Orissa, Madhya Pradesh i Uttar Pradesh en els sigles VIII a el XI. Estos temples hípetros de planta redona o rectangular varen ser dedicats a les deeses anomenades Yoginis.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- LAJO, Rosina. Lèxic d'art. Edicions Akal, 1990.
- DEHEJIA, Vidya. Yoginī cult and temples: a tantric tradition. 1986.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipetro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.