Anar al contingut

Història de l'Egipte d'Anwar Sadat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La història d'Egipte baix Anwar Sadat comprén el periodo d'onze anys de l'història egipcíaca des de l'elecció d'Anwar Sadat com President d'Egipte el 15 d'octubre de 1970, despuix de la mort del President Gamal Abdel Nasser, fins a l'assessinat de Sadat per oficials de l'eixèrcit fonamentaliste islamiste el 6 d'octubre de 1981.[1]

Encara que es va presentar com nasserista durant la vida del seu predecessor, en convertir-se en president, Sadat va trencar en molts dels principis bàsics de l'ideologia de política interior i exterior que havia definit la política egipcíaca des de la Revolució egipcíaca de 1952. Ademés d'abandonar molts dels principis econòmics i polítics de Nasser a través de la política Infitah, Sadat va posar fi a l'associació estratègica d'Egipte en l'Unió Soviètica a favor d'una nova relació estratègica en els Estats Units, va iniciar el procés de pau en l'Estat d'Israel a canvi de l'evacuació de totes les forces militars i colon israelites del territori egipcíac, i va instituir una forma de política en Egipte que va permetre certa representació multipartidista. El mandat de Sadat també va ser testic d'un aument de la corrupció governamental i una ampliació de la brecha entre rics i pobres, els quals es convertirien en sagells distintius de la presidència del seu successor, Hosni Mubarak . [2] El 6 d'octubre de 1973, Egipte baix Sadat i Síria baix Hafez al-Assad varen iniciar la Guerra d'Octubre per a lliberar territori egipcíac i siri que hi havia estat baix ocupació israelita des de la guerra dels Sis Dies de 1967. Les forces egipcíaques i síries varen creuar per separat les llínees d'alto el fuego cap a la península del Sinaí en Egipte i els Alts del Golán en Síria respectivament, gojant d'importants èxits en la primera mitat de la guerra.

La segona mitat de la guerra va vore un contraatac israelita exitós, en Egipte i Síria sofrint grans baixes. L'alto el fuego que va posar fi a la guerra va deixar a Egipte en possessió de territori recent lliberat en el Sinaí en la vora este del Canal de Suez, pero també en les forces israelites en possessió de territori recent capturat en la vora oest del Canal. A pesar dels revessos militars sofrits en les etapes finals de la guerra, es va considerar que Sadat havia restaurat l'orgull egipcíac despuix de la devastadora derrota de 1967 i va convéncer als líders israelites de que el statu quo ya no era sostenible. A través de negociacions negociades pel president nortamericà Jimmy Carter, Sadat i el primer ministre israelita Menachem Begin varen firmar el tractat de pau entre Egipte i Israel pel qual Egipte va reconéixer formalment a l'Estat d'Israel a canvi del fi complet de l'ocupació israelita de la península del Sinaí d'Egipte i l'autonomia de la Franja de Gaza palestina i Cisjordània. Hafez al-Assad i atres líders àraps es varen negar a participar en les negociacions, varen condenar l'acort i varen suspendre a Egipte de la Lliga Àrap, començant un periodo d'aïllament regional casi complet per a Egipte.[3] [4] [5] [6] L'oposició interna al tractat va ser immensa en tots els sectors de la societat egipcíaca, no obstant, la denúncia més enèrgica va provindre dels islamistes, un grup dels quals, dins de les pròpies forces armades d'Egipte, va planejar i va eixecutar l'assessinat de Sadat varis anys despuix, en l'aniversari del començ de la Guerra d'Octubre.

Primers anys

[editar | editar còdic]

Despuix de la mort de Nasser, un atre dels " Oficials Lliures " revolucionaris originals, el llavors vicepresident Anwar el-Sadat, va ser elegit president d'Egipte.[7] [8] Els partidaris de Nasser en el govern varen elegir a Sadat com una figura de transició que, segons creïen, podia ser manipulada fàcilment.[9] Sadat caria del carisma i la popularitat de Nasser[10][11] i no inspirava admiració ni enveja.[12][13] No obstant, va gojar d'un llarc mandat i tenia en ment molts canvis per a Egipte; per mig d'astutes maniobres polítiques, va conseguir instaurar una "revolució correctiva" (anunciada el 15 de maig de 1971[14] ) que va porgar als nasseristas més acérrimos del govern, la política i la seguritat.[15][16] Sadat va fomentar el sorgiment d'un moviment islamiste que havia segut reprimit per Nasser. Considerant als islamistes socialment conservadors, els va otorgar una considerable autonomia cultural i ideològica a canvi de respal polític.[17]

Despuix de la desastrosa guerra dels Sis Dies de 1967, Egipte va lliurar una Guerra de Desgast en la zona del Canal de Suez. En 1971, quatre anys despuix de l'inici d'esta guerra, Sadat va respalar en una carta les propostes de pau del negociador de l'ONU, Gunnar Jarring, que semblaven conduir a una pau plena en Israel, basada en la retirada d'est a les seues fronteres anteriors a la guerra. Esta iniciativa de pau va fracassar, ya que ni Israel ni Estats Units varen acceptar els térmens llavors discutits. Per a incentivar a Israel a negociar en Egipte i tornar-li el Sinaí, i ya que els soviètics havien rebujat les solicituts de Sadat de major respal militar, Sadat va expulsar als assessors militars soviètics d'Egipte i va procedir a reforçar el seu eixèrcit per a una nova confrontació en Israel.[18]

Guerra de Yom Kipur

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Película de 1972 sobre la deterioració de les relacions entre l'Unió Soviètica i l'Egipte de Sadat.

En 1971, Sadat va firmar un tractat d'amistat en l'Unió Soviètica, pero un any despuix va ordenar als assessors soviètics que es marcharen. Els soviètics estaven compromesos en la distensió en Estats Units i varen dissuadir a Egipte d'atacar a Israel. Sadat va favorir una atra guerra en Israel en l'esperança de recuperar la península del Sinaí i reviure un país desmoralizado per la guerra de 1967. Esperava que a lo manco una victòria llimitada sobre els israelites alterara el statu quo.[19] En els mesos previs a la guerra, Sadat va mamprendre una ofensiva diplomàtica i per a l'autumne de 1973 tenia el respal per a una guerra de més de cent estats, incloent la majoria dels països de la Lliga Àrap, el Moviment de Països No Alineats i l'Organisació de l'Unitat Africana . Síria va acordar unir-se a Egipte per a atacar a Israel.[20]

Les forces armades d'Egipte varen conseguir èxits inicials en el creuament i varen alvançar 15 km, alcançant la profunditat del ranc de cobertura segura de la seua pròpia força aérea. Havent derrotat a les forces israelites fins a este punt, les forces egipcíaques, en lloc d'alvançar baix cobertura aérea, varen decidir penetrar immediatament més en el desert del Sinaí. A pesar de les enormes pèrdues, varen seguir alvançant, creant l'oportunitat d'obrir una brecha entre les forces de l'eixèrcit. Eixa brecha va ser explotada per una divisió de tancs liderada per Ariel Sharon, i ell i els seus tancs varen conseguir penetrar en sol egipcíac, aplegant a la ciutat de Suez. Mentrestant, Estats Units va iniciar un pont aéreu estratègic per a proporcionar armes i suministraments de tongada a Israel i assignar $ 2.2 mil millons en ajuda d'emergència. Els ministres de petròleu de l'OPEP, liderats per Aràbia Saudita, varen respondre en un embargue petroler contra els Estats Units. Una resolució de l'ONU recolzada pels Estats Units i l'Unió Soviètica va exigir el fi de les hostilitats i l'inici de les conversacions de pau. El 4 de març de 1974[21] Israel va retirar les últimes tropes del costat oest del Canal de Suez, i 12 dies despuix, els ministres de petròleu àraps varen anunciar el fi de l'embargament contra els Estats Units. Sadat i molts egipcíacs varen vore la guerra com una victòria, ya que els èxits egipcíacs inicials varen restaurar l'orgull egipcíac i varen dur a conversacions de pau en els israelites que finalment varen dur a Egipte a recuperar tota la península del Sinaí a canvi d'un acort de pau.[22]

Història d'Egipte
Erro al crear miniatura:
Prehistòria d'Egipte pre–3100 a. C.
Antic Egipte
Periodo arcaic 3100–2686 a. C.
Imperi Antic 2686–2181 a. C.
Primer periodo intermig 2181–2055 a. C.
Imperi Mig 2055–1650 a. C.
Segon periodo intermig 1650–1550 a. C.
Imperi Nou 1550–1069 a. C.
Tercer periodo intermig 1069–664 a. C.
Periodo tardà 664–332 a. C.
Periodo grecorromano
Periodo helenístico 332–30 a. C.
Egipte romà i bizantí 30 a. C.–641 d. C.
Edat Mija
Egipte islàmic 641–969
Egipte fatimí 969–1171
Egipte ayubí 1171–1250
Egipte mameluco 1250–1517
Edat Moderna
Egipte otomà 1517–1867
Ocupació francesa 1798–1801
Egipte baix Mehmet Alí 1805–1882
Jedivato d'Egipte 1867–1914
Egipte contemporàneu
Ocupació britànica 1882–1953
Sultanato d'Egipte 1914–1922
Regne d'Egipte 1922–1953
República d'Egipte 1953-1958
República Àrap Unida 1958-1971
Història d'Egipte Anwar Sadat 1970-1981
Història d'Egipte baix Hosni Mubarak 1981-2011

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Was Anwar Sadat a terrorist or peaceful? Did he present to the nations of the world, a sensible, measured argument regarding land? Llaure there links to documents he submitted or videos of him laying out his case?».
  2. ↑ «Egypt - Sadat, Revolution, Arabism | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2025-10-28.
  3. ↑ «Anwar Sadat's Murder: 40 Years of Middle East Impact» (en en-us). Brookings. Consultat el 2025-10-28.
  4. ↑ «Middle East Peace Talks: Israel, Palestinian Negotiations More Hopeless Than Ever». Huffington Post. Consultat el 2011-02-02.
  5. ↑ «The Failure at Camp David - Part III Possibilities and pitfalls for further negotiati». Textus. diplomacy. edu. Archivat des d'el original, el 2012-03-10. Consultat el 2011-02-02.
  6. ↑ «[1]», The New York Claves.
  7. ↑ «Morte d'Anwar Sadat» (en pt-br). memoriaglobo. Consultat el 2025-10-28.
  8. ↑ «Egypt (08/06)». O. S. Department of State. Consultat el 2025-07-30.
  9. ↑ «Perfil: Anwar Sadat (25 de dezembro de 1918 – 6 d'outubro de 1981)». Monitor do Oriente. Consultat el 2025-10-28.
  10. ↑ «40 anos sem guerra i sem derramamento de sangue» (en pt-br). Institut Brasil Israel. Consultat el 2025-10-28.
  11. ↑ Tsourapas, Gerasimos (2019). The politics of Migration in Modern Egypt: Strategies for Regime Survival in Autocracies, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 90–93. ISBN 978-1-108-47554-9.
  12. ↑ «BBC Brasil». www. bbc. com. Consultat el 2025-10-28.
  13. ↑ Cooper, Mark N. (1982). The transformation of Egypt, Routledge, pp. 66.
  14. ↑ «SADAT ASSASSINATED AT ARMY PARADE AS MEN AMID RANKS FIRE INTO STANDS; VICE PRESIDENT AFFIRMS 'ALL TREATIES'». archive. nytimes. com. Consultat el 2025-10-28.
  15. ↑ «4 The Era of Sadat: Continuity and Change in Anti‐Extremist».
  16. ↑ «Egypt Corrective Revolution 1971». Onwar. com. Consultat el 2011-02-02.
  17. ↑ «Sadat's Egypt: A Balanç Sheet - MERIP» (en en). Middle East Research and Information Project. Consultat el 2025-10-28.
  18. ↑ «Anwar Sadat». Consultat el 2009-01-22.
  19. ↑ «Sadat es torna president do Egito» (en pt-br). Acervo. Consultat el 2025-10-28.
  20. ↑ «Sadat’s War Strategy: Political Gains vs. Military Victory» (en en-us). The Strategy Bridge. Consultat el 2025-10-28.
  21. ↑ «».
  22. ↑ «Sadat’s assassination plotter remains unrepentant» (en en). NBC News. Consultat el 2025-10-28.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_de_l%27Egipte_d%27Anwar_Sadat&oldid=1102880»