Periodo arcaic d'Egipte
El periodo arcaic d'Egipte, també cridat Época Tinita (per la seua capital, Tinis) o periodo dinàstic primerenc (c. 3150-2890 a. C.), és el començ de l'història dinàstica del Antic Egipte.
Segons el historiador egipcíac Manetón (III), la capital de l'Imperi durant este temps va ser Tinis, o Tis.
En esta época varen governar solament dos linajes de reis, denominats primera i segona dinastia; els primers faraons es consideren els unificadores d'Egipte.
L'expansió de la monarquia
[editar | editar còdic]En els inicis d'este periodo s'escomença a entrevore el sistema d'organisació estatal que seria casi constant en tota el història de l'Antic Egipte. En esta época sembla ser que la capital es va traslladar des de Nejen (en grec Hieracómpolis), capital antiga del Alt Egipte, fins a Menfis, situada prop d'a on el riu Nilo s'obri en varis braços formant el delta.
La monarquia posseïa un destacat caràcter militar, el rei en persona o els seus delegats mantenien a la ralla als nómades (en general libios de la frontera occidental), a la seua volta asseguraven, en el sur i l'est, el control de les mines (d'or i pedres precioses). Egipte va alvançar cap a la Primera Catarata, absorbint les ciutats d'Elefantina i Siena (actual Asuán), punts estratègics per a l'expansió cap a Nubia, de poc desenroll agrari pero en importants centres miners i comercials.
Del segon faraó, Aha, es té constància d'expedicions a Nubia. Sobre els nómades, se sap que Aha va rebre tribut dels libios, i que el seu successor Dyer va realisar expedicions fins al mar Rojo. Estes expedicions estaven generalment vinculades en la possessió de l'explotació de les mines de la regió. També consten campanyes en época de Donen al Sinaí per al control de les mines i contra els libios.
L'Estat dirigia una política cultural cap a l'assimilació mútua entre l'Alt Egipte, d'a on provenia la monarquia i el Baix Egipte. Açò es realisava per mig de:
- L'adopció per part del faraó de simbolisme del nort i del sur, com la corona Roja del Baix Egipte i la Blanca de l'Alt Egipte.
- Celebracions simbòliques de l'unificació, atestades en el regnat de Aha.
- Aliances matrimonials: Dos reines, Neithotep (d'Aha) i Merytneit (de Dyer i regente del seu fill Dyet), posseïxen en el seu nom el de la deesa guerrera Neit, oriunda de la ciutat de Sais, en el Baix Egipte; tal volta es tractava de matrimonis mixts entre el rei i membres de la noblea de Sais. Açò també és prova del pes polític i religiós de la ciutat de Sais. Els matrimonis mixts també es realisaven entre la noblea.
- Construcció de temples en el Baix Egipte.
- Assimilació d'estils arquitectònics del nort i del sur, especialment en les tombes reals. Estes se situaven tant en Abidos (Alt Egipte) com en Saqqara (Baix Egipte).
Economia i societat
[editar | editar còdic]L'economia egipcíaca està íntimament vinculada en l'aparat polític. Els faraons promovien obres de canalisació per a rec, aumentant el rendiment agrícola, possibilitat per un estat fort i unificat, encara que pronte es voria envolt en guerres civils, que seran detallades més vesprada. Segons alguns autors, en un primer moment els nomarcas eren funcionaris que organisaven construcció de canals, encara que tenen apariència de ser caps locals més que funcionaris; en qualsevol cas pronte es transformarien en governadors de les províncies o nomos. Les fonts gregues posteriors arrepleguen tradicions que afirmen la construcció de Menfis, la capital, pel primer faraó (cridat per ells Menes); encara que la senya siga poc fiable, l'arqueologia atesta la construcció de Menfis per esta época (c. 2900 a. C.), i per lo tant el desenroll urbà, lo que concorda en el desenroll agrari, que provoca major accés a productes alimenticis i creiximent de la població. Ademés, Saqqara, prop de Menfis, era un dels principals centres d'enterrament real. El comerç era cada volta més ampli, tenint dos principals corrents: Nilo dalt (Nubia) i cap al cridat Alce (franja costera més oriental del Mediterràneu, que inclou els actuals Israel, Jordània, Líban, Síria i els Territoris Palestins). El comerç en Nubia era predominantment terrestre, ya que les successives catarates impedixen la navegació molt més allà de Elefantina, en la frontera en Nubia. El Llevant era la seua principal font de fusta. Del final del periodo arcaic es varen trobar restants de ceràmica que mostren barcos en rems. D'açò es podria deduir que en esta época es va produir una revolució tecnològica, i també l'aument del comerç, tant perque els barcos servien per al transport de mercaderies, com perque la fusta provenia de l'Alce (especialment de l'actual Líban). Sobre Nubia i el front Sur i Est, l'expansió militar assegurava l'explotació minera de la pedra i l'or.
El comerç internacional servia per a satisfer demandes de primera necessitat de fusta, pedra i metals per a producció de bronze, aixina com d'artículs de lux, inclosos metals i pedres precioses. Ademés, per motius socials, com el cult funerari i l'ostentació i polítics, com la demostració de poder, hi havia gran demanda local per a la construcció d'objectes funeraris, estàtues reals i tot tipo de monuments, que era satisfeta per mig de la presència militar en àrees productives.
Sobre la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població, la producció alimentícia aplegava en forma d'imposts a l'aparat polític, almagasenant-se en les cridades siges reals, i posteriorment era distribuït entre la població no rural. En este sector es començaven a constituir els artesans, dedicats en modo particular al treball de fusta i metal. El restant de la població la constituïa el sector dedicat al comerç - fluvial i internacional - i la que formava part de l'aparat polític -eixèrcit, burocràcia, família real -.
Referències
[editar | editar còdic]- Referències digitals
- (en anglés) http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk//Welcome.html
- (en anglés) http://www.ancient-egypt.org/index.html
- (en anglés) http://www.narmer.pl/indexen.htm
- (en anglés) http://www.phouka.com/pharaoh/pharaoh/pharaohs.html
- (en alemà) http://www.eglyphica.de/egpharaonen
- (en francés) https://web.archive.org/web/20090618165908/http://2terres.hautesavoie.net/cegypte/texte/chronolo.htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Periodo arcaico de Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.