Història de la biotecnología

Archiu:Snijboonplanten Phaseolus vulgaris.jpg

Plantes de frijolés que els antics consideraven: «deixaven màgia en la terra».

Un dels primers usos de la biotecnología i també un dels més pràctics, és el cultiu de plantes per a produir aliments. La agricultura es va convertir en la principal forma d'obtindre aliments a partir de la revolució del neolític fa 10 o 12 mil anys. Usant tècniques antigues d'biotecnología, els agricultors varen ser capaços de seleccionar els cultius més resistents i en millor rendiment per a produir aliments suficients per a cada volta major població.

Conforme la cantitat d'aliments obtinguda en els cultius es va ser tornant cada volta més gran i difícil de mantindre, es varen requerir atres tècniques biotecnológicas per a mantindre'ls i aprofitar-los, lo que va donar orige a pràctiques com la rotació de cultius, el control de plagues, la domesticació d'animals, la producció de cervesa i pa, etc., encara que no va ser sino fins a molts anys despuix que descobriren els principis que governen cada una d'estes tècniques.

Un eixemple d'açò és l'us per part de les civilisacions modernes d'organismes microscòpics que viuen en la terra per a incrementar el rendiment dels cultius per mig de la rotació. No se sabia cóm funcionava: Teofrasto, un grec antic que va viure fa 2300 anys, sostenia que el frijol deixava “màgia” en la terra, i va prendre atres 2200 anys ans que un atre químic francés sugerira en 1885 que alguns organismes del sol són capaços de “fixar” el nitrogen atmosfèric en una forma que les plantas poden usar com fertilisant.

La protecció contra les malalties

En moltes civilisacions antigues es varen amprar combinacions de plantes i atres organismes com a medicines. Des de fa aproximadament 2200 anys la gent va escomençar a utilisar agents infecciosos inactius o en molt menudes cantitats per a inmunizarse contra les infeccions. En 1701, Giacomo Pylarini va començar a practicar en Constantinopla la "inoculació", l'infectar intencionalmente a chiquets en pigota per a previndre casos més greus més alvance en les seues vides. L'inoculació competiria en la “vacunació” per casi un sigle; en esta última tècnica, desenrollada en 1798 per Edward Jenner, s'infectava a la gent en pigota vacuna per a induir resistència a la pigota humana, lo que la convertix en una tècnica molt més segura (vacuna ve de la paraula llatina vaccinus que vol dir "a partir de vaques"). Estos i atres processos es varen ser refinant a en la medicina moderna i han dut a molts desenrolls tals com els antibiòtics, vacunes i atres métodos per a combatre les malalties.

La conservació dels aliments

En 1799, Lazaro Spallanzani va realisar experiments en els que va mostrar que es podien conservar “infusions” (mijos de cultiu líquits) per molt temps sense que es descompongueren per mig del calfament en aigua hervir de matraces herméticamente sagellats que contenien l'infusió, ya que la calor mata els microbis. Abans d'açò es pensava que la vida es generava de manera espontànea. Per a 1809, Nicolás Appert va desenrollar una tècnica, també usant calor, per a enlatar i esterilisar el menjar, en lo que va guanyar un premi de 12 mil francs oferit en 1795 per Napoleón. En la primera mitat de la década de 1860, el químic francés Louis Pasteur va desenrollar la tècnica que du el seu nom (pasteurisació) per a preservar els aliments calfant-los, en lo que es destruïx als microbis amoladors, i mantenint-los aïllats de l'exterior. Esta tècnica va ajudar a millorar la calitat de vida de les persones, puix va permetre conservar molts aliments sense canviar el seu sabor, en açò es va poder per eixemple transportar llet sense que es tirara a perdre o evitar que el vi es convertira en vinagre (“vi agre”).