Història genètica dels indígenes d'Amèrica
La història genètica dels indígenes d'Amèrica es fonamenta en varis camps, tals com la genètica del cromosoma I, la genètica mitocondrial, la genètica autosomal i la proteica, els quals van convergint aproximadament en la mateixa història. Els patrons genètics indiquen que els indígenes d'Amèrica varen experimentar varis episodis genètics ben marcats: el primer i més important es va donar en el poblament inicial d'Amèrica provinent de Siberia, el dels paleoamericanos, el qual seria el factor preponderant en el número de linajes i de marcadors genètics trobats en l'actual població amerindia. Un poblament posterior correspondria al dels pobles na-dené de Norteamérica i un atre al dels esquimo-aleutas en l'extrem nort; tots ells també provinents de Siberia. Adicionalment, és possible ―encara que encara no ha segut comprovat―, l'aporte genètic europeu en la Amèrica precolombina.
Hipòtesis de les migracions de Siberia
[editar | editar còdic]Antecedents històrics
[editar | editar còdic]Les teories antropològiques varen colocar històricament als indígenes americans en diferents agrupamientos. En les primeres classificacions (François Bernier, sigle XVII) se'ls va classificar junt en el grup europeu, en el sigle XVIII solien agrupar-se independentment, i en l'antropologia del sigle XIX comunament es relacionava a indígenes americans i esquimal en els asiàtics orientals dins d'un grup major denominat raça mongólica.[3]
El primer que va determinar específicament que els indígenes americans provenien d'Àsia a través del estret de Bering va ser l'antropòlec chec Aleš Hrdlička (1869-1943), qui va sostindre que els sers humans americans es varen originar en Mongòlia per la semblança física i cultural, i que no es va realisar este poblament d'una sola volta, sino que es va donar en vàries migracions.[4]
Hipòtesis de les tres migracions
[editar | editar còdic]La teoria de les tres migracions siberianas que varen poblar Amèrica va aparéixer en 1985, en les primeres investigacions genètiques[5] i es va popularisar a partir de 1986, a partir dels treballs del llingüiste Joseph Greenberg, la paleoantropóloga Christy Turner i el genetista Stephen Zegura, publicant conjuntament El Poblament d'Amèrica: Una comparació de l'evidència llingüística, dental i genètica.[6]
Evidència llingüística
[editar | editar còdic]Joseph Greenberg va propondre tres famílies principals de llengües en Amèrica: esquimo-aleutianas, na-dené i llengües amerindias, les quals equivaldrien a tres processos distints del poblament d'Amèrica,[7] encara que els seus métodos i conclusions no són acceptats per la majoria de llingüistes americanistas (en particular, les crítiques se centren en negar el grup amerindio com a grup filogenéticamente vàlit des del punt de vista llingüístic).
Si ben els dos primers grups (esquimo-aleutiano, na-dené) són universalment acceptats i correspondrien a les dos onades més recents, el tercer grup el amerindio és enormement divers i podria correspondre a un procés migratori més llarc en el que podrien haver participat grups llingüísticament diversos, a diferència del cas de les dos últimes migracions.
Com a antecedents de l'investigació d'estos tres grups es pot citar que les llengües na-dené varen ser establides per Edward Sapir en 1915; la relació entre esquimal i aleutas la va determinar Rasmus Rusk en 1819, la qual cosa va ser acceptat per llingüistes i antropòlecs del sigle XIX i XX; i finalment els indicis que aparentment definixen les llengües amerindias varen ser enunciats per Alfredo Trombetti en 1905, i est va ser respalat per Sapir en 1918.
La comparació entre els resultats llingüístics i genètics és relativa, toda vez que la genètica permet obtindre conclusions segons el rellonge molecular en mills i inclús millons d'anys d'antiguetat donada la gran varietat de les cadenes nucleicas i proteiques, en canvi la llingüística permet l'anàlisis sol fins als 5000 o 6000 anys d'antiguetat, puix en periodos més llarcs el percentage de paraules que mostren el parentesc entre dos llengües és massa baix per a resultar estadísticament fiable.[8] Si be és possible que durant el paleolític s'haguera portat a terme més d'una migració, sobre la base de l'evidència actual no és possible validar, si ben tampoc descartar l'hipòtesis amerindia de l'única llengua ancestral paleoamericana.[9]
Evidència antropològica física
[editar | editar còdic]L'evidència antropològica dental va sugerir que els natius del nort de China en una primera migració, varen donar lloc a la formació dels grups ètnics paleoamericanos; una segona migració als na-dené i una tercera als esquimo-aleutas.[10]
Anàlisis genètic
[editar | editar còdic]Grup sanguíneu
[editar | editar còdic]Estudis dels anys 1920 varen determinar la predominancia del grup sanguíneu O en les poblacions precolombinas, trobant-se també A pero solament en el nort.
Jacob Bronowski va propondre en 1973 que en el poblament d'Amèrica s'haurien donat a lo manco dos processos migratoris: El primer duent exclusivament el grup O, típic de Sudamérica i una segona ona migratòria duent al grup A sol o acompanyat del O, tal com es troba en Norteamérica.[11]
Genètica proteica
[editar | editar còdic]L'investigació genètica proteica és pionera en el desenroll de l'hipòtesis de les tres migracions. L'anàlisis de la immunoglobulina G en 1985 reporta una diferent distribució entre els natius americans, lo que correspondria segons els autors als tres grups implicats en el poblament d'Amèrica des de l'orient siberiano i segons el següent esquema:[5]
| Alotipos mg | Gm1;21 | Gm1,2;21 | Gm1;11,13 |
|---|---|---|---|
| Paleoamericano | Sí | Sí | no |
| Na-dené | Sí | Sí | Sí |
| Esquimo-aleuta | Sí | no | Sí |
En este mateix estudi es va trobar el haplotipo Gm3;5,11,13 en baixes freqüències, el qual és considerat caucásico i de provable orige en el mestiçage.
Genètica mitocondrial
[editar | editar còdic]Els primers linajes descoberts els va donar la genètica mitocondrial, trobant-se en 1990 quatre grups de haplotipos (haplogrupos) en els amerindios[12] i una variant d'un d'ells en els pobles na-dené.[13] Estos quatre haplogrupos varen ser nomenats en 1992 usant les primeres lletres de l'alfabet: A, B, C i D, comprovant ademés l'orige asiàtic de la colonisació d'Amèrica.[14] En trobar que en els natius na-dené dogrib del Canadà es va trobar casi exclusivament el grup A, pronte es va deduir que això respala l'orige independent dels pobles na-dené, puix els amerindios tindrien un orige més antic migrando des de Siberia a través del pont de Beringia i en una primerenca tribalización.[15]
Pocs anys despuix (1998) es va descobrir un quint linaje, el haplogrupo X, el qual té una distribució filogeográfica diferent, ya que mentres els primers quatre haplogrupos A, B, C i D es desenrollen en Àsia Oriental i s'estenen per tota Amèrica, X és típic de Eurasia Occidental, trobant-se en Europa en baixes freqüències i circumscrivint-se en el Nou Món solament a Norteamérica.[16]
En 2014, l'anàlisis del ADN mitocondrial de l'esquelet complet de Naia, datat en 12 900 anys AP, trobat en Mèxic, un sistema de coves submarines de Tulum ha provat un víncul genètic entre els paleoamericanos i els moderns natius americans ya que va trobar que Naia tenia el haplogrupo D1, exclusiu dels actuals amerindios, especialment d'Amèrica del Sur.[17]
Estos resultats avalen les teories del poblament americà des de Siberia.[18] Les rutes i la seua antiguetat aproximada s'indiquen en el següent mapa:
Genètica del cromosoma I
[editar | editar còdic]En els natius americans existix un sol linaje patrillinial clarament majoritari, determinat en 1995, li'l va denominar DYS199 (actualment Q-M3 o Q1a2a1a1) i es presenta en tots els pobles indígenes americans, inclosos els esquimal, pero especialment en Centroamérica i Sudamérica en freqüències de més del 90%.[19][20]
Posteriorment es varen determinar atres linajes, especialment els haplogrupos C i R en Norteamérica, per lo que es va deduir que va poder haver dos migracions primàries procedents de Siberia,[21] donant lloc a la següent distribució:
| Regió | Linajes materns[16] | Linajes paterns[22] |
|---|---|---|
| Norteamérica | A, B, C, D, X | C, Q, R |
| Mesoamérica i Sudamérica | A, B, C, D | Q |
Si ben Q-M3 (Q1a2a1a1, abans Q3) està molt estés en tota Amèrica, la seua presència està relacionada específicament en la primera migració, la dels paleoamericanos. Migracions posteriors varen dur atres linajes, aixina que, en els pobles na-dené predomina el haplogrupo C-P39 (C2b1a1a, abans C3b1) i en els esquimal Q-NWT01 (Q1a1a).[23]
Genètica autosómica
[editar | editar còdic]Els últims estudis genètics realisats sobre el Polimorfisme de nucleòtit conclouen que el poblament d'Amèrica es va realisar en tres onades migratòries des d'Àsia, en a on els primers americans haurien aplegat fa uns 15 000 anys i posteriorment varen aplegar els pobles na-dené i els esquimoaleutianos.[24]
Principals grups
[editar | editar còdic]L'anàlisis genètic llineal subcladístico (en haplogrupos) realisat posteriorment en la població nativa d'Amèrica, permet identificar grups i subgrups que el seu particular acervo genètic originari matern (mitocondrial) i patern (cromosòmic I) pot definir-los.
En la següent taula va en negreta els haplogrupos predominants i entre paréntesis els que tenen un provable orige en el mestiçage en atres pobles (orde de nort a sur):
| Grup | Subrupo | Linajes materns | Linajes paterns |
|---|---|---|---|
| Esquimo-aleuta | Esquimal | A2a, A2b, D2, D3 | Q-NWT01, Q-M3 (R1). |
| Aleuta | A2a, D2 | Q-M3 (R1). | |
| Na-dené | Na-dené del Nort | A2a (D2). | Q-M3, C-P49 (R1). |
| Na-dené del Sur | A2a (B2, C1). | Q-M3, C-P49 | |
| Paleoamericano | Norteamérica | A2-64, B2, C1, D1, X2 | Q-M3 (C-P49, R1). |
| Mesoamérica i Sudamérica | A2-64, B2, C1, D1, D4h | Q-M3 |
Semblances i diferències
[editar | editar còdic]Entre els pobles indígenes d'Amèrica, són més les semblances que les diferències. Segons la genètica autosómica, en el continent americà existix baixa diversitat genètica i en canvi una gran diferenciació en les poblacions natives del restant del món.[25] Prova d'esta unitat i uniformitat genètica es troba que els linajes fundadors del poblament d'Amèrica A2 (ADNmt) i Q-M3 (ADN-Y), són típics del continent i en freqüència predominants; de la mateixa manera que el grup sanguíneu O+.
Les diferències més sobreixents serien el resultat de la relació entre les successives ones inmigratorias i l'introducció de nous linajes. Aixina que durant el Paleolític haurien aplegat els primers linajes paleoamericanos A, B, C, D1 (ADNmt), Q-M3 (ADN-Y) i possiblement despuix X (ADNmt); mentres que en el Neolític vindria C (ADN-Y) possiblement en els pobles na-dené, i ademés D2, D3 (ADNmt) i Q-NWT01 (ADN-Y) en els esquimal.
L'últim i més detallat estudi sobre el poblament d'Amèrica,[26] analisa 52 pobles americans, 17 siberianos i 300 000 variants de seqüències de ADN, concloent en lo següent:[27]
- La majoria de la població nativa americana descendix enterament d'un sol grup de primers migrants que va creuar Beringia, un pont que va unir Àsia i Amèrica durant l'era de gèl. D'allí es va produir una expansió per tot el continent, seguit de múltiples divergències i finalment va haver poc fluix genètic entre els grups natius americans, especialment en Amèrica del Sur.
- Es varen produir dos migracions posteriors que varen deixar una chafada genètica entre els parlants de llengües na-dené i esquimoaleutas. Estes migracions es varen mesclar en els primers pobles natius ya establits, de tal manera que els pobles na-dené presenten la major part del genoma de la primera migració, un 90%, mentres que en els esquimoaleutas es va conservar el 50 % del mateix.
- També es va produir una migració de tornada d'Amèrica cap a Siberia, tal com es veu en l'anàlisis genètic dels pobles esquimo-siberianos i en chukchis.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ モンゴロイドの形成 Mapa de les migracions humanes, en el lloc web del Museu de Kyushu.
- ↑ BURENHULT, Göran (2000). Die ersten menschen. Weltbild Verlag.
- ↑ LESSON, Réné Primeverre (1827). Manuel de mammalogie, ou historie naturelle dones mammiferes.
- ↑ HRDLICKA, A. (1942). L'orige i l'antiguetat dels indis americans. Washington.
- ↑ 5,0 5,1 WILLIAMS, R. C., et. al. (1985). «GM allotypes in native americans: evidence for three distinct migrations across the Bering land bridge».
- ↑ GREENBERG; TURNER; i ZEGURA (1986). «The settlement of the Americas: a comparison of the linguistic, dental, and genetic evidence».
- ↑ GREENBERG, Joseph (1987). «Languages in the Americas».
- ↑ CAVALLI-SFORZA, Luigi Luca (1992). «Gens, pobles i llengües».
- ↑ PEREGO, Ugo, et. al. (2009). «Distinctive paleo-indian migration routes from Beringia marked by two rare mtDNA haplogroups». En: Current Biology 19, 1, 13 de giner de 2009, págs. 1-8.
- ↑ TURNER, C. G. (1986). «Dentochronological separation estimates for pacific rim populations».
- ↑ BRONOWSKI, Jacob (1975). The ascent of man. Londres: BBC (British Broadcasting Corporation). págs. 92-94. ISBN 0 563 10498 8.
- ↑ SCHURR, T. G., et. al. (1990). «Amerindian mitochondrial DNAs have rare Asian mutations at high frequencies, suggesting they derived from four primary maternal lineages».
- ↑ TORRONI, Antonio, et. al. (1991). «Native american mitochondrial DNA analysis indicates that the amerind and the nadene populations were founded by two independent migrations».
- ↑ WALLACE, Douglas C.; i TORRONI, Antonio (1992). «American indian prehistory as written in the mitochondrial DNA: a review».
- ↑ TORRONI, Antonio, et. al. (1993a). «Afinitats asiàtiques i radiació continental dels quatre grups fundadors de ADNmt amerindios». [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 16,0 16,1 BROWN, Michael, et. al. (1998). «mtDNA haplogroup X: an ancient link between Europe/Western Àsia and North America?».
- ↑ James C. Chatters, Douglas J. Kennett, Yemane Asmerom, Brian M. Kemp, Victor Polyak, Alberto Nava Blank, Patricia A. Beddows, Eduard Reinhardt, Joaquin Riera-Cabrales, Deborah A. Bolnick, Ripan S. Malhi, Brendan J. Culleton, Pilar Lluna Erreguerena, Dominique Rissolo, Shanti Morell-Hart, Thomas W. Stafford Jr.Science.344(6185)
- 750−754.doi:10.1126/science.1252619.
- ↑ «El nort d'Àsia, breçol d'americans» [2] archivat en Wayback Machine.. El Nort de Yucatán (16 de maig de 2014).
- ↑ UNDERHILL, Peter, et. al. (1995). «A pre-columbian I chromosome-specific transition and its implications for human evolutionary history».
- ↑ (2022).PLoS ONE.Public Library of Science.17(8)
- i0271971.doi:10.1371/journal.posa.0271971.Consultat el 30 de juliol de 2024.
- ↑ LELL, Jeffrey, et. al. (2001-2002). «The dual origin and siberian affinities of native american».
- ↑ BORTOLONI, María Catira, et. al. (2003). «I-chromosome evidence for differing ancient demographic histories in the Americas».
- Archivat el 28 de abril de 2011 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Dulik, Matthew C.; Owings, A. C.; Gaieski, J. B.; Vilar, M. G.; Andre, A.; Lennie, C.; Mackenzie, M. A.; Kritsch, I.; Snowsho, S.; Wright, R.; Martin, J.; Gibson, N.; Andrews, S. D.; Schur, T. G. (2012). «I-chromosome analysis reveals genetic divergence and new founding native lineages in athapaskan- and eskimoan-speaking populations». En PNAS, 109 (22): págs. 8471-8476.
- ↑ «L'estudi genètic més detallat sobre el poblament d'Amèrica». [3] archivat en Wayback Machine. En diari El Comerç (Perú), juliol de 2012.
- ↑ WANG, Sijia, et. al. 2007, Genetic Variation and Population Structure in Native Americans
- ↑ REICH, David, et. al. 2012 Reconstructing Native American population history Nature 2012 DOI: doi:10.1038/nature11258
- ↑ «Native american populations descend from three key migrations, scientists say». En revista Science Daily, juliol de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia genética de los indígenas de América» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.