Història precolombina d'Hondures

Archiu:Plato del Ulua.jpg

Plat en jaguar trobat en la Region del Ulua.

L'Història Precolombina d'Hondures, o abans de l'arribada dels espanyols a la placa continental –que hui és Amèrica- en la qual ya havien organisats espècies de nacions o tribus de descendents del Homo sapiens, que varen creuar l'oceà –Estret de Bering- fa alguns aproximats 20,000 anys, quan tot l'antic món estava completament poblat d'estos Homo sapiens. Les migracions cap a Amèrica ya han alcançat, sense dubte l'istme que hui ocupa l'América Central Resultat d'investigacions de datació han tirat senyes aproximades de vestigis d'existència de flora com de fauna prehistòriques de més de 30,000 anys, mes no aixina, d'existència humana, sino a partir d'uns 20 a 19,000 anys.

Humans

Segons les investigacions realisades en les datacions de vestigis trobats en el territori hondureny, es pot calcular l'existència d'humans en lo que és la república d'Hondures, de la següent forma:

Paleoindios

anys

Descripció

9,000 a. C.

Els primers paleoindios es varen desplaçar cap a les costes de l'oceà Pacífic i dels rius principalment d'eixe sector, eixes terres de la zona de Tutule (les valls orientals) varen ser ocupades despuix d'aquelles situades en les costes del pacífic. Açò comporta a una hipòtesis sostenible, hi ha més coves en l'àrea oriental que varen ser ocupades pels primers pobladors, caçadors i recolectors, la seua societat està per investigació encara; l'estructura social no estava organisada de manera simple, cas contrari va ser divers i complicat.

Periodo Arcaic

Archiu:Spreading homo sapiens la.svg

Mapa de les primeres migracions humanes en funció de l'eixida de la teoria d'Àfrica.

 Homo sapiens

 Neandertals

 Primers homínits

anys	Descripció
8,000 a. C.	Lloc arqueològic més vell d'Hondures el qual va ser descobert per George Hasemann. La cova del jagant, segons els arqueòlecs, "Els primers habitants de lo que és hui Hondures, i provablement de Centre Amèrica, varen viure cap a 9,480 anys abans de Crist en 'la gruta del Jagant.'" Els investigadors que varen treballar en esta cova "varen trobar en la gruta restants milenaris de fibres de textils, cuerdo i cestería, una closca de caragol, implementos d'os, trossos d'artefactes de pedra treballades, puntes de proyectils usats per a la cacera, i d'aliments com mazorcas de dacsa, frutes i vegetals, aixina com pintura rupestre." Marcala, La Pau. (Prova de Datació de radiocarbono calibrada en toba volcànica i sediment de cendra trobat, va anar entre ±8480 i 9240 anys a. C.)
8,000 a. C.	Datació estimada de les evidències trobades en la zona sur d'Hondures de pobles nómades caçadors i recolectors.
4,000 a. C.	Els portadors de la Llengua Chibcha apleguen a Centroamérica.
4,000 a. C. - 3,000 a. C.	Una série de llocs entre les altituts de 5,000 a 6,500 peus, en les rodalies de l'Esperança, Intibucá, a on es varen trobar les que ara són evidències de la presència d'humans en l'época pre ceràmica.
2,500 – 2,000 a. C.	Zona sur d'Hondures, comença la domesticació de plantes, coneiximent de propietats comestibles, medicinals, etc.

Periodo Formatiu

Descobriment de l'existència de l'humà en lo que hui és Hondures, al voltant de 2,000 anys a. C. en zones com a zona central (Valle de Comayagua), zona nort-occidental (Llac de Yojoa i Valle de Sula)

anys	Descripció
2,000 a. C.	Assentament humà que mostra una ocupació continua d'a lo manco 3000 anys. Els científics que han estudiat este lloc ho consideren un assentament No Maya. parc natural Eco-arqueològic Els Tarongers. Pedra de Sacrifici descoberta en 1934 per Doris Stone, ademés d'això es va realisar una excavació que se li va denominar el "Fos de Saqueig" en l'any de 1967.
2,000 a. C.	De les poblacions Chibchas establides en lo que hui és Costa Rica, uns emigren cap al Nort, fins a establir-se en lo que hui és Hondures.
2,000 a. C.	Possible arribada de Mayangna a Hondures i Nicaragua
2,000 a. C. - 1,000 a. C.	Possible arribada de Pech al territori que hui és Hondures si

Periodo Preclásico 1500 a. C – 300 d. C.

Archiu:Pinturas Rupestres Santa Elena Honduras. CAPS 36

Pintures rupestres en Santa elena

anys

Descripció

1,000 a. C.

Aparició de pobles agrícoles sedentarios, en el nort d'Hondures. En 1983, Jerrel Sorensen, Kenneth Hirth i Geoge Haseman, varen realisar un reconeiximent geològic d'un àrea de 6.00 km², en el propòsit de localisar i descriure els depòsits d'obsidiana que originalment havien segut reportats per Lunardi en 1948. "L'obsidiana va ser un important recurs, amprat pels grups precolombinos per a la hechura d'artefactes tallants. Recents estudis indiquen que artefactes d'obsidiana procedents de les fonts del centre de Mèxic i les altes terres de Guatemala, varen ser objectes apreciats de mercat a lo largo y ancho de Mesoamérica en una data tan primerenca com l'any 1,000 a. C. Les exploracions arqueològiques han posat de manifest, que l'obsidiana va ser un objecte d'ampli comerç en tot Hondures, per lo manco a partir del 700 al 900 a. C.

Archiu:Reresentaciondeliderlenca.jpg

Ceràmica Lenca que representa un cacic peça possiblement del pre-clàssic tardà

Formatiu Mig 850 – 650/500 a. C.

Archiu:Esferas ceramicas Providencia-Miraflores y Uapala.png

Esferes ceràmiques del periodo preclásico tardà, en anaranjado l'esfera Uapala, que cobria gran part del centre i occident hondureny, que té el seu centre en Quelepa i La Laguneta en El Salvador, i Yarumela, Copán, i Riu Pele en Hondures.

anys	Descripció
1,000 a. C.– 800 a. C.	Les Cuevas de Talgua, Olancho. Aproximats al periodo Preclásico mig (1000-900 abans de cristo). Oferix moltes pistes valioses sobre cóm els habitants d'estes coves varen poder haver format un important víncul entre la Mesoamérica precolombina.
850 - 100  a. C.	Fundació de Copán societat que va durar per lo manco al voltant de 400 anys. Els Mayas varen construir la acropolis de Copán, hui en ruïnes, i és una de les majors i principals atraccions en Hondures. Es creu també que quan la ciutat de Copán estava en el seu millor apogeu va aplegar a albergar a unes 20,000 persones. Mayas vivien sense excepció en impressionants centres urbans, que en ser abandonats en les terres baixes al final del periodo Clàssic, 800-1000 d. C., va desaparéixer una societat por entero i no solament un dels seus segments. Els Mayas dejarón una infinitat de mostres de la seua existència en l'occident d'Hondures, entre ells estan: El Joc de Pilotes (Court Ball), La Gran Plaça, L'Escalinata Jeroglífica, La Acrópolis, Els Túnels, El Túnel dels Jaguars, El lloc Arqueològic Les Sepultures, Els Sapos, Les Esteles: Estela A, Estela B, Estela C, Estela D, Estela I, Estela F, Estela H. Zona arqueològica El Pont de la Jigua, El Rastrojón.
500  a. C.	Comença el sorgiment de menudes societats en el nort d'Hondures, en el centre escomença l'agricultura.
200 - 100 a. C.	La zona propenca a la represa El Caixó es troba habitada per cultures mayas.

-

anys	Descripció
250 d. C.	Comencen les guerres entre els migrants per fer-se de terres en el sur d'Hondures.

Periodo Clàssic

Este periodo comprén des de l'any 300 al 900 d. C. la gran cantitat de restants arqueològics trobats en Hondures, estan dins d'este periodo i es caracterisen per una ceràmica policromada que apareix en les distintes zones del país. Incloent a Copán, ya que dins d'este periodo es troba el seu major auge cultural i expansió demogràfica.

anys	Descripció
400 - 500 d. C.	Fundació d'El Pont situat en la Vall de la Venda i Florida, per la societat maya en expansió.

Periodo Clàssic tardà 500 – 1,000 d. C.

Archiu:Vessel with jaguars and fish, Honduras, Ulua Valley, 600-900 CAPS 59 , earthenware and pigment - De Young Museum - CAPS 60

Vasija trobada en la Vall de Úlua, la seua datació està compresa entre els 600-900 d. C.

anys	Descripció
500 d. C.	Sorgix la Dinastia Yax Kuk Mo´ en Copán.
500 - 1,000 d. C.	Fundació de l'assentament cernaco al Ulúa. Mozonte declaren la seua pertinença cultural al poble Chorotega, pero no s'ha pogut contar en majors evidències, llevat alguns restants ceràmics del tipo Ulúa, que és un poble emparentat en pobladors del Llac Yohoa en l'actual territori d'Hondures.
700 d. C.	La primera migració mexicana –Chiapaneca- aplega a Centroamérica.
822 d. C.	Caiguda de la Dinastia Yax Kuk Mo en Copán. En el centre d'Hondures es desenrollen organisacions comunals socials, polítiques i demogràfiques ordenades. En el sur escomencen a florir centres organisats.
850 d. C.	Els parlants de la llengua –Matafalpa- se separen en dos grups: Matagalpa i Cacaopera.

Periodo Postclásico

Periodo trobat entre els anys 900 a 1,500 d. C. en ell es fa notar la decadència cultural i demogràfica en general i aparecimiento d'influències externes.

Archiu:Settlements of and groups 16th century Honduras-Higueras.gif

Localisació territorial de població en el XVI.

anys	Descripció
1,000 d. C.	Colapse general de les terres Mayas del sur (Guatemala) migració de nou cap a l'occident d'Hondures, mentres en el centre d'Hondures decauen els centres regionals.
500 - 1,000 d. C.	Els Chorotegas s'assenten en Costa Rica, Nicaragua, Hondures. Ciutat Blanca tal volta fundada per l'ètnia local Pech, que radica ancestralmente en la regió. D'acort a les primeres senyes sobre la troballa donada a conéixer el dimecres, es tracta d'una civilisació que va existir entre el 1000 i el 1200 d. C.
1,200 d. C.	En la caiguda de Chichen Itza (Mèxic) sorgixen nous órdens socials, que provoca una intrusió (Mèxic i Guatemala) en el nort i noroccidente d'Hondures en migracions, en el sur d'Hondures creix la població i s'intensifica l'agricultura.
1,300 - 1,400 d. C.	Grups Nahuas s'establixen en el noreste i noroest d'Hondures.
1,300 - 1,500 d. C.	Establiment de Tolupanes en el territori d'Hondures.
1,300 - 1,400 d. C.	Els mayas funden, una zona residencial que hui és El Rastrojón
1,400 d. C.	Es asentuan els Xicaques que fins a l'actualitat, han ocupat les seues terres originals en els departaments de Olancho, Yoro i Atlántida. Hui en dia tenen una "reserva" en la Montanya de la Flor en Francisco Morazán.
1,400 - 1,500 d. C.	Aparecimiento de zones poblades per Lencas, ubicats des de centre d'Hondures i El Salvador.
1,450 d. C.	Es produïx la separació de les llengües Suma i Misquita.

Periodo de conquista i colonisació

Archiu:Columbus Taking Possession.jpg

Representació de Cristóbal Colón a la seua arribe al continent Americà

anys	Descripció
1,492 d. C.	Descobriment oficial d'Amèrica per l'almirant génoves Cristóbal Colón.
1,502	El 14 d'agost desembarque Cristóbal Colón en la costa nort d'Hondures. En época precolombina el territori era denominat com: "Guaymuras" i "Hibueras".
1,550	Apareixen grans centres en terres altes occidentals (Naco) i en el sur d'Hondures incremente de la complexitat política.
1,550 -1,600	Els Misquitos es asentuan en l'orient d'Hondures i nororiente de Nicaragua.
1550 - 1600	Els Chortis es asentuan en centre i suroccidente d'Hondures i El Salvador.
1604	(XVII) Primer contacte Tawahka en espanyols, els Tawahkas s'estajaven en la riberes del ric Coco Guayambre, Guayape-Tinto i Wampú centrada en el curs mig del riu Patuca, el seu territori aproximat era d'al voltant de 9,300 km quadrats.

Archiu:Centroamerica prehispanica siglo CAPS 87 .svg

Mapa de les diferents entitats territorials que existien en Hondures i restant de Centroamérica en el sigle xvi abans de l'arribada dels espanyols.

Usos

Tipo	Descripció
Vestimenta	Corfa d'arbres i cotó selvat i en les seues tenyides la seua varen utilisar vegetals com el añil (Indigofera) i el brasil (Caesalpinia i Peltophorum).
Alimente	El trinomi compost per la Dacsa (cereal), frijol i carabassa yuca o mandioca (tubèrcul). fruts i llavors, palma de pejivalle i arruruz, chile, cacao, achiote, arreplegaven la mel d'abelles. Un dels principals aliamentos va ser/és la montuca -una forma de tamal preparada a pur de dacsa-
Beguda	Les begudes com la chicha de dacsa, nancite, coyol, i el dolç de cacao.
Artesania	Resina i mobles de pi (Pinus oocarpa). Cestería en base en la fibra del tule (Cyperus canus) i d'pita (Agave americana). Hilados rústics de fibres de henequén (Agave fourcroydes). I, petates en fibres de palma (Thrinax Morrisii), fanc, tuza (fibra de dacsa), fusta, cuiro, obsidiana –alguna importada des de Ixtepeque i El Chayal en Guatemala.).

Fauna

Alguns fòssils d'espècies antigues d'animals, trobats en el XVIII i XIX en el territori d'Hondures, ho varen fer funcionaris de la Corona espanyola els quals es quedaven en les seues coleccions privades, alguns d'ells anotats com: restants d'animals antediluvianos, l'investigadora Leydi, J. va propondre en 1869, que alguns dels restants de mastodonts trobats en Hondures, no anaren autèntics; dubte que va ser aclarida pels científics Just Egozcue i Cía en 1871. En el departament de Lempira és a on més restants fòssils s'han trobat, i dels quals han fet investigacions entre els anys de 1930 a 1940 que concorden en el Hemphillian O Enjorn, en les rodalies de la ciutat de Gràcies, es varen trobar més restants d'animals procedents de Nort i Sudamérica, com el mastodont americà (mamuts), ademés d'Orso pereós (Edentados), armadillos (Glyptodonts), gossos quebra ossos i capibara (rata jaganta), segons el paleontòlec Walter Múrcia.

Tipo	Descripció
Amplicyon	S.p, Era un carnívor i va anar l'últim de la seua llínea evolutiva, fins al llop dels nostres dies.
Cervid	Indeterminat.
Merychippus	S.p, Els cavalls varen ser duts pels espanyols a Amèrica, encara que s'han trobat evidència de restants de quatre dels cinc gèneros, són cavalls de tres dits de les capes pliocenas tardanes de la formació de lo que hui és el territori de Gràcies, departament de Lempira en Hondures. Equus, comú a través del pleistoceno i representat pels últims verdaders cavalls salvages americans. El Eqqus hondureny en este cas no ha segut catalogat, encara que es trobe entre els mateixos de la seua espècie de Merychippus (Mioceno) de menys de 25 millons d'anys.
Neohipparion montezuma	Categorizado
Osteoborus Cynoides	Espècie de hiena gran que es va originar en Norteamérica. Com sugerix el nom (ostehueso, borosquebrar).
Pliohippus hondurensis	Catalogat com a nova espècie en 1941.
Procamelus	S,p.
Protohippus	S.p.
Rhynchotheriun hondurensis	Categorizado L'únic Teleocerus (rinoceront) va ser registrat per Blick (1929) i més tart per McGrew (1941), un gènero de rinoceront molt comú en Norteamérica durant l'época del Plioceno.
Teleocerine rhinoceros	Categorizado

En Tapasuna, propenc a Gràcies departament de Lempira, varen ser trobats dos restants de mamuts pertanyents al gènero rhynchotherium, que varen ser estudiats a fondo en 1929; són espècies de mastodont de tamany menut a mijà, identificats per la seua mandíbula angulada (l'àrea de sínfosis). Estos mastodonts (Bucktherium blicki i Agbelodon hondurenits) varen retindre dos claus maxilars i dos mandibulars i es presumix que els 4 claus junts es varen utilisar corno tijeras, per a tallar per la raïl vegetació de terra humida o vegetació de pantà.

En 2013 treballadors d'un talús adjacent a l'edifici del Palau de Justícia varen trobar un clau de mastodont, d'uns 60 cm de llarc, especialistes del Institut Hondureny d'Antropologia i Història (IHAH), varen calcular que tal espècie podria datar entre 10,000 i 15,000 anys a. C.

Archiu:Century Mag Stela B.png

Estela B maya de Copán

En l'Estela B del lloc arqueològic de Copán, es troben representats dos paquidermos, que serien dos mastodonts domesticats, per la no presencia d'elefants en América Central, els científics aludixen hipòtesis de que varen ser espècies supervivents ( del Pleistoceno.

Archiu:CAPS 102 CAPS 103 B 01.jpg

Detall de l'Estela B maya de Copán

Restants del toxodonte, espècie d'animal similar als hipopótams, d'acort a atres similars trobats en el nort de Guatemala i en Hondures. Dos espècies camelidae que són: el Procamelus del Plioceno (fa 6 millons d'anys) trobat en el territori de Lempira i el Paleo Crida del Pleistoceno (2 millons a 20,000/1 5,000 anys)

Restants de Megatilherdidae que són espècies d'orsos pereosos herbívors arbòrees, que en Hondures es coneixen com "Perico Llauger", de finals de l'época del Pleistoceno (2 millons a 5,000 anys), dels que es coneixen tres famílies principals: Megalonyclidae i Megatherdidae. Els glyptodonts, els cholamttheres, i els armadillos, estos últims són els únics representants d'estos organismes en el present,) a evidència fòssil demostra giyptodontes (Giyptotherin) Floridanum, identificats pel Dr. Dave Gillet i possiblement chamytheres que varen existir en Hondures durant el pleistoceno. Gliptodontes varen representar tortugues jagantesques en la seua apariència,

Restants de Rodentia ho representa en Hondures una mandíbula descoberta en el Riu Humuya per un equip de paleontòlecs dirigits pel Dr. S. David Webb, entre 1937 a 1938 en Lempira per al museu de Walker. L'espècimen del riu Humuya del Dr. Webb identificat com un rosegador gran de Sudamérica, conegut com capybara. Canidae, estos cánidos Pliocenos trobats en Hondures, són osteoburus (cynoides i amphicyon sp).

Un felino fòssil trobat en Yaroconte, departament de Copán està registrat com Felis Concolor, datat del pleistoceno.