Anar al contingut

Expansió de la humanitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Spreading homo sapiens la.svg
Expansió de la humanitat

La expansió de la humanitat o, dit d'un atre modo, les migracions humanes prehistòriques i històriques són els processos pels quals el ser humà s'estén paulatinament fins a colonisar totes les regions habitables de la Terra.

El primer gran procés d'expansió ho porta a terme l'home primitiu. Prenent en conte l'orige africà del gènero Homo, esta expansió es realisa des d'Àfrica cap a Eurasia en forma primerenca, fa casi dos millons d'anys.

Pero l'expansió global efectiva la realisen els humans moderns, puix és el Homo sapiens qui, una volta consolidat com a espècie, colonisa el món i substituïx a les demés espècies de Homo existents. Ya que els humans moderns s'haurien originat en l'Àfrica negra en un periodo entre els 140 000 i 250 000 anys, segons una àmplia gama d'evidències (vore Orige dels humans moderns), el moment crucial d'expansió dels humans moderns implicaria una o més migracions des d'Àfrica cap al continent asiàtic fa uns 60 000 anys, segons l'evidència genètica.

Expansió de l'home primitiu

[editar | editar còdic]
Vore també: Evolució humana

S'han trobat fòssils dels primers humans fora d'Àfrica en Dmanisi (Geòrgia), en 1,8 millons d'anys d'antiguetat, els quals són denominats Homo georgicus.[1][2] Fòssils en 1,5-1,8 millons d'anys relacionats provablement en Homo erectus es varen trobar en Java,[3] i diversos restants de Homo, en varis jaciments en China, també per esta época. En l'Índia es varen trobar instruments achelenses de fa 1,5 millons d'anys.[4]

En Europa dels més antics són els de el Homo antecessor en Atapuerca (Espanya), en 0,9 millons d'anys, provable antepassat del Homo heidelbergensis i el Homo neanderthalensis.

Expansió primerenca del Homo sapiens

[editar | editar còdic]

Homo sapiens en Àsia: humans premodernos

[editar | editar còdic]

Si be l'evidència genètica sugerix que els humans moderns varen deixar Àfrica fa uns 60 000 a 65 000 anys, l'evidencia fòssil revela la presència del Homo sapiens molt abans en la regió del Alce (Propenc Oriente), per lo que estos humans serien una migració precursora que apareix fa uns 130 000 anys o més i desapareix fa uns 70 000 anys, tal volta per causes climàtiques[5] o competència en els neandertal. En tot cas és improvable que els humans de hui descendixquen d'este grup.

Paleontologia del Propenc Orient

[editar | editar còdic]

Troballes paleoantropológicos entre 1925 i 1935 en els jaciments de Skhul i Qafzeh (regió Palestina), donen conte de la presència d'humans en característiques intermiges entre neandertalés i humans moderns. Les chafades més antigues d'este tipo haurien segut recent descobertes en Qesem (Tel Aviv) en 200 000 a 400 000 anys d'antiguetat[6] (exageradamente anunciades com a humans moderns per la prensa).[7] Atres restants són l'Home de Galilea en Mugharet-el-Zuttiyeh, en 200 000 anys.[8] Posteriors a ells són els humans de Skhul/Qafzeh, en uns 100 000 anys. Després la regió es repoblaria en neandertalés; no obstant es varen trobar restants en les característiques similars intermiges en Amud (Galilea) de fa 40 000 a 50 000 anys.[9]

La relació d'estos humans premodernos o «primitius moderns» en el Homo sapiens i els sers humans de hui és un enigma no resolt, per lo que poden teixir-se diverses hipòtesis respecte a les migracions prehistòriques entre Àfrica, Àsia i Europa. Restants de fa 130 000 anys en Àfrica del Nort varen poder estar també relacionats en els de el Propenc Orient.[10]

Arqueologia en Aràbia i Índia

[editar | editar còdic]

Es varen trobar ferramentes en Jebel Faya (Emirats Àraps Units) de fa 125 000 anys, similars a les trobades en Àfrica Oriental durant la mateixa época,[11][12] i en Oman de fa 106 000 anys.[13] Es creu que esta expansió primerenca del H. sapiens hauria aplegat fins a l'Índia fa uns 80 000 anys, puix encara que no hi ha fòssils d'esta época, s'atribuïx al H. sapiens la troballa d'instruments de tipo Paleolític Mig, tant abans com despuix de la catàstrofe de Toba,[14] la qual va ocórrer fa 73 000 anys.

És possible que per al Homo sapiens premoderno i per al Homo erectus, la catàstrofe de Toba va causar o va contribuir en la seua extinció en Àsia, mentres que per als humans moderns implicaria un coll de botella poblacional,[15] en la subsecuente recolonización d'Àsia fa 60 000 anys.

Expansió dels humans

[editar | editar còdic]

Orige africà

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Orige dels humans moderns.

L'expansió dels humans moderns s'inicia dins d'Àfrica. Segons estudis de genètica mitocondrial humana, d'una població ancestral originada provablement en Àfrica Oriental es produïx una divergència important en un grup que emigra fa uns 120 000[16] a 144 000 anys[17] cap al sur d'Àfrica i que constituïx l'actual població joisán. Açò pot considerar-se una provable fractura genètica en Àfrica produïda a causa de condicions àrides que durien a una escissió entre els sers humans de l'est del continent africà i els de el sur, puix se sugerix que l'Àfrica oriental va sofrir una série de fortes sequies entre 135 000 i 90 000 anys arrere. Açò significa que seria el periodo més llarc en que dos poblacions humanes modernes han quedat aïllades una de l'atra.

Una atra escissió important va ser la dels pobles pigmeos, en a on l'evidència genètica estima que varen divergir dels demés grups africans molt antigament, fa 70 000 anys,[18][19] adaptant-se a la vida en la selva equatorial africana.

Hipòtesis migratòries

[editar | editar còdic]

Segons algunes versions (vore mapa), les poblacions més antigues són africanes, migrando el Propenc Orient fa 100 000 anys, d'a on deriven primer les poblacions occidentals i posteriorment les demés poblacions d'Oceania, Àsia Oriental i Amèrica. No obstant estes hipòtesis no prenen en conte que els restants de Skhul i Qafzeh no s'han pogut analisar genèticament i tenen una relació discutible en els humans moderns.

Llingüística

[editar | editar còdic]
Vore també: Macrofamilia

Alguns autors teorizan que és possible que un idioma ancestral donara lloc a totes les llengües del món, el cridat idioma proto-món o proto-sapiens, en lo que es denomina la hipòtesis monogenética. No obstant per a la majoria de llingüistes no és possible determinar la relació filogenético entre llengües per a una antiguetat major als 6000 anys.

Segons Merritt Ruhlen (1987),[20] la relació entre les grans macrofamilias de llengües del món va poder ser la següent:


Genètica

[editar | editar còdic]

El genetista Luigi Cavalli-Sforza, qui s'ha dedicat a la genètica poblacional evolutiva humana des de 1963,[21] sosté que els sers humans som una espècie prou homogénea genèticament i les variacions físiques més evidents entre grups són producte de les adaptacions climàtiques. Segons l'anàlisis poblacional de l'ADN i proteïnes, es conclou que els humans moderns es varen desenrollar en Àfrica fa 150 000 anys a partir d'una menuda població i es varen expandir pel món fa uns 50 000 anys.[22] Un treball seu de 1988[23] compara 9 poblacions que, a la seua volta, provenen de 42 poblacions natives (vore figura dreta).

Prenent en conte l'evidència genètica dels últims anys, s'establix que l'orige dels humans moderns se situa en Àfrica i les primeres migracions efectives fora d'Àfrica es varen produir fa uns 65 000[24] o 70 000 anys,[25] provablement per una ruta costera des de l'est d'Àfrica cap al sur d'Àsia i creuant per l'extrem sur del mar Rojo.[26] Des del sur d'Àsia va haver una subsecuente diferenciació entre l'acervo genètic (gene pool) d'Eurasia occidental en el d'Eurasia oriental.[27]

Genètica matrillinial

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Macrohaplogrupos mitocondrials anara d'Àfrica.


Dins de la genètica del genoma mitocondrial, es va considerar que varen poder produir-se 2 corrents migratòries principals, una per les costes del Sur d'Àsia fins a Austràlia, i una segona cap a l'interior de Eurasia en un important centre d'expansió en Àsia Central[28] (vore figura dreta). No obstant, estudis posteriors varen revelar que l'influència genètica des de l'Àsia Central és menor a la prèviament suposta.[29]


La corrent actual majoritària sosté que va haver una sola gran migració de descendents del linaje L3 per una sola ruta que va donar lloc a la gran migració fòra d'Àfrica i que tot es resumix a un sol procés d'orige i dispersió dels linajes M, N i R segons la Teoria de la Migració Costera,[24] tal com es mostra en el següent mapa (vore avall), en a on es grafica una llarga història dels humans moderns dins del Àfrica negra des de fa uns 200 000 anys, seguida per una gran migració fòra d'Àfrica fa uns 65 000 anys i una colonisació primerenca del Sur d'Àsia.


Genètica patrillinial

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Haplogrupos del cromosoma I humà.

Segons un extens anàlisis de la genealogia del cromosoma I, se sugerix que va haver una o dos migracions des d'Àfrica de descendents del linaje CT, lo que va donar lloc a linajes considerats d'orige asiàtic tals com F, C i D, els qui representen la primerenca diàspora dels humans moderns fòra d'Àfrica.


Colonisació per regions

[editar | editar còdic]

Segons les senyes més actualisades, l'evidència més antiga de la presència dels humans inequívocament moderns (Homo sapiens sapiens) fora d'Àfrica és la següent:

Península indostánica

[editar | editar còdic]

La regió del Indostán va ser el primer territori colonisat en forma efectiva pels humans moderns que varen emigrar d'Àfrica. Prova d'això es troba en l'anàlisis d'ADN de l'actual població de l'Índia, el qual té la major diversitat despuix de la població africana. Esta hipòtesis podria estar respalada per evidències paleoantropológicas.[30]

Sahul

[editar | editar còdic]

Després d'haver-se assentat en el Surest asiàtic (regió de la Sonda), el Homo sapiens s'aventura a l'oceà usant provablement menudes basses, colonisa les illes de l'Est d'Indonèsia (Nusa Tenggara, Molucas) i aplega finalment al continent Sahul (Austràlia-Nova Guinea).

Si be la lliteratura de el XX parla d'una antiguetat major als 60 000 anys, les senyes més actualisades revelen que els restants fòssils més antics podrien ser els de el home de Mungo en Nova Gales del Sur (Austràlia) en uns 42 000 anys d'antiguetat[31] i els restants arqueològics de Bobongara en la península de Huon (Papúa Nueva Guinea) en uns 40 000 anys.[32] Per un atre costat, l'evidència arqueològica de l'us de plantes en les montanyes de Nova Guinea[33] i l'evidència genètica poblacional en natius australians i papúes, coincidixen que el poblament de Sahul va deure portar-se a terme fa uns 46 000 anys.[34]

Austràlia

[editar | editar còdic]

Algunes de les primeres evidències arqueològiques d'humans moderns no-africans s'han trobat en Austràlia i daten de fa uns 50 000 anys,[35] recents estudis genètics basats en la seqüenciació del genoma d'un aborigen australià postulen que Austràlia va ser poblada per una dispersió poblacional prèvia a l'expansió que va donar lloc a la majoria dels actuals euroasiàtics, possiblement els aborigen australians es varen separar dels euroasiàtics ans que estos ho feren entre ells i varen aplegar fins a Austràlia a on varen permanéixer. #Dispersió posteriors varen assimilar o varen reemplaçar part d'esta primera ona de dispersió llevat en alguns casos com el dels aborigen, per tant els actuals aborigen són descendents directes dels primers humans que varen habitar Austràlia i que daten de fa 50 000 anys, de ser aixina podria considerar-se esta com una de les poques i més antigues poblacions constants a lo llarc del temps en un mateix lloc[36]

Europa

[editar | editar còdic]

Els restants fòssils de Homo sapiens més antics trobats fins a hui, serien els de la Grotta del cavallo en Itàlia en uns 44 000 anys d'antiguetat.[37] Igualment antics són els restants de la Caverna de Kent en Devon (Anglaterra) en 43 000[38] i en Peştera cu Oase (Romania) en 40 000 anys.[39]

La mostra d'art més antiga, en este cas sobre instruments musicals, es varen trobar en la cova de Geißenklösterle en les serres de Jura de Suabia (sur d'Alemània); es tracta d'unes flautes, fetes d'ossos d'au i marfil de mamut que tenen entre 42 000 i 43 000 anys d'antiguetat.[40]

Extrem Orient

[editar | editar còdic]

Restants arqueològics i paleontológicos revelen l'arribada d'humans moderns a Borneo fa 45 000 anys.[41]

En China, els restants més antics atribuïts a humans moderns són els de Pequín de fa 40 000 anys, encara que s'especula que va poder haver algun tipo d'hibridació en humans arcaics.[42] En Japó, els restants més antics serien els trobats en l'illa Ishigaki, en 24 000 anys.[43]

Àsia Central i Siberia

[editar | editar còdic]

El poblament d'Àsia Central i Siberia prové de dos regions, en un principi des del Propenc Oriente i posteriorment des del Lluntà Orient. No prové del Subcontinent indi degut a que els Himalayas varen formar una barrera natural a l'expansió directa des del Sur.[44] En Àsia Central, Siberia, pobles urálicos i en l'Oest de China (com en Xiaohe) es troba mestiçage entre linajes típics d'Eurasia Occidental i del Lluntà Orient.[45]

Ferramentes de pedra i agulles d'os atribuïdes a humans moderns, varen ser trobades al Sur de Siberia i posseïxen uns 40 000 anys d'antiguetat.

Amèrica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Poblament d'Amèrica.


Segons senyes recents, els restants arqueològics més antics àmpliament reconeguts serien els de Mont Vert, al sur de Chile, en 14 800 anys.[46] Els restants de la Cultura clovis (EE. UU.), considerats els més antics durant décades, tindrien uns 11 200 anys segons el carbono 14.[47] D'acort en la història genètica dels indígenes d'Amèrica, els primers pobladors americans varen aplegar de Siberia travessant el pont de Beringia fa uns 17 000 anys.[48] Per un atre costat hi ha reportes sobre datacions molt més antigues especialment en Sudamérica, els quals no han segut reconeguts per gran part de la comunitat científica per crítiques en els métodos o procediments de datació i es manté la controvèrsia.[49]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Vekua A., Lordkipanidze D., Rightmire G. P., Agusti J., Ferring R., Maisuradze G. et al., 2002. A new skull of early Homo from Dmanisi, Geòrgia". Science, 297: 85-89.
  2. ↑ Un hoax (bulo) en internet afirma que fa poc temps es va trobar un fòssil humà d'1,8 millons d'anys en el Panyab (actual Pakistan).
  3. ↑ M.J. Morwood; P. O'Sullivan; I.I. Susanto & F. Aziz (2009) "Revised age for Mojokerto 1, an early Homo erectus cranium from East Java, Indonèsia"; Australian Archaeology 57: 1-4
  4. ↑ Pappu, Shanti et al 2011, Early Pleistocene Presence of Acheulian Hominins in South Índia.
  5. ↑ «La ruta d'expansió del Homo sapiens», artícul en espanyol, d'octubre de 2010, en el lloc web Món Neandertal.
  6. ↑ Hershkovitz, Israel et al 2010, Middle Pleistocene Dental Remains From Qesem Cave (Israel)
  7. ↑ «¿El fòssil de Homo Sapiens més antic? Venda periodística de fum», artícul en el lloc web Cienciakanija.
  8. ↑ Chaline, Jean 1994-2005, Del simi a l'home, una família poc comuna.
  9. ↑ Johanson and Edgar 1996:220 Amud I
  10. ↑ Balter, Michael 2011, Was North Africa the Launch Pad for Modern Human Migrations?
  11. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2011. Consultat el 8 de maig de 2011.
  12. ↑ http://archaeologynewsreport.blogspot.com/2011/01/modern-humans-reached-arabia-earlier.html
  13. ↑ «Trail of "Stone breadcrumbs" reveals the identity of one of the first human groups to leave Africa», artícul en anglés, de novembre de 2011, en la revista Science Daily.
  14. ↑ Noves troballes de ferramentes líticas indiquen que els "Homo sapiens" migraron d'Àfrica abans de lo que s'havia pensat. Terrae antiquae.
  15. ↑ Ambrose, Stanley 1998, Clapix Pleistocene human population bottlenecks, volcanic winter, and differentiation of modern humans. Journal of Human Evolution" 34, 623-651
  16. ↑ Behar et al 2008, The Dawn of Human Matrillinial Diversity Am J Hum Genet. 2008 May 9; 82(5): 1130–1140
  17. ↑ Gonger et al 2006, Whole mtDNA Genome Sequence Analysis of Ancient African Lineages [1] archivat en Wayback Machine. Molecular Biology and Evolution, doi:10.1093/molbev/msl209
  18. ↑ B. Bower 2009, African pygmies may be older than thought. [2] archivat en Wayback Machine.
  19. ↑ Paul Verdu et al. 2009, [enllaç trencat]
  20. ↑ Ruhlen, Merritt. 1987. A Guide to the World’s Languages, vol. 1: Classification. Stanford: Stanford University Press.
  21. ↑ Cavalli-Sforza, Luigi Luca; i Edwards, A. W. F. (1965): «Analysis of human evolution», artícul en anglés, publicat originalment en els Proceedings of the XI International Congress of Genetics (volum 3, págs. 923-933), celebrat en L'Haya (Països Baixos) en setembre de 1963, editor: S. J. Geerts. Oxford: Pergamon Press, 1965. Publicat en la revista Genetics Today.
  22. ↑ «Entrevista a Luigi Luca Cavalli-Sforza», video en el lloc web RTVE.
  23. ↑ Cavalli-Sforza, L.L. et al 1988, «Reconstruction of human evolution: Bringing together genetic, archaeological, and linguistic data», artícul en anglés, de 1988, publicat en el lloc web Generally Thinking.
  24. ↑ 24,0 24,1 Macaulay Vincent et al 2005, Single, Rapid Coastal Settlement of Àsia Revealed by Analysis of Complete Mitochondrial Genomes, Science 1034-1036 DOI: 10.1126/science.1109792
  25. ↑ Karafet, Tatiana et al 2008, New binary polymorphisms reshape and increase resolution of the human I chromosomal haplogroup tree
  26. ↑ Metspalu, Mait et al 2004, Most of the extant mtDNA boundaries in South and Southwest Àsia were likely shaped during the initial settlement of Eurasia by anatomically modern humans
  27. ↑ Kivisild, T. et al 2003, The Genetic Heritage of the Earliest Settlers Persists Both in Indian Tribal and Caste Populations
  28. ↑ Human mtDNA Migrations Mitomap 2002
  29. ↑ Sengupta, Sanghamitra et al 2006, Polarity and Temporality of High-Resolution I-Chromosome Distributions in Índia Identify Both Indigenous and Exogenous Expansions and Reveal Minor Genetic Influence of Central Asian Pastoralists American Journal of Human Genetics, 2006 February; 78(2): 202–221. Published online 2005 December 16.
  30. ↑ Shishir Arya, TNN 2007, Did early man originate in Índia?
  31. ↑ Kris Hirst, Lake Mungo (Austràlia) [3] archivat en Wayback Machine.
  32. ↑ Els Groube et al 1986, A 40,000 year-old human occupation site at Huon Peninsula, Papua New Guinea
  33. ↑ Summerhayes, Glenn R. et al 2010, «Human adaptation and plant use in highland New Guinea 49,000 to 44,000 years ago», artícul en anglés, de l'any 2010, publicat en la revista Science Magazine.
  34. ↑ Hudjashova, Georgi et al. (2007): «Revealing the prehistoric settlement of Austràlia by I chromosome and mtDNA analysis»
  35. ↑ G. R. Summerhayes et al., Science 330, 78 (2010)
  36. ↑ Rasmussen et al, 2011 An Aboriginal Australian genome reveals separate human dispersals into Àsia. Science. 2011 Oct 7;334(6052):94-8. doi: 10.1126/science.1211177
  37. ↑ Identifiquen els restants del Homo Sapiens més antics d'Europa. de Tendències Científiques, segons Benazzi et al 2001, Early dispersal of modern humans.
  38. ↑ «Els sapiens varen aplegar a Europa occidental fa 45.000 anys», artícul del 2 de novembre de 2011 en el diari El Món (Madrit).
  39. ↑ Rougier, Hélène et al 2006, Peştera cu Oase 2 and the cranial morphology of early modern Europeans [4] archivat en Wayback Machine.
  40. ↑ Higham, Thomas et al. (2012): «Τesting models for the beginnings of the Aurignacian and the advent of figurative art and music: The radiocarbon chronology of Geißenklösterle», artícul en anglés, publicat en el lloc web Science Direct.
  41. ↑ De Africa a Austràlia (el gran viage)
  42. ↑ Chinenca's Earliest Modern Human Science daily, abril 2007
  43. ↑ Japan's oldest known human remains found in cave on Ishigaki Island
  44. ↑ Tenzin Gayden et al 2007. The Himalayas as a Directional Barrier to Gene Flow. Am J Hum Genet. May 2007; 80(5): 884–894.
  45. ↑ Li, Chunxiang et al. Evidence that a West-East admixed population lived in the Tarim Basin as early as the early Bronze Age BMC Biology 2010, 8:15
  46. ↑ «Monte Vert Archaeological Site» (en anglés). UNESCO. Consultat el 17 de giner de 2011.
  47. ↑ Waters and Stafford 2007, Redefining the Age of Clovis: Implications for the Peopling of the Americas
  48. ↑ Volodko, Natalia et al 2008, Mitochondrial Genome Diversity in Arctic Siberians, with Particular Reference to the Evolutionary History of Beringia and Pleistocenic Peopling of the Americas
  49. ↑ Dillehay, Thomas 2000, The Settlement of the Americas [5] archivat en Wayback Machine., Cap II: Debating the Archaeology of th First Americans

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Expansió_de_la_humanitat&oldid=677703»