Jaciments de Skhul i Qafzeh
Els jaciments de Skhul i Qafzeh són dos localisacions en fòssilés humans ubicades al nort d'Israel, en les coves de És Skhül i Jabel Qafzeh, respectivament. Skhul es troba en el Mont Carmelo (Haifa) i Jabel Qafzeh en el Mont del Precipici en Nazaret (Baixa Galilea).
Els restants humans tenen una antiguetat de 80 000-120 000 anys (80-100 ka),[1] solen denominar-se conjuntament Skhul/Qafzeh, tenien cultura musteriense i es caracterisaven per presentar característiques pròpies tant dels humans arcaics (neandertalés) com dels humans moderns. En ells es varen trobar closques marines perforades que s'haurien usat com a contes i aliment.
Estos restants fòssils han segut atribuïts inicialment als neandertals en el nom Palaeoanthropus palaestinensis (Weidenreich 1932) i després a primerencs Homo sapiens, encara que la verdadera relació d'estos en els humans moderns és discutible.[2]
Skhul
[editar | editar còdic]En la cova de Skhul varen ser descoberts, entre 1925 i 1935, 10 restants humans (7 adults i 3 chiquets), alguns dels quals semblen haver segut pròpiament enterrats.
El cràneu Skhul 5 presenta prominents arcs superciliares, típic dels humans arcaics, pero front alta com el Homo sapiens.
El cràneu Skhul 9 té semblances en l'actual població del Àfrica Occidental,[3] pero en algunes característiques arcaiques, com prognatisme i arcs superciliares.
Qafzeh
[editar | editar còdic]
La cova de Qafzeh va ser excavada per René Neuville en 1934, trobant-se restants de 5 individus, fogatas, sepelis, ferramentes de sílex i animals (gasela, cavall, gamo, vacuns i rinoceront). En anys posteriors es varen descobrir més restants humans.
Qafzeh 6, trobat en 1934 per R. Neville, és un home que presenta algunes característiques dels neandertal pero s'aproxima més al Homo sapiens.[4]
Qafzeh 9 seria una adolescent de sexe femení,[5] en característiques pròpies dels humans moderns.[6] Analisant el grau de prognatisme, es conclou que és menor en Qafzeh-9 que en els cràneus d'neandertal, Kabwe i Jebel, és similar als de Skhul-4 i Skhul-5; i és major que els de el Homo helmei i Homo sapiens de les poblacions modernes de Eurasia i Àfrica del Nort.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lewin, Roger; Foley, Robert A. (2004). Principles of Human Evolution. Malden, MA: Blackwell Publishing. pp. 385. ISBN 0632047046
- ↑ Brown, Chris 2002, The battle over the emergence of modern humans in Eurasia, New Archaeology
- ↑ The Morphometric Affinities of the Qafzeh and Skhul Hominans By Conrad B. Quintyn [1]
- ↑ Journal of Human Evolution.4(6)
- 445–455.doi:10.1016/0047-2484(75)90142-6.
- ↑ HOMO.
- 100183.doi:10.1127/homo/2021/1513.
- ↑ Matt Cartmill,Fred H. Smith 2009, The human lineage Foundation of Human Biology
- ↑ Mirazón Lahr, Marta 1996, "The Evolution of Modern Human Diversity: A Study of Cranial Variation"
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimientos de Skhul y Qafzeh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.