Anar al contingut

Mont Carmelo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MountCarmel1.JPG
Mont Carmelo
Per a atres usos d'este terme vore Mont Carmelo (desambiguació).

El mont Carmelo (Plantilla:Lang-he Har HaCarmel; àrap جبل الكارمل Yabal al-Karmil) és una cordillera en Israel sobre el mar Mediterrànea. Té forma triangular, medix uns 26 km de llarc i al voltant de 7 km d'ample i la seua altura màxima és d'uns 550 m. Els seus coordenades són 32°50′ de latitut nort i 35° de llongitut este. Gran part de la ciutat d'Haifa està situada sobre el mont Carmelo, com també atres chicotetes ciutats com Nesher o Tirat Karmel, que formen part del àrea metropolitana de Haifa. En la tradició catòlica, el lloc és conegut per l'aparició de la Verge del Carmen.

Un filòsof siri dels sigles III-IV d. C. cridat Jámblico va escriure que el mont Carmelo era «el més sant de tots els monts». Les coves ubicades en el mont Carmelo —coves de Nahal Em'arot— varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2012 baix el nom Llocs de l'evolució humana en el Mont Carmelo,[1] i el mont en sí va ser declarat reserva de la biosfera en 1996.

Inspirats en el profeta Elías, durant el XII, un grup d'hòmens (provablement ermitaños o creuats) va fundar en el mont Carmelo l'Orde dels Carmelitas. Estos durien al món en sigles successius la hui estesa devoció de La nostra Senyora del mont Carmelo, referida comunament com Verge del Carmen.

Toponímia

[editar | editar còdic]

La paraula Carmelo s'ha interpretat en el sentit de: "terra-jardí" d'orige incert.[2]

Tradicionalment es diu que Karmel (כרמל Krml) ve de Krm-Ēl (כרמ-אל) i significa «vinyes de Ēl», Ēl és un títul per a Deu en el judaisme i significa Deu o poderós. Una atra opció és que la "L" (ל) al final, àmplia el seu significat en un lloc d'hortes frutales en general, i significa regió rica en vinyes i hortes.

Segons l'interpretació, les lletres (כ) K i (ק) Q són homófonas i s'alternen entre elles. Per lo tant, Karmel també apareix en forma de Qarmel (קרמל ) nom d'un vegetal de la planta de luffa, lo que reforça la conexió entre el nom del lloc/vegetal - Karmel/Qarmel - i el color vert.

Història

[editar | editar còdic]

L'historiador romà Tácito en els seus Històries afirma que l'any 66 d. C. Vespasiano va acodir al Carmelo a consultar l'oràcul de la montanya (Oraculum Carmeli Dei) abans de mamprendre la seua campanya contra Jerusalem.[3]

L'orde religiosa catòlica dels Carmelitas va ser fundada en el mont Carmelo en el XII per un grup, no se sap si peregrís, ermitaños o creuats. L'orde va créixer fins a convertir-se en una de les majors órdens religioses catòliques. La tradició carmelita sugerix que una comunitat d'ermitaños judeus varen viure en el mont Carmelo en els temps del profeta Elías encara que no hi ha evidència documental de que dita comunitat existira.

Durant la Gran Guerra, el mont Carmelo va prendre un important paper estratègic. La batalla de Megiddo, que va tindre lloc en les seues rodalies, va anar el punt d'inflexió que va inclinar el fidel cap al costat britànic.

A un pas entre el cim del mont Carmelo que dona entrada al Valle de Jezreel, es desenrollarà la Batalla d'Armagedón segons algunes interpretacions cristianes.


En la falda del mont Carmelo, en el cor d'Haifa, es troba el Santuari del Báb, lloc a on es varen enterrar els restants mortals del profeta El Báb en 1909 i l'estructura externa del qual va ser completada en els anys 50. Este mausoleu es troba rodejat per díhuit terrats ajardinats, junt al Centre Mundial Bahá'í, i formen el centre administratiu i espiritual de la Comunitat Mundial bahá'í. La localisació d'abdós va ser designada per Bahá'o'lláh, fundador de la Fe Bahá'í, en la Taula del Carmelo. El Santuari del Báb constituïx un dels principals atractius turístics de Haifa. La montanya és sagrada i un lloc de pelegrinage per als bahá'ís de tot lo món. Ademés, des de 2008 representen un Patrimoni de la Humanitat.[4]

Els actuals grups d'esenios senyalaven que el mont Carmelo era la fortalea espiritual del temple B'nai-Amen, dels moviments esenios del nort —els «nazarenos»— descrits per Epifanio de Salamis, Pare de l'Iglésia, en la seua Panarion (1:18) i breument senyalat per l'historiador Flavio Josefo en el seu Guerra dels Judeus. Excavacions en el mont Carmelo en 1958 varen descobrir lo que sembla ser l'altar d'Elías, la cova a on ell va viure i la font d'Elías i els restants d'un antic monasteri.

Narrativa bíblica

[editar | editar còdic]

Per la exuberante vegetació en l'ala inclinada i moltes coves en el costat més empinat, el mont Carmelo es va convertir en el lloc predilecte dels criminals. El Carmelo, densament arborat, era vist com un amagatall, com s'insinua en el Llibre de Amós.

Segons els Llibres dels Reis, Eliseo va viajar al Carmelo immediatament despuix de maldir a un grup de jóvens per cridar-ho calp. Quan Eliseo viajava a Bethel un grup de jóvens li varen cridar: ¡Puja, calp! ¡Puja, calp! Eliseo es va donar el regrés i els va maldir en el nom de Yahweh De sobte varen eixir dos orsoes del bosc i els varen atacar, dilacerant a 42 d'ells. Açò no implica necessàriament que Eliseo haja buscat asil allí per una possible reacció violenta, encara que la descripció en el Llibre de Amós, de que el lloc és un refugi, està datada per erudits textuals com a anterior als relats d'Eliseo en els Llibres dels Reis.

El Tanaj menciona que els israelitas rendien cult a Baal, deu associat a la pluja, el tro i la fertilitat. Yahweh com a castic envia una sequia al Regne d'Israel. Mentres la sequia assotava a Israel, Elías solicita que els 450 sums sacerdots de Baal es reunixquen en el cim del mont Carmelo. En el mont maten a un bou, construïxen els altars i Elías propon que el deu que invocat capcione fòc al sacrifici serà el verdader. Els sacerdots varen invocar durant tot el matí a Baal entre les rialles i burles d'Elías, pero no va passar res. En canvi, Elías -despuix d'empapar d'aigua l'ofrena i l'altar- va cridar a Yahweh i est va enviar un raig que va capcionar el sacrifici. L'episodi culmina en Yahweh enviant la pluja a Israel i l'assessinat dels sacerdots de Baal.

De 1930 a 1932, en el mont Carmelo, Dorothy Garrod va descobrir restants neanderthalés i moderns en les coves del Carmelo el-Wad, el-Tabun i és-Skhul.[5]

Fotógrafs i diaris varen documentar en 1932 el descobriment en el mont Carmelo d'un esquelet femení de neanderthal, Tabun 1, «un dels més importants fòssils humans descoberts, fins ara». L'excavació de Tabun va produir un récort estratigráfico en la regió que comprenia 600 000 anys o més d'activitat humana.[6][7]


Atres usos del nom

[editar | editar còdic]

El mont Carmelo és àmpliament conegut com un mont sacre, en el seu orige, per a les religions judeua, cristiana i bahaí, els antics esenios i un lloc que ha influït en el nom d'atres llocs, moviments religiosos i en la lliteratura en tot lo món. Algunes atres montanyes i llocs de tot lo món han segut cridades Carmelo, per esta montanya bíblica.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Unesco. «Twenty-six new sites inscribed on UNESCO World Heritage List this year» (en anglés). Unesco.org. Consultat el 3 de juliol de 2012.
  2. «Brown-Driver-Briggs Hebrew and English Lexicon». Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2020. Consultat el 24 de juliol de 2023.
  3. Tácito, Publio Cornelio (2016). Històries, Biblioteca Clàssica Gredos. ISBN 978-8424937683.
  4. UNESCO World Heritage Centre. «Three new sites inscribed on UNESCO’s World Heritage List». Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2008. Consultat el 22 de novembre de 2012.
  5. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 29 de juny de 2006.
  6. [1]
  7. [2]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]