Santuari del Báb

El Santuari del Báb o Mausoleu del Báb és un santuari de la fe bahaí ubicat en l'ala septentrional del mont Carmelo, en la ciutat d'Haifa, Israel.^[1] L'edifici forma part dels jardins colgantes de Haifa i per això catalogat com Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.^[2] El santuari, ubicat en lo que es coneix com la Colónia Alemana de Haifa, conté els restants mortals del Báb, fundador del babismo i precursor de Baha'ullah, creador de la religió bahaí. Per als practicants d'esta fe, es tracta del segon lloc més sagrat del món despuix del santuari de Baha'ullah en Acre, Israel.^[3]^[4]^[5]

Descripció

El mausoleu del Báb és un dels elements més destacats i estructura central dels jardins colgantes de Haifa, que es distinguix clarament tant des del cim de la Colónia Alemana (Stella Maris) com des de l'avinguda a peu del mont Carmelo.

Archiu:GiorcesmausoleoBab1. caps block 5

Cúpula del Mausoleu

Una cúpula sostinguda per un tambor allumenat a través de díhuit finestres corona l'edifici, conferint-li l'aspecte d'una cúpula dorada, molt resaltada en el skyline nocturn d'esta part de la ciutat. L'estructura principal del mausoleu és octogonal.

Tots els elements arquitectònics estan fets de granit rosa vaig donar Baveno (granit dut de les mines de Baveno) i pedra de Chiampo, a l'estil oriental, que junt en la cúpula dorada conformen una armoniosa fusió d'estils.

Història

Els restants del Báb varen ser enterrats el 21 de març de 1909 en un mausoleu de sis espais contigus construït de pedra del propi mont Carmelo. L'ubicació exacta del mausoleu en el mont Carmelo va ser indicada en 1891 pel propi Baha'ullah al seu fill major, Abdu'l-Bahá.

Archiu:Haifa Shrine and Port.jpg

El mausoleu del Báb destacant per damunt de les terrats bahaíes, en vista a la baïa i port de Haifa.

En 1929, es varen incorporar tres sales adicionals a l'edifici i en 1949 Shoghi Effendi, nebot de Baha'ullah i l'encarregat de la realisació del proyecte monumental, va colocar la primera pedra de l'ambiciós conjunt que es transformaria en l'actual mausoleu. Les obres de construcció es varen donar per finalisades en 1953, sent finançades en la seua totalitat per seguidors de la fe bahaí de tot lo món. El dissenyador del mausoleu va ser l'arquitecte canadenc William Sutherland Maxwell, sogre de Shoghi Effendi i un mane de la causa de la fe bahaí.

Mentres que Maxwell s'encarregava de la realisació del proyecte i dels detalls tècnics, va ser Shoghi Effendi qui supervisara l'obra i qui de fet decidira sobre l'elecció i mescla d'estils arquitectònics, tant occidentals com a orientals. Al mateix temps, molts dels aspectes d'ingenieria tècnica, com en el cas de la cúpula, es varen desenrollar pel professor H. Neumann del Technion (universitat politècnica de Haifa). Despuix de la mort de Maxwell en 1952, Shoghi Effendi li va dedicar la porta sur del mausoleu.

En 1952, un atre futur mà de la causa, Leroy Ioas, un ingenier nortamericà els pares del qual s'havien convertit a la fe bahaí, i que havia fomentat la construcció del temple bahaí d'Illinois en Wilmette, la seua localitat natal, es va propondre per a ajudar a Shoghi Effendi en les obres de construcció del santuari del Báb, i sobretot en la construcció del tambor i de la cúpula. Com en el cas d'atres mans de la causa, Shoghi Effendi li va dedicar una de les portes de l'octògon monumental.

A petició de Shoghi Effendi, un atre mà de la causa, el sicilià Ugo Giachery es va encarregar en Itàlia de la confecció de 28 columnes, 8 pilars i 28 arcs, en granit de Baveno i pedra de Chiampo, seguint les especificacions del proyecte de Maxwell. L'enviament per via marítima de tant material des d'Itàlia a Israel va ser considerat en el seu dia un dels més complexos de l'història del transport marítim de material de construcció. Giachery també té al seu nom una de les portes del mausoleu.

El 8 de juliol de 2008, el mausoleu del Báb, com a part del conjunt de llocs sagrats de la fe bahaí en Israel (Haifa i Acre), va ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.

Referències

↑ «Les comunitats senten l'impuls espiritual del pelegrinage | BWNS» (en és). Bahá’í World News Service. Consultat el 2020-09-24.
↑ «Bahá’i Holy Plaus in Haifa and the Western Galilee» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2020-09-24.
↑ Showers, Anita R. (2010). Gardens of the Spirit: The History of the Gardens at the Bah' Holy Plaus in Haifa and Akka, Israel, Austràlia Bah' Publications. ISBN 978-1876322342.
↑ Meinhard, Alexander (2019). Aus donen Erinnerungen an Abdu'l-Baha In Akka und Haifa (Aufzeichnungen von Dr. Josephine Fallscheer), Books on Demand. ISBN 978-3735743466.
↑ Hatcher,, William S.; Douglas Martin, {{{nom2}}} (2002). The Bahá'í Faith: The Emerging Global Religion, Baha'i Publishing Trust. ISBN 9781931847063.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Santuario del Báb» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Les comunitats senten l'impuls espiritual del pelegrinage | BWNS» (en és). Bahá’í World News Service. Consultat el 2020-09-24.

[2] «Bahá’i Holy Plaus in Haifa and the Western Galilee» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2020-09-24.

[3] Showers, Anita R. (2010). Gardens of the Spirit: The History of the Gardens at the Bah' Holy Plaus in Haifa and Akka, Israel, Austràlia Bah' Publications. ISBN 978-1876322342.

[4] Meinhard, Alexander (2019). Aus donen Erinnerungen an Abdu'l-Baha In Akka und Haifa (Aufzeichnungen von Dr. Josephine Fallscheer), Books on Demand. ISBN 978-3735743466.

[5] Hatcher,, William S.; Douglas Martin, {{{nom2}}} (2002). The Bahá'í Faith: The Emerging Global Religion, Baha'i Publishing Trust. ISBN 9781931847063.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]