Anar al contingut

Historieta gaucha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Historieta gaucha, terme que inclou aquelles obres del gènero historieta, siguen séries o humorístiques, en les que el personage principal és un gaucho i la seua trama es desenrolla en un àmbit rural o suburbà.

Característiques

[editar | editar còdic]

Baixe el concepte d'Historieta Gaucha s'agrupen les obres del gènero historieta que desenrollen la seua trama en un espai rural o suburbà i que fan de la figura del gaucho, el protagoniste principal de les seues històries, lo que permet distinguir entre els gèneros lliteraris, ya siga a partir de l'us particular de la veu del gaucho, que no és el que va reproduir la lliteratura gauchesca o desplegant una original representació de la seua efigie, sense igualar-ho a l'héroe figurat pel Criollismo lliterari.

Esta definició exclou a:

  • aquelles historietes que presenten la figura d'un gaucho com a personage secundari, ocasional, sense que la trama tinga relació en les pràctiques del camp; o les que desenrollen la seua trama en àmbits rurals o suburbans sense la presència del gaucho, com en el cas de les històries de militars, indis o d'alguns cowboys que varen anar per les nostres pampes;[1]
  • les que pretenen senyalar la argentinidad del protagoniste vestint-ho de gaucho. Un cas especial és la tira Smith i Churrasco, aventura de dos detectius, publicada des de 1913 en la revista PBT, que “va introduir la novetat d'un personage fix forzadamente argentí (des del nom fins al seu vestuari gauchesco) i es destaca en el dibuix del duo protagónico la facilitat en que el britànic Smith va adoptar la figuració plàstica de la mona caricaturesco, mentres que el natiu Churrasco resistia en cert realisme”);[2]
  • les que tenen personages antropomórficos que visten, parlen i es comporten com gaucho, que requerixen una atra categorisació, independent de l'argument. Un cas particular és l'història de Rulito, un gat atorrante, publicada per la revista El Tony, que després de tres anys sense molt succés, es convertix en un gaucho en espuelas i espardenyes.[3] Rulito… “deixa de ser l'història que conta les peripècies d'un felino per a transformar-se en un folletí que transcorre en el camp. L'animal, convertit en gaucho, balla malambos, recita relacions i pren mat”; .[4]
  • les que referixen a biografies de personages històrics identificats com un gaucho o be aquells que en les seues aventures varen ser acompanyats per gauchos, com l'historieta que relata la vida del caudillo Facundo Quiroga: El Tigre dels Plans[5] publicada en 1928 per la revista El Tony. Estes obres s'agrupen dins de les biografies sense fer distincions d'argument.

Un repàs del context històric permet senyalar algunes semblances en els processos socials, polítics i econòmics ocorreguts en temps en que la Lliteratura gauchesca i el Criollismo lliterari varen fer la seua emergència. Moment de fortes lluites socials a on es va destacar l'ascens i consolidació de la classe obrera i el seu accés al poder. En este context no només els actors socials varen mudar sino que les ciutats varen redefinir l'espai urbà, en una vertiginosa migració de persones des del camp a la ciutat que va exigir una forta inversió en l'obra pública per a contindre les masses de població i atendre les necessitats d'infraestructura productiva.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «La veta Savino - Programes - Canal Trobe». www.encuentro.gov.ar. Consultat el 6 de novembre de 2016.
  2. Gutiérrez, José María (1999). L'Historieta Argentina. De la caricatura política a les primeres séries,, Biblioteca Nacional i Pagina/12, p. 56. ISBN 9875032174.
  3. Szymanczyk (3 de març de 2014). Història de les historietes en Argentina (en és), Editorial Dunken. ISBN 9789870272137.
  4. Gociol, Judith; Rosemberg, {{{nom2}}} (1 de giner de 2000). L'historieta argentina: una història (en espanyol), Flor. ISBN 9505155689.
  5. «El Tony». www.historieteca.com.ar. Consultat el 1 de novembre de 2016.