Homalocephala polycephala
Homalocephala polycephala, coneguda comunament com biznaga, biznaga de chilitos[1] o biznaga tonel amacollada,[2] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Homalocephala, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del suroest d'Estats Units, concretament pels estats d'Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah, fins al noroest de Mèxic, en l'estat de Sonora.
Descripció
[editar | editar còdic]Homalocephala polycephala és una espècie de cactus que en les seues primeres fases de desenroll creix de forma solitària, encara que en el temps es ramifica des de la base i adopta un creiximent casi sempre cespitoso. Forma grups densos que solen reunir entre 20 i 30 caps, encara que en ocasions superen les 100. Estos conjunts alcancen al voltant de 60 cm d'altura i fins a 120 cm d'esgambi. Els tallos individuals presenten forma globosa a cilíndrica curta i medixen de 30 a 60 cm d'altura i de 10 a 20 cm de diàmetro.
Cada talle presenta entre 13 i 21 costelles, robustes, estretes i agudes, de 2 a 3 cm d'altura, en superfície alguna cosa ondulada i en gran part amagada pel dens conjunt d'espines. Sobre les costelles es disponen areolas grans, de 10 a 12 mm de diàmetro, separades entre 1 i 3,5 cm. Estes areolas desenrollen espines molt denses que cobrixen pràcticament el talle, entre 7 i 15 per areola, de forma subulada i més o menys aplanada, en marcades estrías travesseres. En fases jovenils apareixen cobertes per un feltre velloso que més vesprada es desprén, despuix de lo que les espines adquirixen tonalitats grogues, grisa pàlit en tenyides rojoses, rosats o púrpura clar.
Es distinguixen aproximadament quatre espines centrals, dispostes de forma irregular. En l'edat, l'espina inferior tendix a curvar-se cap a avall, mentres que les restants permaneixen més o menys rectes. Totes mostren forma aplanada, bandes travesseres marcades i alcancen entre 6 i 7,5 cm de llongitut. També presenta entre sis i huit espines radials, dispostes de forma irregular, similars a les centrals, en llongituts de 3 a 4,5 cm.
Les flors apareixen en l'àpiç dels tallos i presenten color groc en una franja central rosada. Alcancen entre 5 i 6 cm de llongitut i diàmetro. Les escamas del ovari són diminutes i queden amagades baix una massa de llana llarga situada en les seues aixelles. Les escamas del tubo floral són numeroses, llaugerament més llargues que la llana, de consistència cartácea i alguna cosa punchants. Els segments interns del periant presenten forma linear-oblonga, medixen entre 2,5 i 3 cm de llongitut, tenen àpiç obtús i marge sancer. El estil és prim. La floració es produïx en estiu i les llavors maduren aproximadament un més despuix. Les espines denses poden dificultar l'obertura completa de les flors.
El frut presenta forma globosa a oblonga, en una llongitut d'1,2 a 2 cm. Es troba cobert per una densa capa de pèls blancs i coronat per escamas llaugerament espinoses. El frut se seca de forma progressiva durant la maduració i pot permanéixer varis mesos en la planta. S'obri per mig d'un poro basal a través del com lliberen les llavors. Les llavors són angulosas, papilosas i de color negre mate, en una llongitut de 3 a 4 mm. Presenten un hilio gran situat de forma lateral, per baix de la mitat de la llavor. L'embrió és curvat i els cotiledones queden immersos en un endospermo abundant.[1][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie comprén el suroest d'Estats Units, en els estats d'Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah, i s'estén fins al noroest de Mèxic, en l'estat de Sonora.[1][4]
Habita principalment en biomas desérticos i de xara seca,[5] des del nivell de la mar fins als 1500 metros d'altitut. Es desenrolla en tossals rocoses, ales, rebancs i planures pedregosas de canons, tant sobre substrats ígneos com calcáreos, i en ocasions apareix en sols arcillosos de fondos de vall.[4][3]
Ecologia
[editar | editar còdic]L'espècie es restringix a les zones més àrides del desert, a on la precipitació anual rara volta supera els 130 mm. En el desert de Sonora rep pluges en dos époques de l'any en gran part de la seua àrea de distribució. Les altes temperatures de l'estiu condicionen la disponibilitat d'aigua en el sol, que resulta més aprovechable durant l'hivern. No obstant, en les zones més septentrionals, a on les gelades són freqüents, la fredor llimita l'aprofitament d'eixa humitat hivernal.[4][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus polycephalus, publicada en 1856 pels botànics Georg Engelmann i John Milton Bigelow en la revista científica Pacific Railroad Survey Reports 4 (5, 3): 31.[6][7]
Més vesprada, els botànics Mario Daniel Vargas-Lluna i Rolando Tenoch Bárcenas Lluna varen traslladar l'espècie al gènero Homalocephala, per lo que va passar a cridar-se Homalocephala polycephala. Varen registrar estos canvis en la revista científica PhytoKeys 111: 49, publicada en 2018.[5][8][9]
- Homalocephala: nom genèric format a partir de les paraules gregues homalos (que es traduïx com a 'nivell') i kephalē (que significa 'cap'), en alusió al cos deprimit que presenten algunes espècies del gènero.[10]
- polycephala: epítet específic format a partir de les paraules gregues poly (que es traduïx com a ‘molts’) i kephalē (que significa 'cap'), en alusió a la forma de creiximent ramificada de l'espècie.[11][12]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:[1][13]
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Homalocephala polycephala subsp. polycephala | Generalment molt cespitoso, formant grups de 20 a 30 caps. Té espines proveïdes de fins pèls lanosos. | Des del suroest d'Estats Units (Arizona, Califòrnia i Nevada) fins al noroest de Mèxic (Sonora) | |
| Homalocephala polycephala subsp. xeranthemoides
(J.M.Coult.) Vargas & Bárcenas, 2018 |
A voltes creix de forma solitària, encara que normalment forma grups en no més de 12 caps. Té espines generalment sense fins pèls lanosos. | Suroest d'Estats Units (Arizona, Nevada i Utah) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria es deu a la seua àmplia distribució i al fet de que la majoria de les seues subpoblaciones mantenen un tamany abundant.
Encara que l'urbanisació afecta de forma local a algunes zones de la seua àrea de distribució i existix certa pressió per recolecció illegal, estos factors no provoquen, pel moment, un descens significatiu de la població global.[4]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental[4] i presenta un cultiu exigent sobre les seues pròpies raïls, ya que mostren gran sensibilitat a la pudrición, especialment despuix de la plantació. Es tracta d'un cactus molt xeròfit, adaptat a sols extremadament secs. Les plantes empeltades resulten més fàcils de mantindre. Té creiximent llent, gran longevitat i capacitat per a formar grups en condicions favorables, encara que la ramificació en eixemplars obtinguts per llavor pot tardar molts anys.
Preferix substrats minerals molt porosos i tests en bon drenage, en transplants cada dos anys o quan siga necessari. Durant l'estiu requerix recs moderats sense excés, mentres que en hivern deu mantindre's sec, en temperatures propenques a 0 °C. En estiu es recomana aplicar fertilisants rics en potassi. Tolera gelades si permaneix sec, en resistència aproximada fins a −12 °C durant periodos curts, encara que convé evitar temperatures baix zero i assegurar una bona ventilació.
Es desenrolla millor en ambients molt lluminosos, a on l'exposició al sol favorix la floració i la producció d'espines. En bones condicions sol mantindre's casi lliure de plagues, encara que poden aparéixer aranyes roges, cochinillas —especialment en les raïls— i, de forma ocasional, cochinillas d'escut. La pudrición es relaciona en l'excés d'humitat i la falta de ventilació. La propagació es realisa per llavors o esgall, encara que les llavors presenten baixa taxa de germinació i les plántulas mostren escàs desenroll, per lo que l'esgall resulta l'opció més eficaç.[3]
Atres usos
[editar | editar còdic]Les espines de Echinocactus polycephalus es varen utilisar antigament com hams i com punzones en la fabricació de cistelles.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Menuda planta en creiximent -
Porte de la planta
-
Planta en fructificació
-
Detall del frut lanoso -
Detall de la llavor
.jpg)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 189-190. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Biznaga (Homalocephala polycephala)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Echinocactus polycephalus». www.llifle.net. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Echinocactus polycephalus: Martin, L., Felger, R.S. & Burquez Montijo, A.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152221A121463477».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152221A121463477.en.Consultat el 2026-05-02.
- ↑ 5,0 5,1 «Homalocephala polycephala (Engelm. & J.M.Bigelow) Vargas & Bárcenas | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ «Echinocactus polycephalus Engelm. & J.M.Bigelow | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ «Synopsis of the Cactaceae of the Territory of the United States and Adjacent Regions».Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences.3Consultat el 2-5-2026.
- ↑ «Splitting Echinocactus: morphological and molecular evidence support the recognition of Homalocephala as a distinct genus in the Cacteae».PhytoKeys.111
- 31–59.ISSN 1314-2003.doi:10.3897/phytokeys.111.26856.Consultat el 2026-05-02.
- ↑ «Homalocephala polycephala | International Plant Names Index» (en en). www.ipni.org. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ «Homalocephala» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-01.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 188. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Epithelantha polycephala» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ «Cactaceae at Caryophyllales.org – a dynamic online species-level taxonomic backbone for the family».Willdenowia.51(2)ISSN 0511-9618.doi:10.3372/wi.51.51208.Consultat el 2026-05-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Homalocephala polycephala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.