Horca de doble mànec
La horca aireadora de doble mànec, azada biològica o grelinette és una ferramenta de jardí inventada per André Grelin que la seua palés va ser presentada en 1963.[1] Esta invenció fa possible afluixar el sol sense donar-li el regrés, a diferència d'un palote, preservant aixina l'ecosistema del sol. Açò la convertix en una ferramenta privilegiada en l'agricultura orgànica, especialment en la biomicroificación de la microagricultura . Basat en el principi de la palanca, esta ferramenta permet un treball eficient i ràpit en un mínim esforç.
Interés d'esta ferramenta
[editar | editar còdic]La horca aireadora és una azada/horca en dos mànec laterals. Es planta la horca en la terra i es bàscula cap a avall els dos mànecs simultàneament, deixant passar abdós mànecs a costat del cos del jardiner fins que els seus braços estiguen completament estesos. Açò produïx l'esgarre i l'alçament de terra, sobre un ample d'uns 50 cm. Després es retrocedix d'un pas per a repetir el mateix moviment, i aixina successivament, cap a arrere. El treball de aflojamiento de la terra permet ser, aixina molt més ràpit i en menys esforç que en un palote.
La forma de treballar la terra en este ferramenta, permet airejar el sol fins a la profunditat alcançada per les dents. La horca aireadora permet evitar, com ho fa el palote clàssic o la moto azada, remoure i mesclar lo menys possible les diferents capes del sol. L'aire que penetra en la terra permet la vida i el desenroll de tots els menuts organismes i foncs necessari a la fertilitat del sol i el desenroll del humus.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Horca de doble mango» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.