Horisó

Archiu:Sureal Horizon.jpg

Horisó

El horisó (del francés antic orizon, i est, via llatí, del grec ὁρίζων (horízōn) i ὅρος (hóros, “llímit”)) és la llínea que aparentment separa el cel i la terra. Esta llínea és en realitat una circumferència en la superfície de la Terra centrada en l'observador.

En atres dominis, l'horisó es definix com un pla que passa pel centre de la Terra i és perpendicular a la llínea cenit-nadir (un radi des del centre de la terra cap a la superfície) o la vertical. Tal és el horisó astronòmic o horisó racional. Els térmens de la seua definició consideren que l'esfera celest no està centrada en l'observador sino en el centre de la Terra. Com el radi de la terra és despreciable front a la magnitut de l'esfera celest, este pla coincidix en el pla perpendicular al radi de la Terra que passa pels ulls de l'observador.

Es definixen atres tipos de horisons atenent al punt de vista de l'observador:

• Horisó aparent: pla ideal tangente a la superfície de la Terra en el punt d'observació.
• Horisó sensible o horisó real: depén del paisage local (montanyes, edificis, etc.)
• Horisó geomètric: superfície cònica en vèrtiç en l'observador i tangente a la superfície terrestre.
• Horisó físic o horisó òptic: determinat per la refracció atmosfèrica, que permet vore per baix de l'horisó real.
• Llínea de l'horisó és la llínea que és la proyecció del final del pla del sol o Geometral en el Pla del Quadro, en la perspectiva cònica. En la representació coincidix aproximadament en l'horisó aparent quan estem al nivell de l'mar. És important en dibuixar perque és el lloc a on fuguen totes les rectes i els plans horisontals.

Llevat el horisó astronòmic i el horisó aparent, tots els demés són horisons òptics puix estan afectats pel fenomen de la refracció.

El horisó és un pla fonamental per a algunes coordenades celests, per lo que del seu correcte establiment depén la precisió de les mides conseguides. Tal és el cas de les coordenades horisontals geocéntricas, en les que cal prendre altures sobre l'horisó d'una estrela o d'un planeta. Les mides obtingudes in situ seran en principi referides al horisó aparent, i caldrà corregir-les per la refracció atmósférica i per la paralaje geocéntrica per a obtindre l'altura referida al horisó astronòmic.

La paralaje geocéntrica —o d'altura— disminuïx en l'altura sobre el horisó, fins a fer-se nula en el cenit. La seua correcció, per a mides de precisió, exigix considerar a la Terra com un elipsoide i no com una esfera (realment és un geoide), prenent-se el valor del radi terrestre en el punt d'observació —no el radi mig—, amén de l'altura sobre el sol. Per a estreles molt lluntanes la paralaje d'altura pot no ser significativa.

Sobre la refracció, a 0º sobre l'horisó val uns 34'. ya que el diàmetro angular del Sol és d'uns 32', quan el disc del Sol toca la mar lo que veem és la seua image refractada, puix el Sol està sobre el nostre horisó òptic pero ya per baix del nostre horisó geomètric. La refracció disminuïx en l'altura sobre l'horisó, de la mateixa manera que succeïa en la paralaje d'altura, anulant-se en el cenit.