Anar al contingut

Horizontalidad original

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'estratigrafia del Pérmico al Jurásico de la zona de la Replanell del Colorat, en el surest d'Utah, és un gran eixemple de Horizontalidad Original. Estos estrats conformen gran part de les famoses formacions rocoses prominents en zones protegides molt espayades, com el parc nacional de Capitol Reef i el Parc nacional Terra de Canons. De dalt avall: Cúpules redonejades de color canella de la Arenisca Navajo, la Formació Kayenta roja en capes, la Arenisca Wingate roja que forma penya-segats i s'articula verticalment, la Formació Chinle púrpura que forma talussos, la Formació Moenkopi roja més clara en capes i la arenisca blanca de la Formació Cutler en capes. Image de l'Àrea Nacional de Recreació de Glen Canyon, Utah.

El Principi de Horizontalidad Original establix que les capes de sediment es depositen originalment de forma horisontal baix l'acció de la gravetat.[1] Es tracta d'una tècnica de datació relativa. El principi és important per a l'anàlisis d'estrats plegats i inclinats. Va ser propost per primera volta pel pioner geològic danés Nicolás Steno (1638-1686).

D'estes observacions es deriva la conclusió de que la Terra no ha segut estàtica i que grans forces han actuat durant llarcs periodos de temps, lo que du a les conclusions de la ciència de la tectónica de plaques; que el moviment i les colisions de les grans plaques de la corfa terrestre són la causa dels estrats plegats.[2]

Com una de les lleis de Steno, el principi de horizontalidad original va ser molt útil en els primers temps de la ciència geològica.[3] No obstant, ara se sap que no totes les capes sedimentàries es depositen de forma purament horisontal. Per eixemple, els sediment de gra més gros, com l'arena, poden depositar-se en ànguls de fins a 15 graus, sostinguts per la fricció interna entre els grans, que impedix que es desplacen a un àngul inferior sense un retrabajo o esforç adicional. Açò es coneix com àngul de repòs, i un eixemple excelent és la superfície de les dunes d'arena.

De la mateixa manera, els sediment poden cobrir una superfície inclinada preexistente: estos sediment solen depositar-se conforme a la superfície preexistente. Aixina mateix, els llits sedimentarios poden desprendre's a lo llarc del rumbo, lo que implica que existien llaugers ànguls durant el seu deposición. Aixina que, el principi de horizontalidad original és àmpliament aplicable, encara que no universalment, en l'estudi de la sedimentología, l'estratigrafia i la geologia estructural.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Levin, H.L. (2009). The Earth Through Clave, 9 edició, John Wiley and Sons, p. 15. ISBN 978-0-470-38774-0.
  2. Michael E. Brookfield, Principles of Stratigraphy, Blackwell Publishing, 2004, p. 116, ISBN 140511164X
  3. Kardel, Troels, ed. (2013). Nicolaus Steno: Biography and Original Papers of a 17th Century Scientist. Berlin: Springer. ISBN 978-3-642-25078-1.