Anar al contingut

Hrafnsmál

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una valquiria i un cuervo conversant. Ilustració per a Hrafnsmál o Haraldskvæði de Þórbjörn hornklofi, traduïda com "Harald Harfagr" en la revista Onze a Week, xilografia gravada per Joseph Swain a partir de l'art de Frederick Sandys.

Hrafnsmál (nòrdic antic: La cançó del cuervo) és el títul de varis poemes a on el cuervo, au carroñera pero també vinculada a la mitologia escandinava, té cert protagonisme com a símbol del paganisme nòrdic.

Þorbjörn Hornklofi

[editar | editar còdic]

La versió de Hrafnsmál de Þorbjörn Hornklofi (IX) consistix en una conversació entre una valkiria sense nom i un cuervo, que discutixen la vida i obres marcials del monarca Harald I de Noruega. Per esta raó el poema també se li coneix com Haraldskvæði.[1] La mètrica del poema és predominantment málaháttr, mentres que les parts més chicotetes estan en ljóðaháttr i fornyrðislag.[2]

Þormóðr Trefilsson

[editar | editar còdic]

El Hrafnsmál de Þormóðr Trefilsson (XI) és l'eixemple més antic d'un poema compost en Haðarlag, que combina característiques (mètrica) de l'Edda poètica (les cinc sílabes per llínea de málaháttr) i la mètrica escáldica (dos sílabes en aliteración dins de llínees impars, rimes interiors - rimes completes i semirrimas, en troqueo final, semblat a la mètrica dróttkvætt).[3] Þormóðr no obstant no respecta estrictament les normes, per la dificultat d'insertar una rima interna en llínees tan curtes, duent a voltes a utilisar en el seu lloc una rima final.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Orchard, Andy (1997). Dictionary of Norse Myth and Legend. Cassell. ISBN 0 304 34520 2 p. 89
  2. Hollander, Lee Milton (1980). Old Norse Poems: The Most Important Nonskaldic Vore's Not Included in the Poetic Edda. Forgotten Books. ISBN 1-60506-715-6 p. 54
  3. Turville-Petre, E.O.G. Scaldic poetry. Oxford : Clarendon Press, 1976. P. xxxv. ISBN 0-19-812517-8.
  4. Vries, Jan de. Altnordische Literaturgeschichte. Mit einem Vorw. von Stefanie Würth. 3., unveränd. Aufl. in einem Bd. Berlin : de Gruyter, 1999. (Grundriss der germanischen Philologie ; 15/16). Bd I, p. 258. ISBN 3-11-016330-6.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]