Ljóðaháttr
Ljóðaháttr (del nòrdic antic, mètrica de les vores[1]) va ser una forma mètrica de composició en la poesia escáldica usat en manuscrits que assigna discursos en rúbriques marginals. Era un conjunt d'un vers aliterativo llarc, de dos hemistiquis, i un de breu sense cesura.[2] S'usava principalment en poesia culta i sempre tenien sis versos dividits en dos semiestrofas.[3]
Entre els eixemples més notables es troben Vafþrúðnismál, Skírnismál, Lokasenna, Hárbarðsljóð i Fáfnismál.[4] És una de les tres mètriques comunes en l'Edda poètica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hávamál de bojaca, Comunitat Odinista d'Espanya-Ásatrú, 2017, Depòsit Llegal: AB-313-2017, Un (ed.), ISBN 978-84-697-3850-4 p. 7.
- ↑ Victor Millet (2007), Héroes de llibre: poesia heròica en les cultures anglogermánicas medievals, Universitat de Santiago de Compostela, ISBN 8497509013 p. 257.
- ↑ María Pilar Fernández Álvarez, Teodoro & Manrique Antón (2002), Antologia de la lliteratura nòrdica antiga (edició bilingüe), Universitat de Salamanca, ISBN 8478007539 p. 19.
- ↑ Karl Reichl (ed.), Medieval Oral Literature, Walter de Gruyter, 2012, ISBN 3110241129 p. 157.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Seiichi Suzuki (2014), The Meters of Old Norse Eddic Poetry: Common Germanic Inheritance and North Germanic Innovation, De Gruyter, ISBN 311033500X
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ljóðaháttr» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.