Huacaloma
Huacaloma és un lloc arqueològic ubicat a 3.5 km al surest del centre històric de la ciutat de Cajamarca (actualment en mig de Cajamarca Metropolitana), en la serra nort del Perú, a uns 2800 m s. n. m. Es calcula la seua antiguetat entre 1500 i 1000 a. C., és dir, pertany al periodo formatiu. Presenta recints en foguers, similars als de La Galgada i Kotosh, pero en disseny més simple. Va ser indubtablement un centre ceremonial a on es realisaven rituals entorn al fòc.
Estudis
[editar | editar còdic]Va ser excavat i estudiat pels arqueòlecs japonesos de la Missió Arqueològica de Tòquio, en el lapsus de cinc campanyes, a saber: 1979, 1982, 1985, 1988 i 1989. Varen identificar dos fases en el desenroll del lloc: Huacaloma Primerenc i Huacaloma Tardà, a les que seguixen atres dos, ya relacionats en la cultura Layzón. Llamentablement, gran part d'este important lloc arqueològic ha segut ocupat per invasores de terrenys. En l'actualitat es vénen gestionant proyectes per a la seua recuperació.
Cronologia
[editar | editar còdic]La seqüència establida per mig d'excavacions va dur a la definició de quatre fases:
- Huacaloma Primerenc (1500-1000 a. C.)
- Huacaloma Tardà (1000-550 a. C.)
- EL o Layzón Primerenc (550-250 a. C.)
- Layzón (250-50 a. C.).
Descripció
[editar | editar còdic]Huacaloma està conformat per un montícul alçat a pur de plataformes rectangulars de pedra, en diverses ampliacions. Presenta canals utilisats possiblement en el marc del cult a l'aigua. Es tracta evidentment d'un centre ceremonial del periodo Formatiu, que en el seu moment va aplegar a comprendre al voltant de vint hectàrees, composta per una decena de temples associats.
Va tindre dos periodos d'ocupació, Huacaloma Primerenc i Huacaloma Tardà (1500-550 a. C.), en els que es varen alçar els recints o temples en presència de foguers rituals. Després va ser abandonat, per a posteriorment ser ocupat per gent de la cultura Layzón, que varen dur atres conceptes culturals.
- Huacaloma Primerenc (1500 - 1000 a. C.). En este periodo primigeni es va alçar casi tot el complex. Presenta edificacions fetes a pur de pedra volcànica, lluïts en argila de color crema-blanquecino. Una característica important, ya mencionada, és la presència de foguers rituals. Destaca un recint rectangular de 5.5 per 3.9 m, en un foguer central, sense pis a desnivell i sense fumeral subterràneu, pero lluït en una fina capa d'argila. Es tracta de recints construïts evidentment per a fins ceremoniales i rituals, no havent-se trobat edificis residencials. També es varen trobar restants de ceràmica molt senzilla, tant en la seua forma com en la seua decoració, pero que es tracten dels eixemplars més antics de la serra nort peruana.
- Huacaloma Tardà (1000 - 550 a. C.). Els recints anteriors varen ser coberts en terra groga i damunt es varen construir per lo manco tres plataformes. Els edificis sobre la plataforma superior varen ser segons pareix adornats en pintura mural, de disseny principalment geomètric, encara que també s'observen motius de felinos, aus i serps. Són policromos, havent-se usat fins a sèt colors: negre, blanc, groc, vert, blau, marró i gris. Destaca també una estructura de 108 per 120 m de costat, 8 m d'alt, aixina com una escala de 10 m d'ample. Es varen trobar també tres monolits que representen sers humans en cuclillas, similars als de Kuntur Wasi. Pel que fa a la ceràmica, en esta fase va aumentar la varietat de tipos, formes i decoració. Té característiques comunes en la ceràmica de Pacopampa, Cerro Blanco, Kuntur Wasi i alguns llocs de la vall mija de Jequetepeque, la qual cosa sugerix que el seu estil s'estenia principalment en la serra nort peruana.
Huacaloma va terminar per ser abandonada cap a 550 a. C. El lloc va ser ocupat després per la cultura Layzón, que va destruir completament l'arquitectura ceremonial anterior, convertint a Huacaloma en un complex de vivendes, encara que la tradició de foguers rituals va continuar per algun temps més.
Referències
[editar | editar còdic]- Bibliografia
- Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 1, p. 154. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-213-4
- Silva Sifuentes, Jorge E. T.: Orige de les civilisacions andinas. Inclosa en la Història del Perú, pp. 92-93, 95. Lima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-35-4
- Turismoi.pe: Complex Arqueològic de Huacaloma
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Yuji Seki: El periodo Formatiu en la vall de Cajamarca. Bolletí d'Arqueologia PUCP, W 2, 1998, 147-160.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huacaloma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.