Kotosh

Kotosh és un lloc arqueològic ubicat en el districte, província i departament de Huánuco, en el Perú. Es compon d'una série d'edificis superposts en 6 periodos d'ocupació contínua que daten des del Arcaic Tardà fins al Intermig Primerenc. El més famós dels seus recints, que es troba expost actualment al públic, és el Temple de les Mans Creuades, cridat aixina per tindre dos altorrelieves en fanc en forma de sengles braços creuats, l'antiguetat dels quals es remonta al 1800 a. C. (fase Kotosh-Mit). Entre els investigadors i arqueòlecs que han estudiat este lloc arqueològic es troben Javier Polze Vidal, Juliol César Tello i Seiichi Izumi (este últim va ser el descobridor del Temple de les Mans Creuades).

Ubicació

Es troba en Kotosh, una chicoteta pampa situada a 4 km a l'oest de la ciutat d'Huánuco i sobre el marge dret del riu Higueras.

Antiguetat

L'antiguetat assignada a este temple o recint sagrat alcança a més de 1800 a. C. en ple precerámico o arcaic tardà; es va dir en el seu moment que era el primer eixemple d'arquitectura religiosa, no solament del Perú, sino de tota Amèrica. Ademés, es pot dir que este monument representa l'unió dels antics pobladors de Kotosh.

Excavacions

Archiu:Vista exterior del Templo de las Manos Cruzadas de Kotosh.jpg

Vista parcial del Temple de les Mans Creuades.

Durant el Virreinato del Perú, Kotosh va ser conegut com una huaca prehispánica, sent espoliada pels buscadors de tesors. Fins a abans de ser redescubierta en la década de 1930 tenia l'apariència d'un promontori natural. En 1934 Javier Polze Vidal va identificar en la zona fragments de ceràmica pre-inca. A l'any següent va ser visitada pel célebre arqueòlec Juliol César Tello qui ho va considerar un jaciment arqueològic de molta importància. Tello va deduir que la ceràmica de Kotosh estava emparentada en l'alfarería chavín, lo que abonava a favor de la seua hipòtesis de l'arribada del home de la selva a la serra. Kotosh, d'acort a este plantejament, hauria segut un esclavó important en el sorgiment de la civilisació peruana, la cultura de la qual matriu va ser Chavín.

Despuix de la mort de Tello, no va haver més investigacions en la zona, fins que en 1960 l'Universitat de Tòquio va enviar una expedició al va manar del professor Seiichi Izumi, conformada per l'arqueòlec Toshinico Sono, l'antropòlec Kazuo Terada i atres especialistes. L'equip va remoure enrunes en Kotosh, fins a trobar els restants d'una antiquíssima construcció del precerámico, al que varen cridar el Temple de les Mans Creuades, degut a que, en dos de les seues parets, en la part inferior, varen descobrir relleus de fanc modelat en forma de braços creuats, de significat misteriós, encara que aparentment de connotació religiosa.

Despuix d'un paréntesis, en 1963 va retornar Izumi al Perú, duent en si un equip d'especialistes major que el de 1960, en el propòsit de dilucidar definitivament el misteri del Temple. Els arqueòlecs desenterraron totalment el temple de les Mans Creuades, confirmant que era del precerámico, al no trobar-se vestigis de alfarería (cap a 1800 a. C.). Els restants de ceràmica recent es troben en la següent estructura superposta, cridada el Temple dels Nichitos. Aixina mateix, es va establir per a la ceràmica de Kotosh una llarga seqüència, que aplega fins al Intermig Primerenc.

Bibliografia

• Del Bust Duthurburu, José Antonio: Perú preincaico, pp. 56-58. Colecció d'obres triades de José Antonio del Bust. Lima, Empresa Editora El Comerç S.A., 2011. ISBN 978-612-306-033-6
• Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 1, pp. 136-138. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-213-4
• Kaulicke, Peter: El Perú Antic I. Els periodos arcaic i formatiu, pp. 38. Colecció Història del Perú, editada per l'Empresa Editora El Comerç S.A. Llima, 2010. ISBN 978-612-4069-86-4

• Silva Sifuentes, Jorge E. T.: «Orige de les civilisacions andinas». Inclosa en la Història del Perú, p. 79. Lima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-35-4

Vore també

• Arquitectura amerindia
• Asprós
• Bandurria (lloc arqueològic)
• Huaca Prieta
• El Paraís (lloc arqueològic)
• Huaricoto
• La Galgada
• Huánuco Pampa