Huaico (corriment de terra)
.jpg){kind=link}
Els corriment de terra en el Perú, cridats huaicos o huaycos localment, existixen en característiques particulars causats per events climatològics, en especial durant el fenomen del Chiquet.[1] En ser un país en cordilleres, com la dels Vages, el fenomen produïx violentes inundacions de torrentada producte del desborde dels rius causant enormes sepultamientos al seu pas.[2] Ocorre en major intensitat en zones propenques als rius en temporada de pluges.[3]
Els térmens amprats localment són huaico (del quechua wayqu 'quebrada') [nota 1] o lloclla (en quechua: lluqlla ‘torrentada’).[5]
Us del terme "huaico"
[editar | editar còdic]En térmens científics moderns, segons el Proyecte Multinacional Andino, un huaico es coneix com a fluix de detritos, o fluix d'enrunes, açò depén de la cantitat de sediment i blocs que duga.[6]
Situació hidrològica
[editar | editar còdic]Les zones afectades per un huaico són espais delimitats per una determinada quebrada o riu, produint-se les principals afectació en la delta o con de depòsit. Els danys que produïx un huaico són pel seu aument del cabal hidràulic. La seua gran energia desprén gran cantitat de material del terreny, i més l'aigua de les intenses pluges que aumenta el cabal del riu es forma enormes remugades de fanc.
De la mateixa manera que les inundacions, els huaicos es produïxen durant la temporada de pluges, entre decembre i abril. En anys d'El Chiquet s'incrementa el número i la magnitut d'estos torrents de fanc, per les pluges intenses que cauen sobre les conques costeñas posant en activitat moltes a moltes quebrades i torrenteras, podent en alguns casos represar el riu cap al qual descarreguen el seu fluix.
Els huaicos arrasen vivendes i cultius, destruïxen trams de carreteres i l'infraestructura sanitària. La mala planificació urbana, producte de la informalidad de les vivendes i les invasions, comporta a la destrucció de poblats i corts de suministraments d'aigua o electricitat en zones aledaño.[7]
Dels 150 districtes en risc, segons un reporte de 2014,[5] les zones més propenses a huaicos són:
- Conca del riu Rímac (Llima) en 12 quebrades conectades.[8]
- Conca del riu Chanchamayo (Junín)
- Conca del ric Maig (Sant Martín)
- Zones de Quincemil, La Convenció, Lares i atres microcuencas del riu Vilcanota, Urubamba (Cusco)
- Zona urbana d'Arequipa.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 21 de març de 2017 (en en-GB).
- ↑ «[2]». Consultat el 21 de març de 2017 (en és).
- ↑ «ha-huaicos-i-pluges-si-no-tenim-fenomeno-el-nino-notícia-1027707 ». Consultat el 21 de març de 2017 (en és).
- ↑ «[3]». Consultat el 21 de març de 2017 (en en).
- ↑ 5,0 5,1 Presidència del Consell de Ministres.Consultat el 20 de març de 2017.
- ↑ ellibertario.com (ed.): «a-la-zona-de-volcan/ Emergència per a la zona de Volcà». Archivat des d'el a-la-zona-de-volcan/ original, el 2 d'octubre de 2016. Consultat el 21 de març de 2017.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «[4]». Consultat el 21 de març de 2017 (en és).
- ↑ «[5]». Consultat el 21 de març de 2017 (en és).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huaico (corrimiento de tierra)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>